La fàscia plantar és una banda ampla de teixit connectiu que sosté l’arc del peu [1]. La fascitis plantar (FP) és un problema comú que experimentarà una de cada 10 persones al llarg de la seva vida. La fasciopatia plantar és un descriptor més apropiat, ja que la condició no és inflamatòria. Els factors de risc més comuns inclouen dorsiflexió limitada de turmell, augment de l’índex de massa corporal i estats prolongats de peu [2].
Tal com descriuen Díaz i Guzmán en la revisió sistemàtica realitzada sobre els diferents tractament de fisioteràpia aplicats a la FP, hi ha una gran diversitat en l’abordatge d’aquesta afectació [3]. A continuació s’exposen alguns dels resultats de la mateixa.
Els estiraments, la teràpia manual, així com l’ús de les ones de xoc (radials o focals) (39,13%), van ser les tècniques més utilitzades, obtenint bons resultats en 4 dels 5 estudis revisats. Respecte dels estiraments (utilitzat en 9 estudis), es va comparar la seva realització a nivell de tendó d’Aquil·les & fàscia, observant-se un major efecte dels realitzats a nivell de la fàscia.
Una altra de les tècniques de més ús van ser els ultrasons (30,43%), variant la seva efectivitat, ja que en dos estudis es van obtenir bons resultats, però per contra, en altres tres, els resultats no van ser efectius.
Altres tècniques també utilitzades van ser la iontoforesi, el làser, la magnetoteràpia, material ortopodològic, acupuntura o embenats funcionals (EF). En la majoria de casos, el seu ús va ser combinat, per la qual cosa es fa difícil extreure conclusions de la seva efectivitat de manera aïllada.
Pel que fa als EF, segons aquest estudi [3], van ser eficaços quan es van combinar amb altres tècniques.
Els EF resulten efectius a curt termini [4].
L’objectiu dels EF és relaxar la fàscia plantar, evitant les forces de tracció provocades pel pes o càrrega de la persona.
A continuació exposem una proposta d’EF indicat per a FP.
- Ens hem d’assegurar que la superfície plantar estigui neta, que permeti adherir amb seguretat les tires del material que utilitzarem. En aquest cas, material elàstic adhesiu (els “tenso”).
- Col·locarem un “ancoratge” a l’alçada del cap dels metatarsians (MTT) que ens ajudarà a repartir les traccions de les tires actives que col·locarem a continuació (Fig. 1).
- Després de relaxar lleugerament la FP, mitjançant una lleugera flexió plantar, iniciarem la col·locació de les tires actives (són les encarregades de mantenir l’estructura en la posició de “repòs” o “escurçament”) començant des del cap del primer MTT, passant en diagonal per la planta del peu, i després de vorejar el taló, finalitzant a la cara medial del peu a l’alçada del cap del 1er. MTT (Fig.1).
4. La segona tira activa la iniciarem a l’alçada del 4t i 5è MTT per, un cop passar-la per la planta del peu, i després de vorejar el taló, acabar-la a la cara lateral a l’altura del 5è MTT (Fig. 2 i Fig. 3).
5. L’última tira activa que col·locarem serà semblant a la primera que hem posat, però l’inici serà a l’alçada del cap de’2n i 3r. MTT (fig.4). El material d’aquestes tres tires serà també elàstic adhesiu.
6. Finalitzarem l’embenat col·locant unes tires transversals a les tires actives anteriors; amb la funció de reforçar-les i tensar-les. Es realitzarà amb material adhesiu no elàstic (“esparadrap” o “tape”). No és convenient que se sobreposin una tira sobre de l’altra més del 50% de l’ample de la mateixa, ja que l’embenat podria resultar incòmode per al pacient.
Agustí Acosta, professor del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la UVic-UCC
BIBLIOGRAFIA
- Cutts S, Obi N, Pasapula C, Chan W. Plantar fasciitis Volume: 94 Issue: 8, November 2012, pp. 539-542.
- Trojian T, Tucker A. Plantar Fasciitis. Am Fam Physician. 2019 Jun 15;99(12):744-750.
- Díaz AM, Guzman P. Efectividad de distintes teràpies físicas en el tratamiento conservador de la fascitis plantar. Revisión Sistemática. Rev Esp Salud Pública 2014; 88:157-178.
- Podolsky R, Kalichman L. Taping for plantar fascitis. Review. J Back Musculoskelet Rehabil. 2015;28(1):1-6.