El desenvolupament tecnològic que s’ha experimentat en les últimes dècades ha impulsat la incorporació de la tecnologia en multitud d’àmbits, amb especial rellevància al sector de la salut. La integració tecnològica en l’atenció sanitària ha aconseguit tal envergadura que és difícil concebre, per exemple, un hospital sense eines informàtiques que donin suport a la tasca clínica del personal sanitari. L’informe TIC Salut i Social de Catalunya, en el seu mapa 2018, apunta les tendències del sector, que actualment es concentren en els següents àmbits: aplicacions mòbils (Apps); realitat virtual, mixta i augmentada; intel·ligència artificial; robòtica; imatge digital; telemedicina i e-learning.
Pel que fa a les aplicacions mòbils, les funcionalitats més utilitzades per les entitats de salut es concentren en serveis de promoció de la salut (67%), en eines de suport per millorar l’adherència als tractaments (44%), serveis relacionats amb l’activitat física i la nutrició (42%) i, finalment, en la millora del seguiment i recordatori de cites prèvies (22%).
Així, trobem aplicacions per a mòbils d’ajuda al control de la diabetis, per a la millora de la comunicació en pacients amb dificultats de la parla, per al seguiment de l’activitat física i el manteniment de determinades dietes i hàbits saludables, etc. Les tecnologies d’última generació, com els rellotges intel·ligents, també han incorporat sensors i aplicacions relacionats amb la salut, permetent un monitoratge continu de les constants de l’usuari.
Per la seva banda, la realitat virtual ja forma part de l’activitat de molts dels nostres centres assistencials. Però encara més important resulta la dada del 80% de centres de salut que declaren considerar-la una eina útil per al diagnòstic. Més encara, el 30% dels centres tenen previst iniciar nous projectes d’intel·ligència artificial enfocats a la millora de la gestió de les dades, dels processos i decisions assistencials, així com en models predictius i de formació. En consonància amb tots aquests avenços, es consolida la tendència creixent en l’impuls d’iniciatives de teleassistència. L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per proporcionar serveis de salut i assistència sanitària salvant la llunyania física entre proveïdors i usuaris d’aquests serveis ja no es limita només a portar l’atenció sanitària a comunitats rurals, allunyades o desfavorides, sinó que s’integra d’una manera cada vegada més habitual en les pràctiques assistencials comuns dels serveis de salut. Els seus beneficis ja s’han pogut contrastar en la provisió i gestió dels serveis de salut (el 75% dels centres en fa ús, i, d’entre aquests, el 67% declara un descens en l’atenció presencial amb una percepció d’utilitat positiva tant per a professionals com per a usuaris). Es tracta, doncs, d’una de les àrees amb més expansió dins la revolució global de l’e-salut.
Allò que fa uns anys eren considerades experiències restringides a projectes d’investigació tecno-sanitaris, avui són una realitat en disciplines com la dermatologia, l’oncologia o les cures pal·liatives, per posar només alguns exemples. Els telèfons mòbils, convertits en autèntics ordinadors personals, són en l’actualitat una eina de gran utilitat tant per a les cures com per a la prevenció, ja que incorporen diferent programari que facilita als pacients la gestió de la seva salut.
En aquest escenari, és fàcil endevinar la tendència dels proveïdors de salut a planificar i organitzar els seus serveis aprofitant aquest potencial tecnològic. Els canvis tecnològics estan afavorint modificacions profundes en la forma com s’ofereixen els serveis de salut. Aquest escenari demanda professionals assistencials capacitats per fer front a tants canvis, si no volem que s’alenteixi la transformació del sector. Una transformació que, per altra banda, urgeix tant a nivell de gestió eficient de recursos com de diversitat i profunditat en els serveis que es puguin oferir a la ciutadania.
Dra. Carlota Riera Claret, Degana de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya