M’han de posar una funda en una peça dental i m’han parlat de diferents tipus de materials, quin és el millor? Si mai t’has fet aquesta pregunta, miraré de donar-te quatre pautes que són, en definitiva, les que ens fan a nosaltres, els professionals, i les persones que han de prendre aquesta decisió. Les respostes serveixen per aconsellar quin tractament protètic serà més adequat en cada cas.
Els materials, ben treballats, són tots bons, però no per a tots ni per a tot. El primer que hem de saber és si hi ha algun tipus d’al·lèrgia coneguda a algun dels materials que utilitzem per a la fabricació de la pròtesi. Un altre factor a tenir en compte són les preferències “ideològiques” pel fet de portar un material o altre en el nostre organisme. En tercer lloc, quin tipus de restauració protètica en concret hem de realitzar de quina situació partim. I finalment, quin cost econòmic i quina durabilitat tindrà cada proposta de tractament.
Una corona o funda dental es pot fabricar de dues maneres: amb nucli de metall, que són les que anomenem corones de metall ceràmica, i sense metall (metal free), completament ceràmiques. Les primeres són corones amb l’estructura interna de metall i un recobriment estètic de ceràmica dental i les segones poden ser totalment ceràmiques o portar un nucli ceràmic, per exemple de zirconi o disilicat de liti, i un recobriment exterior de ceràmica de recobriment per fer-les encara més estètiques.
Si som coneixedors d’alguna al·lèrgia a algun producte amb el que realitzarem la pròtesi en concret, la resposta és clara: aquell material queda descartat per a nosaltres. A nivell general s’han descrit al·lèrgies a metalls com el crom, el cobalt o el níquel, que s’utilitzen en forma d’aliatge, és a dir, combinant diferents metalls, per exemple crom cobalt o crom níquel i petits percentatges de wolframi, molibdè, niobi, silici, ferro, alumini, o altres aliatges amb metalls nobles o semi nobles com l’or el pal·ladi o la plata, entre d’altres. Per evitar qualsevol risc d’al·lèrgia tenim materials totalment bio-compatibles com el Zirconi, que processat d’una manera especifica ens permet obtenir òxid de zirconi que podrem utilitzar per a la fabricació de pròtesis dentals que requereixin d’una duresa i resistència a la fractura similars a les estructures amb el nucli de metall.
Dins de les restauracions sense metall també tenim materials com el disilicat de liti, molt estètic, però amb una resistència moderada; la ceràmica feldspàtica, encara més estètica però amb una baixa resistència mecànica; i finalment tindríem els composites (resines) i composites híbrids, que són resines amb més o menys partícules de ceràmica.
Els factors ideològics a l’hora de decidir-se són molt més importants del que podrien semblar. Tenen a veure amb les idees, la manera de pensar, els gustos i les preferències de cada pacient. Cada cop, més persones tenen en compte aspectes naturals, com la teràpia neural que es basa en el concepte que el cos humà funciona com un tot i que el sistema nerviós és el sistema que connecta cada part del cos amb la resta i controla el funcionament de tots els òrgans, en especial el sistema nerviós vegetatiu. També es tenen en compte aspectes holístics. L’odontologia holística és una manera d’entendre l’odontologia atenent al pacient des d’una perspectiva global. Aquesta odontologia estudia la relació entre la salut bucodental i de la resta del cos i viceversa. Des d’aquesta perspectiva, la utilització de metalls no és una bona opció, per tant aniríem directament al grup de les restauracions sense metall, sempre que es pugui.
Dins dels factors ideològics també s’hi poden incloure motius estètics, ja que hi ha persones que posen aquest aspecte en primer lloc, ja sigui per un cànon de bellesa de dents blanques i ben alineades, com per un corrent de moda com la col·locació de grillz, joieria dental a mida, és a dir, enfundar una peça dental per necessitats terapèutiques o no, però sí per aspectes estètics. Aquestes seran fabricades utilitzant metalls sense recobriment estètic, per tant corones totalment metàl·liques. Quan els professionals parlem d’estètica, parlem d’harmonia, de naturalitat… Una corona és estètica quan està en harmonia en relació amb la peça mateixa, a les peces adjacents, amb la geniva, amb els llavis… En definitiva, harmonia entre les dents la geniva els llavis i la cara del pacient. Aquesta harmonia li donarà naturalitat a la restauració.
El tercer dels aspectes que hem de tenir presents és quin tipus de restauració hem de realitzar. Amb això volem dir que no serà el mateix criteri si hem de fer una funda per a una peça del grup anterior que si l’hem de fer per a un incisiu central, un incisiu lateral o un caní. Tampoc serà el mateix si es tracta d’una peça del grup posterior, com si són els premolars i molars, amb menys importància estètica, però per contra amb més necessitat de resistència a la fractura , ja que tindrà més importància en l’oclusió de les arcades dentals.
