Famílies perfectes ?
Ser pare o mare és una feina de gran responsabilitat que tampoc fem tan sovint, i com que actualment ens dóna per decidir-nos quan ja tenim una edat, a vegades ens ve al cap allò de voler fer-ho bé. No, bé no, perfecte. I llegim llibres i escoltem la família i els amics, que d’opinar tots en sabem, i intentem seguir els consells contradictoris al peu de la lletra i això ens pot portar al col·lapse esquizofrènic: ens amoïna pensar si estimulem prou o massa el nostre bebè, ens angoixa que no mengi sol ni de tot tal com fa el de la veïna, que no dormi com recomana l’Estivill, que miri tantes hores la tele… I així passem el dia intentant exercir de pares perfectes, preocupats pel que seria pedagògicament correcte per la nostra filla. I això té un problema, i és que quan més espai ocupa la preocupació, menys espai queda per a l’expressió de l’amor.
Per tant, evitem la preocupació excessiva, disfrutem dels nostres fills i vivim amb felicitat tot aquest procés. No ho dubteu, els pares i mares perfectes pel vostre fill o filla, no cal que busqueu més, sou vosaltres !
Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil
No m’explica mai res !
Sovint arriben veus queixoses a l’escola: “la nena no m’explica mai res!”. De principi, caldria acceptar que hi ha qui parla molt i per tant explica toooota la vida de la mestra a casa, amb els perills sobre la intimitat aliena que això suposa, i que hi ha qui parla poc, talment com passa a tot arreu del món mundial en un col·lectiu d’humans. Però sigui quin sigui el cas del vostre fill, aconseguireu comunicar-hi millor quants més canals mantingueu oberts en diversitat d’espais i temps. És a dir, quanta més estona estiguem al seu costat “disponibles”, que no vol dir estar només al seu servei, però sí a l’abast per si tot jugant, tot menjant, tot passejant se li acut de comentar res, sigui sobre l’escola o sobre qualsevol altre tema. Si tot ha de passar en els 5 minuts que hem robat a la feina per estar per la nena, es fa molt difícil que passi!.
I després, cal pensar també què fem els adults quan arribem a casa i ens diuen “com ha anat”. Per sort, totes tenim una parella fantàstica que entén el nostre lacònic ”bé” i no insisteix queixant-se “no m’expliques mai res!“.
Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil