El consum d’alcohol és una de les principals causes de malaltia i de morts evitables en molts països del món1. Més enllà de les conseqüències que pot tenir per a la salut, el consum d’alcohol també comporta conseqüències a nivell social, econòmic i laboral. Això implica que no només afecti a la persona que en consumeix sinó també al seu entorn. A Espanya, l’alcohol és la substància psicoactiva amb una major prevalença de consum entre la població entre els 15 i els 64 anys. Tot i així, el seu consum i les seves conseqüències no es distribueixen de forma homogènia en tota la població, sinó que existeixen diferents factors que determinen que hi hagi col·lectius més vulnerables. Un d’aquests factors és l’edat.2
Malgrat no ser-ne conscients, la socialització del consum d’alcohol comença ja des de que naixem. Vivim en famílies que celebren les efemèrides i les festes amb alcohol: la copa de cava, la cervesa dels familiars amb les amistats, el vermut del diumenge, l’ampolla de cava de mentida per emular ser gra, i un munt de màrqueting destinat a fer-nos entendre que alcohol, diversió, esport, despreocupació, celebració i socialització són cosines germanes3,4. D’aquesta manera podríem exposar un munt d’exemples que ajudarien a entendre per què socialitzem el consum de l’alcohol, per què en consumim i com acaba sent un dels principals problemes de salut pública d’avui dia. Ara bé, com es distribueix aquest consum d’alcohol?
En general, s’observa un major percentatge de persones consumidores d’alcohol de forma abusiva o excessiva entre la població adolescent i jove en comparació amb les generacions de més edat.2 De fet, s’ha vist que l’adolescència és una etapa especialment vulnerable al consum d’alcohol. A aquestes edats, el consum s’associa a altres conductes de risc (com conduir sota els efectes de l’alcohol, conductes sexuals de risc o violentes, etc.) i constitueix un factor de risc de desenvolupar dependència o altres problemes relacionats amb l’alcohol en l’etapa adulta.
D’altra banda, malgrat que durant l’adolescència les persones experimenten diversos canvis psicològics i socials i van adquirint de forma progressiva més autonomia i independència de la família, els progenitors continuen essent uns referents importants. En aquest sentit, diversos estudis han mostrat la influència de l’entorn familiar en el consum d’alcohol de les persones adolescents. Així mateix, encara que a Espanya la compra i el consum de begudes alcohòliques no està permesa en persones menors d’edat, la població adolescent té una gran accessibilitat a l’alcohol. A Espanya, igual que en altres països industrialitzats, la transició de l’adolescència cap a l’edat adulta sembla que es produeix més tard del que es produïa en generacions anteriors i durant un període de temps llarg. En aquest sentit, el període comprés entre els 18 i els 25 anys es coneix com adultesa emergent.5 L’adultesa emergent és una etapa que es caracteritza per tenir la llibertat i l’autonomia per prendre les pròpies decisions però sense haver assumit les responsabilitats, obligacions i compromisos de l’etapa adulta. Així, és un període de temps de canvi, d’exploració de diferents possibilitats vitals i durant el qual es produeixen diferents conductes de risc com, per exemple, el consum d’alcohol. En algunes persones l’inici de l’edat adulta coincideix amb el seu pas per la universitat. El període universitari normalment va acompanyat d’una major independència i llibertat i sembla que suposa posposar l’entrada a l’etapa adulta i les responsabilitats que aquesta comporta. D’aquesta manera, el període universitari s’ha vist associat a canvis en diferents comportaments relacionats amb la salut, incloent el consum d’alcohol. Diferents estudis han suggerit que les persones que estudien a la universitat fan un major consum d’alcohol que les persones no universitàries de la mateixa edat. Aquests mateixos estudiants han reportat que l’entorn i les amistats els faciliten aquest consum.6
A part de la influència de l’edat sobre el consum d’alcohol, l’evidencia mostra que les desigualtats socials presents en una societat tenen un impacte en la salut de les persones. Les diferències en la salut entre diferents grups poblacionals s’anomenen desigualtats socials en salut, fet que ja vam tractar en una altra entrada al blog. Aquestes desigualtats són el resultat de la desigual distribució dels recursos, diners i poder a nivell mundial, nacional i local. Aquesta relació entre la posició social i la salut s’explica per les diferents possibilitats que tenen les persones de fer un determinat comportament de salut en funció de la seva posició social. En aquest sentit, les persones que ocupen posicions socioeconòmiques més desafavorides tenen menys oportunitats i recursos, cosa que comporta uns pitjors comportaments relacionats amb la salut, i per tant, acaben tenint una pitjor salut. Un exemple n’és el consum d’alcohol.6–8
En general s’ha vist que els homes fan més consum d’alcohol que les dones. Tot i així, molts estudis indiquen que les dones que acaben inserint-se en el món laboral i que surten del rol tradicional atorgat per la societat patriarcal tendeixen a adoptar comportaments de consum d’alcohol atribuïts a la masculinitat tradicional.9 Aquesta diferència en el consum d’alcohol entre dones i homes pràcticament ja no es produeix en les persones més joves.10
Tal i com hem dit en començar l’entrada, cal tenir present que l’alcohol està condicionat no només per decisions o factors exclusivament de caire individual, sinó que hi ha factors de l’ambient que en condicionen el consum. En aquest sentit, sembla que la gran presència i disponibilitat de l’alcohol en el context espanyol s’associa a un major consum. Contràriament, l’existència de polítiques sobre el control d’aquesta substància (com per exemple l’establiment d’impostos o la restricció del seu accés) poden reduir-ne el consum.