Un altre element a tenir en compte en aquest punt serà quin tipus de preparació de la peça cal fer per restaurar-la. No serà el mateix si només cal preparar, tallar i fer la cara vestibular per realitzar el que anomenem carilles, un tractament que es realitza majoritàriament per factors estètics, o si per contra hem de fer una porció de la cara oclusal, el que anomenem una incrustació inlay o onlay per restaurar la cavitat que ha quedat després de tractar una caries en aquesta zona de la peça, o si cal fer un tallat de tota la dent per col·locar una funda . Tampoc serà el mateix si es tracta d’una peça individual o si hem de tractar més d’una peça realitzant un pont per cobrir l’absència d’una peça o per la necessitat de ferulitzar, unir les peces, per estabilitat de la restauració.
El darrer punt que hem de tenir present serà econòmic, ja que segons quin tipus de restauració realitzem el cost econòmic variarà en funció dels materials utilitzats i la complexitat tècnica de fabricació, que farà que requereixi una tecnologia més costosa, més temps de fabricació i l’expertesa del professional que elabori la pròtesi.
Lligat amb els costos hi ha la durabilitat en el temps de la restauració, que també és un factor a tenir en compte. Tot i que voldríem que duri tota la vida, sabem que no serà així. No podem dir que un tipus de restauració ens durarà 10 anys i un altre 20 perquè no ho sabem. Hi ha massa factors que influiran en la durabilitat de la restauració. De tota manera, podem fer prediccions en algun d’ells. Per exemple, la correcta higiene bucodental serà clau. Que hi hagi una bona salut periodontal serà important perquè la geniva que envolta la nostra funda tingui una mínima retracció. Segons quin material emprem tindrà més tendència a retraure’s i a exposar el marge, la terminació de la corona amb la peça. Sabem, per exemple, que l’ús del metall afavorirà aquesta situació i quan passi, a més, es veurà una fina línia de color gris. La durabilitat també es veurà condicionada per la resistència a la fractura i la resistència a la flexió del material escollit.
Amb tot això exposat mirem de treure’n algunes conclusions:
Com hem dit si hi ha alguna al·lèrgia coneguda descartarem el material en concret, en principi seria un metall.
Si no volem incorporar al nostre organisme cap material que ens pugui aportar alguna toxicitat, també treure’m de la llista les restauracions amb ús de metalls.
Si no ens condiciona cap factor dels exposats, una restauració de metall ceràmica és una bona opció.
Si ens condiciona l’estètica i no ens preocupa el pressupost, pensarem en una restauració completament ceràmica. En cas de carilles, proposaríem ceràmica feldspàtica en primer lloc, seguida de disilicat de liti.
En cas de corones del grup anterior, corones de disilicat de liti.
En cas de corones del grup posterior o de ponts, proposaríem un zirconi, monolític o estratificat.
Si ens condiciona el factor econòmic , el metall ceràmica serà l’opció més econòmica, seguida del zirconi. Per contra, les solucions més costoses seran les de disilicat de liti i les de ceràmica feldspàtica (aquí cal puntualitzar que dependrà de la política econòmica de cada centre odontològic i de cada laboratori dental).
Si volem durabilitat en el temps, pel que fa a resistència, les metall ceràmiques duraran tant per les característiques de duresa i flexió del material com per l’experimentació en el temps d’aquest tipus de restauracions.
Pel que fa a la ceràmica feldspàtica i el dislicat de liti són els matrerials més fràgils, però amb una bona higiene i un bon control oclusal poden durar molt.
El zirconi és un material amb moltes possibilitats i bons resultats, però amb els aproximadament 20 anys que fa del seu ús en odontologia no ha parat d’evolucionar per millorar cada dia, cosa que fa que estiguem en la quarta i a cavall de la cinquena generació d’aquest material, per tant no puc opinar sobre la seva durabilitat, si bé , tota la investigació per part de la industria a un material fa que el puguem tenir molt en compte.
Si us hi fixeu, no he tornat a parlar del composite, perquè crec que, injustament, només es prescriu en casos específics.
Us faig cinc cèntims del material. Deixant de banda el composite bàsic, que farem servir per restauracions provisionals o amb poc pressupost, una restauració de metall composite (resina), si parlem del composite amb components de ceràmica en la seva estructura, és un bon material, molt estètic, potser el que més, i bio compatible. La seva duresa el fa ideal en casos de bruxisme, és costos com una ceràmica, però està per veure si envellirà abans per la seva estructura molecular, si bé ,es podrà reparar amb molta més facilitat que la resta.
Desitjo que amb tota aquesta informació, coneixedors dels pros i contres de cada material, pugueu, juntament amb el vostre odontòleg, prendre la millor decisió per a la restauració que us hagin de fer. Compartiu els vostres dubtes i deixeu-vos aconsellar pel professional que segur que us ajudarà a prendre una bona decisió final.
Jaume Andrés Carreter, protètic dental, responsable del laboratori dental Molart i docent del Cicle Formatiu de Tècnic en Pròtesis Dentals del Campus Professional UManresa