La infermeria és una professió que abasta les cures autònomes i en col·laboració que es donen a persones de totes les edats, famílies, grups, comunitats, malaltes i sanes, i en tots els contextos. Inclou la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i les cures dels malalts, discapacitats i persones moribundes. (1) Llegint aquesta definició ens podem imaginar la complexitat de “donar aquestes cures” i de la importància que representa el personal d’infermeria per a la població.
L’enfocament i l’orientació que tenen els serveis sanitaris és empoderar el pacient i la família en la seva malaltia i la seva salut, entenent que els pacients han d’adquirir el protagonisme de les decisions que afecten la seva atenció, fet que s’aconsegueix augmentant la seva autonomia i la seva autogestió. El professional d’infermeria és el que disposa d’eines per a l’educació sanitària i per plantejar estratègies d’autogestió en els pacients crònics. (2)
La diabetis és una patologia crònica que està molt relacionada amb els estils de vida i, tot i que hi ha molta informació al respecte, continua sent un problema de salut importantíssim, ja que any rere any se’n veuen augmentades les xifres. Actualment hi ha 460 milions de persones afectades només de Diabetis Mellitus 2 (DM2) a tot el món. La DM2 està relacionada amb la resistència que genera el cos a la insulina i és la que més relació té amb els estils de vida. La International Diabetes Federation estima que l’any 2040 la Diabetis Mellitus afectarà 642 milions d’adults d’entre 18 i 79 anys, dels quals aproximadament el 90% presentarà DM2. (3)
El tractament de la DM2 està integrat per la medicació, l’alimentació i l’exercici físic. Tres puntals en el tractament, dels quals si en falla un, afecta el correcte seguiment de la diabetis. El personal mèdic és l’encarregat de prescriure el tipus de medicació, ja siguin antidiabètics orals, insulina o ambdós. El personal d’infermeria és l’encarregat dels canvis en l’alimentació i l’exercici físic. Per tant, veiem que el personal d’infermeria s’encarrega de dos dels tres puntals imprescindibles pel tractament i pel bon seguiment del pacient diabètic. I aquí és justament on rau la gran importància que les infermeres tenim sobre els pacients diabètics, ja que podem empoderar-los de coneixements i eines per tal que puguin millorar en relació amb la malaltia i la qualitat de vida.
Seguidament us faig una pinzellada sobre quins són els beneficis i quines han de ser aquestes recomanacions que poden beneficiar la població diabètica, però en general a tothom.
La realització d’activitat física de forma mantinguda i ben estructurada presenta grans beneficis als pacients diabètics i també a la població general. A nivell metabòlic millora la utilització de la glucosa pels músculs i, per tant, augmenta la sensibilitat perifèrica a la insulina i redueix la resistència a aquesta. Aquest aspecte millora els nivells de glucosa i contribueix a un millor control de la diabetis. També disminueix el pes i incrementa els nivells de colesterol HDL, que tenen un efecte cardioprotector. A nivell cardiovascular augmenta el volum sistòlic, disminueix la freqüència cardíaca, augmenta el volum i el gruix de les cavitats cardíaques, millora el flux del miocardi i disminueix la pressió sanguínia.
Altres beneficis que té l’exercici físic són la millora en el funcionament ossi i articular i en la flexibilitat, el retard d’aparició de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i el Parkinson, i el benefici psicològic, entre altres. (4)
Es recomana realitzar un mínim de 150 minuts a la setmana (30 minuts 5 dies per setmana, o 50 minuts 3 dies per semana), amb una intensitat moderada i amb una continuïtat. És molt important individualitzar i pactar quin és el millor tipus d’exercici per a cada pacient i, si és necessari, derivar-lo a un altre professional. Caminar ràpid és molt apropiat i gairebé està a l’abast de tothom. La gimnàstica, bicicleta, aiguagim i nedar també són exercicis molt recomanats.
També cal recordar la importància d’evitar el comportament sedentari: passar massa temps assegut, conduint, llegint o destinar poc temps a activitats, ja que reduiria ràpidament la salut metabòlica. Aquest fet s’associa a anormalitats en el metabolisme de la glucosa, afectant especialment persones que veuen més de 4 hores la televisió al dia. Hi ha proves emergents que mostren que substituint mantenir-se en forma regular durant tot el dia pot servir d’estímul per millorar la regulació de la glucosa. (5)
Seguir una dieta saludable i equilibrada també presenta grans beneficis als pacients diabètics i també a la població general: enforteix el sistema immunitari, disminueix el risc de patir malalties cròniques, com la diabetis, malalties cardiovasculars, obesitat, càncer…, millora la circulació sanguínia, alenteix el procés d’envelliment, ajuda a obtenir un pes saludable, prevé la fatiga crònica i el cansament i ajuda a tenir un estat d’ànim més positiu i major energia per al dia a dia.
Les recomanacions alimentàries per a pacients diabètics i per a la població en general no presenten grans diferències. Es recomana seguir el plat saludable, que consta del 50% de verdures, el 25% de proteïnes sense grassa (animals o vegetals) i el restant 25% d’hidrats de carboni (gra i cereals a poder ser integrals).
Es recomana també realitzar 5-6 àpats al dia, de manera que evitarem les grans pujades de glucosa (hiperglucèmies) quan ingerim grans quantitats de menjar després de moltes hores de no ingerir aliments. Així també evitarem les hipoglucèmies derivades d’estar moltes hores sense menjar. Podem evitar fer postres i menjar-les a mig matí i per berenar si realitzant els 3 àpats principals ja no tenim més gana per la resta del dia. S’hauria d’incrementar el consum de fibra soluble i limitar el consum d’alcohol i begudes ensucrades, que porten grans quantitats de sucres i afavoreixen les hiperglucèmies. Caldria substituir aquestes begudes per aigua, sota el lema de: quan tinguis set no beguis calories. Es recomana també disminuir el consum de sal a màxim 6 grams de sal al dia, tenint en compte que una bossa de patates estàndard ja en porta 30 grams. I per últim revisar les etiquetes dels productes elaborats comercialment i evitar aquells que tinguin sucres afegits, és a dir, disminuir els processats i evitar els ultra processats, de manera que consumim més aliments i menys productes. (6)
Entre tots podem disminuir la incidència de malalties cròniques previsibles, podem canviar les xifres que any rere any van augmentant dels casos de DM2 al món. I aquest canvi només és possible empoderant a la població, amb la participació i el plantejament d’estratègies d’autogestió en els pacients crònics; on el personal d’infermeria tenim les eines necessàries per aconseguir aquest canvi.
Mireia Vilafranca Cartagena, professora del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la UVic-UCC
REFERÈNCIES
- CIE-10 [Internet]. Clasificación internacional de enfermedades 2002. Disponible a: https://www.icn.ch/es/politica-de-enfermeria/definiciones
- Castro-Meza AN, Perez-zumano SE, Salcedo-Alvarez RA. La enseñanza a pacientes con diabetes: significado para profesionales de enfermería. Enferm. univ. 2017; 14(1):39-46
- Aranceta-Bartrina, Javier et al. Prevalencia de Obesidad General y Obesidad Abdominal En La Población Adulta Española (25-64 Años) 2014-2015: Estudio ENPE. Rev Esp Cardiol. 2016;69(6): 579–87
- Cordero A, Masiá MD, Galve E. Ejercicio físico y salud. Rev Esp Cardiol. 2014; 67: 748 – 53
- Henson J, Dunstan DW, Davies MJ, Yates T. Sedentary behaviour as a new behavioural target in the prevention and treatment of type 2 diabetes. Diabetes-Metabolism Res Rev. 2016;32:213–20.
- Teng AM, Jones AC, Mizdrak A, Signal L, Genç M, Wilson N.Impact of sugar-sweetened beverage taxes on purchases and dietary intake: Systematic review and meta-analysis. Obes Rev. 2019;20(9):1187-1204