Així doncs, és necessari reforçar el disseny i la implantació de polítiques i mesures relacionades amb l’alcohol adaptades als diferents grups d’edat i que tinguin en compte els diferents determinants socials de la salut, com ara el gènere, la classe social o la situació ocupacional, per tal que aquestes contribueixen en la reducció de les desigualtats socials en el consum d’alcohol presents en la nostra societat.
Ester Teixidó-Compañó i Albert Espelt Hernàndez, membres del Departament d’Epidemiologia i Salut Pública d’UManresa de UVIC-UCC i del CIBER de epidemiologia y Salud Pública
Bibliografia i referències
1. Peacock A, Leung J, Larney S, Colledge S, Hickman M, Rehm J, et al. Global statistics on alcohol, tobacco and illicit drug use: 2017 status report. Addiction. 2018;113(10):1905-26.
2. Plan Nacional Sobre Drogas. Informe 2020. Alcohol, tabaco y drogas ilegales en España. Madrid: Ministerio de Sanidad Servicios Sociales e Igualdad; 2020.
3. Sureda X, Carreño V, Espelt A, Villalbí JR, Pearce J, Franco M. Alcohol in the city: wherever and whenever. Gac Sanit. 2017;S0213-9111(17):30174-7.
4. Sureda X, Villalbí JR, Espelt A, Franco M. Living under the influence: normalisation of alcohol consumption in our cities. Gac Sanit. 2017;31(1):66-8.
5. Arnett JJ. Emerging adulthood. A theory of development from the late teens through the twenties. Am Psychol. 2000;55(5):469-80.
6. Teixidó i Compañó E. Explorant els determinants socials en el consum de substàncies en joves i adults a Espanya : un enfocament al consum d’alcohol [Internet] [Ph.D. Thesis]. TDX (Tesis Doctorals en Xarxa). Universitat Pompeu Fabra; 2021 [citado 17 de marzo de 2021]. Disponible en: http://www.tdx.cat/handle/10803/671110
7. Teixidó-Compañó E, Espelt A, Sordo L, Bravo MJ, Sarasa-Renedo A, Indave BI, et al. Differences between men and women in substance use: the role of educational level and employment status. Gac Sanit. 2018;32(1):41-7.
8. Bosque-Prous M, Espelt A, Sordo L, Guitart AM, Brugal MT, Bravo MJ. Job Loss, Unemployment and the Incidence of Hazardous Drinking during the Late 2000s Recession in Europe among Adults Aged 50-64 Years. PloS One. 2015;10(10):e0140017.
9. Bosque-Prous M, Espelt A, Borrell C, Bartroli M, Guitart AM, Villalbí JR, et al. Gender differences in hazardous drinking among middle-aged in Europe: the role of social context and women’s empowerment. Eur J Public Health. 2015;25(4):698-705.
10. Teixidó-Compañó E, Sordo L, Bosque-Prous M, Puigcorbé S, Barrio G, Brugal MT, et al. Individual and contextual factors related to binge drinking among adolescents in Spain: a multilevel approach. Adicciones. 2019;31(1):41-51.
One Reply to “L’alcohol, precursor de desigualtats socials en salut”