Desigualtats socials en l’alimentació entre les persones adolescents. Es van mantenir durant el confinament de la primera onada de la Covid-19?

L’adolescència és un període crític que inclou múltiples canvis fisiològics i psicològics que influeixen en la consolidació de comportaments vers la salut que poden durar fins a l’edat adulta. Per tal de promoure la salut i prevenir malalties com l’obesitat, la diabetis, els problemes cardiovasculars i el càncer, és molt important adquirir uns comportaments alimentaris adequats i una dieta saludable en aquesta edat¹. No obstant això, en els darrers anys l’evidència científica ha observat entre les persones adolescents una pèrdua progressiva de patrons alimentaris saludables, com és la baixa adherència a la dieta mediterrània. Concretament, s’ha observat un consum inferior al recomanat de fruites, verdures i lactis i un consum superior al recomanat de carn i productes carnis, greixos i dolços².

L’Índex d’alimentació saludable és un dels indicadors que s’utilitza per avaluar el patró alimentari d’una població en relació a si aquesta s’adhereix, en major o menor mesura, a les recomanacions de les guies dietètiques dels organismes oficials, en aquest cas a la dieta mediterrània. A nivell de l’estat espanyol, un estudi va observar que el 72% de la població analitzada necessitava canvis en la seva alimentació, sent un percentatge superior entre les persones amb una posició socioeconòmica més desfavorida³. En el cas de Catalunya, s’ha observat que les persones adolescents presenten puntuacions mitjanes de l’índex d’alimentació saludable, al voltant de 66 punts sobre 100, valor que indica que la dieta necessita alguns canvis, i un dels factors que s’associa de manera diferent a aquesta puntuació mitjana és la posició socioeconòmica, observant puntuacions més baixes, que corresponen a una pitjor qualitat de la dieta, entre les persones adolescents amb una posició socioeconòmica més desfavorida⁴.   

És coneguda la relació entre comportaments de risc per a la salut i una posició socioeconòmica més desfavorida⁵. De fet, també s’ha observat que les persones adolescents amb una posició socioeconòmica més desfavorida són les que tenen menys possibilitats de consumir aliments saludables que es troben a la base de la piràmide alimentària, com les fruites i verdures i, en canvi, tenen més possibilitats d’augmentar el consum d’aliments poc saludables, com els aliments processats. A banda, hi ha estudis que han observat que els factors socioeconòmics i el nivell educatiu dels progenitors juguen un paper clau en el consum de fruites, verdures i carn blanca. Per això, aquells adolescents de posició més desfavorida poden beneficiar-se més d’un entorn alimentari saludable a l’escola que a casa⁶. La disponibilitat i la compra d’aliments per a la llar depenen, en part dels pares, i això repercuteix en les opcions alimentàries que tenen les persones adolescents.

El confinament durant primera onada de la pandèmia de la Covid-19 va provocar un aïllament social que va impactar directament en els comportaments de salut de les persones adolescents i, especialment en la seva alimentació. Concretament varen passar a realitzar tots els àpats del dia a casa i en la majoria dels casos acompanyats de la resta de la família⁷, factor que va afavorir poder realitzar més menjars casolans amb la família i això en alguns casos va contribuir a millorar els comportaments alimentaris de les persones adolescents. No obstant això, altres estudis van observar que un augment del temps lliure davant de les pantalles o l’avorriment en aquest període, van conduir a un augment del consum d’aliments altament energètics i de mala qualitat nutricional⁸. Aquesta situació també va fer que algunes persones presentessin patrons alimentaris poc saludables, com ara menjar sense control, augmentar la freqüència de menjar fora dels àpats, entre altres⁹. A més a més, aquests canvis en la dieta i en els patrons alimentaris de les persones adolescents durant el confinament es van distribuir de manera desigual segons la posició socioeconòmica. Concretament, aquelles persones que referien pertànyer al grup socioeconòmic més desfavorit van mostrar un risc del 21% d’empitjorament de la seva alimentació en comparació amb aquelles que pertanyien a una posició socioeconòmica més afavorida¹⁰, suggerint un augment de les desigualtats socials en l’alimentació i en salut durant aquest període.

