Doncs no, educar no és gens senzill i si algú us vol vendre el contrari, no dubteu que us està aixecant la camisa. A la FUB hem començat aquest curs els estudis de Grau en Educació Infantil, uns estudis avui de 4 anys per formar les nostres futures mestres. Quatre anys de lectures, discussions, treballs, etc, per començar a entreveure el significat de la paraula educació, quatre anys per adonar-se que parlem d’una tasca molt i molt delicada i complexa, quatre anys només per tenir clar que cal continuar permanentment plantejant-se què vol dir i com es pot fer millor això de fer créixer en tots els sentits els nostres nens i nenes.
Decididament, no és gens senzill. Però en canvi, és prou apassionant com per voler compartir amb tots vosaltres algunes qüestions. Aquesta serà una secció setmanal amb pistes per a educar els nostres infants. Pensaments breus, reflexions positives, idees optimistes per a poder comentar en parella o en tertúlia sense necessitat de llegir llibres gruixuts o d’anomenar cap saberut.
Esperem que us sentin bé !
Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil
Regió 7, 17de gener de 2010
Dues orelles i una boca
No serà casual. Serà que tenim dues orelles perquè hem d’escoltar molt i només una boca per no parlar tant. Però, ho fem això ? o tendim a parlar molt i escoltar poc, sobretot pel que fa al tracte amb els més petits ? deixem temps als nostres menuts per a què s’expressin ? Escoltem no només amb les orelles sinó amb tot el cos, mirant les seves expressions, sentint la pressió dels braços, interpretant què deu estar pensant ? és a dir, escoltem de veritat o fem veure que escoltem mentre el cap el tenim en altres temes ? i deixem prou temps al costat dels nens per a què ells trobin l’oportunitat de parlar-nos ? Parlar és molt important, però no parlar per parlar. Deixar la ràdio posada al costat de la Maria al cabasset no li aporta res, és un discurs buit, sense sentit, sense emoció associada, sense caliu i sense significat. El nostre discurs amb els infants hauria de ser molt més un diàleg que un monòleg. Un diàleg en el que escoltar el que ells volen dir, i seguir el seu fil és molt important. Escoltar i pensar-nos-ho 2 cops abans de parlar !
Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil
Regió 7, 17 de gener de 2010