Cada vegada s’exigeix més als professionals de les Ciències de la Salut la generació i difusió del coneixement vinculat al seu àmbit d’intervenció. Generalment, aquest coneixement es pot produir bé en els contextos de pràctica en els que estan immersos els diferents professionals (logopedes, fisioterapeutes, metges, infermers…), bé en els contextos científic-acadèmics en els que hi participen, si és el cas.
Un cop generat el coneixement, aquest es pot difondre per diferents vies i/o en diferents formats. Per exemple, mitjançant la presentació d’una ponència a un congrés, la realització d’una conferència o la publicació d’un article en una revista científica, entre d’altres.
Participar activament en aquest tipus de situacions implica adoptar un rol per part del professional de la salut que, en moltes ocasions, s’allunya de les tasques que desenvolupa de forma quotidiana en la seva professió. Algunes d’aquestes tasques impliquen llegir, escriure i saber-se comunicar de forma oral en contextos que no sempre són els habituals i això requereix que aquests professionals coneguin els cànons i convencions pels quals es regeixen aquests contextos1.
Actualment, aquests professionals compten amb diferents recursos i estratègies que els poden facilitar molt la realització d’aquestes tasques. A continuació en presentem alguns, diferenciant-los segons es vinculin a la lectura, l’escriptura o la comunicació oral.
Recursos i estratègies vinculats a la lectura
Alguns dels recursos i estratègies vinculats a la lectura són, per exemple, les cerques de fonts documentals que poden dur a terme els professionals en bases de dades específiques de l’àmbit de coneixement (Ciències de la Salut), que permeten la consulta d’articles, revistes, edicions preliminars, actes de congressos, etc. Alguns exemples concrets són: Pubmed, Portal de evidencias, Cochrane, ibecs, Lilacs, etc.
També compten amb gestors d’informació que els permeten l’organització de fonts documentals, la creació de llistats de referències bibliogràfiques de forma automàtica, o d’altres funcions com ara l’edició de textos, l’establiment de contacte amb altres professionals del sector o la cerca d’informació, depenent del gestor. A mode d’exemple destaquem: MENDELEY, REFWORKS, ZOTERO, PAPERS, ILARO o EVERNOTE.
Recursos i estratègies vinculats a l’escriptura
En relació als recursos i estratègies vinculats a l’escriptura, aquests els podem organitzar segons el moment en que es troba el professional en relació al procés d’escriptura, és a dir, durant la planificació de la composició, durant la textualització o durant la revisió del text escrit.
- Durant la planificació de l’escriptura és important dur a terme una anàlisi de l’audiència per poder ajustar l’escrit al públic al que s’adreça. Així mateix, també es poden fer servir estratègies tipus pluja d’idees, expansió de paraules clau o realitzar esquemes i/o mapes conceptuals (CmapsTools, Xmind, Creatly…) que ajudin al procés d’elaboració del contingut.
- Durant la textualització, els protocols de pensament en veu alta esdevenen un recurs molt útil ja que faciliten l’anàlisi del propi procés d’escriptura i possibiliten la millora d’aquells aspectes que sovint dificulten la tasca de redactar. Permeten accedir a allò que es fa durant la textualització, prendre consciència i millorar aquelles accions que generen major dificultat.
- Durant la revisió del text escrit convé no perdre de vista els objectius d’escriptura, realitzar un bon diagnòstic seguit d’una revisió sistemàtica, i en base a tres nivells: macroestructura, microestructura i aspectes formals. Per dur a terme una bona revisió, el professional de Ciències de la Salut també pot ajudar-se de pautes de revisió i rúbriques, com, per exemple, les proposades pel MCER[1].
Recursos i estratègies vinculats a la comunicació oral
Algunes de les recomanacions donades pels experts en comunicació oral2 tenen a veure amb el fet de parar atenció a la comunicació no verbal. Cuidar l’entonació, mantenir contacte visual, controlar la gestualitat o evitar tics són aspectes importants i a tenir en compte per establir una bona comunicació amb l’audiència.
També destaquen la importància de practicar prèviament el discurs i fins i tot aprendre’l mitjançant lectures vàries i oralitzacions, a més a més de comptar amb suport visual i audiovisual, que sempre haurà d’estar subordinat al discurs oral. Actualment, gràcies a la presència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TICs), es conta amb software específic que permet la gravació i producció de presentacions orals. Alguns exemples són les que ofereix el paquet Office, Google Drive, l’Open Office o CamStudio Open Source, entre d’altres.
En la mateixa línia, els experts recomanen fer un ús convencional del discurs acadèmic en tractar-se, generalment, de situacions formals que comporten certs tractaments o cànons que convé tenir presents; i proposen com a una bona estratègia atendre a bons models que permeten la familiarització amb situacions semblants a les que s’han d’enfrontar en aquests casos.
Finalment, també convé no perdre de vista els factors afectius i emocionals implicats en la comunicació oral; com ara la vergonya, la inseguretat, la timidesa o el nerviosisme que poden provocar aquest tipus de situacions, especialment les primeres vegades que es realitzen.
La capacitat que tenen els professionals de les Ciències de la Salut per generar coneixement vinculat al seu àmbit d’intervenció és una realitat, per això esperem que el conèixer els diferents recursos i estratègies vinculats a la difusió d’aquest coneixement els resulti útil i s’animin a compartir i difondre la seva expertesa.
Sandra Espino, professora del Grau en Logopèdia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC.
Referències
1 Montolio E. Manual de escritura acadèmica y professional. Barcelona: Ariel; 2014.
2 Solé I. La exposición pública del trabajo académico: del texto para ser leído al texto oral. Dins: Castelló M, coordinadora. Escribir y comunicar en contextos científicos y académicos. Conocimientos y estrategias. Barcelona: Graó; 2007. p. 113-135.
[1] Marco común europeo de referencia para las lenguas: aprendizaje, enseñanza, evaluación (https://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/marco/cvc_mer.pdf)