Per intentar reduir aquestes desigualtats, és important doncs millorar el coneixement nutricional, tant familiar com escolar, establir unes rutines o normes relacionades amb els àpats, promoure la disponibilitat d’aliments saludables i reduir les desigualtats en comportaments dietètics durant l’adolescència. A més, quan es produeix una pandèmia els governs i els responsables polítics han de planificar polítiques proporcionals i que donin resposta adequada tenint en compte les diferències socioeconòmiques i així no generar més desigualtats socials. En aquesta línia, no només s’haurien de realitzar recomanacions sobre aspectes nutricionals, sinó que s’haurien d’incorporar aspectes com la planificació dietètica en base als àpats familiars i fer que l’opció saludable sigui la més accessible (productes frescos, de temporada i proximitat).

Ester Colillas-Malet membre del Departament d’Epidemiologia i Salut Pública d’UManresa de UVIC-UCC; Marina Bosque-Prous, Alícia Aguilar-Martínez i Laura Esquius de la Zarza membres de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya

Referències

1. Alimentació saludable. Organització Mundial de la Salut. Disponible en línia: https://www.who.int/news-room/fact-sheets/detail/healthy-diet (consultat el 14 de maig de 2021).
2. Moreno LA, Gottrand F, Huybrechts I, Ruiz JR, González-Gross M, DeHenauw S. Nutrition and lifestyle in European adolescents: the HELENA (Healthy Lifestyle in Europe by Nutrition in Adolescence) study. Adv. Nutr. 2014, 5, 615S–623S.
3. Norte-Navarro A, Ortiz-Moncada R. Calidad de la dieta española según el índice de alimentación saludable. Nutr Hosp. 1 març 2011;(2):330-6.
4. Colillas-Malet E, Bosque-Prous M, Esquius L, González-Casals H, Barón-García S, Aguilar-Martínez A. Hábitos alimentarios de los adolescentes de la Cataluña Central según el Índice de Alimentación Saludable. En: Suplemento especial: I Congreso virtual de la Sociedad Española de Epidemiología (SEE) y Da Associaçao Portuguesa de epidemiologia (APE). Gaceta Sanitaria. 2020;34(S.C):158-322.
5. De Clercq B, Abel T, Moro I, Elgar FJ, Lievens J, Sioen I, Braeckman L, Deforche B. Social inequality in adolescents’ healthy food intake : the interplay between economic, social and cultural capital. Eur. J. Public Health 2016, ckw236.
6. Ranjit N, Wilkinson AV, Lytle LM, Evans AE, Saxton D, Hoelscher DM. Socioeconomic Inequalities in Children’s Diet: The Role of the Home Food Environment. Int. J. Behav. Nutr. Phys. Act. 2015, 12, 1–19.
7. Middleton G, Golley R, Patterson K, Le Moal F, Coveney J. What can families gain from the family meal? A mixed-papers systematic review. Appetite 2020, 153, 104725.
8. Moynihan AB, van Tilburg WAP, Igou ER, Wisman A, Donnelly AE, Mulcaire JB. Eaten up by boredom: consuming food to escape awareness of the bored self. Front. Psychol. 2015, 6, 369.
9. Huber BC. Altered nutrition behavior during COVID-19 pandemic lockdown in young adults. European Journal of Nutrition. 2020;10.
10. Aguilar-Martínez A, Bosque-Prous M, González-Casals H, Colillas-Malet E, Puigcorbé S, Esquius L, et al. Social Inequalities in Changes in Diet in Adolescents during Confinement Due to COVID-19 in Spain: The DESKcohort Project. Nutrients. 2021;15.