Estarem d’acord que en el món de les emergències, per tal d’oferir una excel·lent assistència, hem de disposar d’unes esmerçades habilitats tècniques, a part d’amplis coneixements en la matèria.
No fan tants anys que va emergir una nova categoria d’habilitats, les habilitats no tècniques, basades en recursos interpersonals i cognitius que augmenten l’eficàcia d’un equip. L’evidència científica ens indica que més de la meitat dels errors que cometem el personal sanitari podrien ser causades per carències en aquest tipus d’habilitats.
Si mirem enrere en la història, l’interès que van despertat aquest tipus d’habilitats va néixer del camp de l’aviació per acostar-se més tard al camp de la medicina, essent els anestesiòlegs aquells qui van desenvolupar aquests coneixements dins dels equips.
En el context de les emergències, com a membres d’un equip interdisciplinari, qualsevol dels professionals qualificats poden acabar sent nomenats líders. Aquesta figura contribueix a la completa unitat d’aquest equip, assumint les seves competències i el seu rol, amb el seu grau d’habilitats davant el maneig de la situació emergent.
En moltes ocasions es pot atorgar el paper de líder, tant per capacitació com per necessitat. És llavors quan aquest professional ha de fer front a la situació que té davant , ha de tenir una perspectiva global de l’escena, i a més ha de de dirigir i donar suport al seu equip. Se li demana que tingui habilitats de control de tot el que s’està realitzant, d’escoltar tota la informació que els membres del seu equip li transmeten, d’orientar la dinàmica de treball i de comunicar amb claredat i empatia. Hauria de conèixer be els membres que composen l’equip per tal de repartir les tasques en funció al nivell d’experiència de cadascun d’ells.
En un determinant moment la situació pot variar, es pot complicar, s’ha de replantejar, revalorar la situació, adaptar-se al canvi i anticipar-se a les noves necessitats prenent consciència de la situació, la qual cosa implica el coneixement de metodologies comunes i, en qualsevol cas, seguir les guies de pràctica clínica actuals.
Per això s’han de planificar les actuacions amb seguretat pels seus membres i també per al pacient, sempre prioritzant les tasques i acceptant les crítiques.
Per altra banda, el treball en equip és una de les habilitats no tècniques més importants davant del pacient crític. Treballar de manera conjunta per tal de completar les tasques en un temps adequat és molt important i a més, complementar habilitats entre els seus membres, tasques que moltes vegades han de ser consensuades per tal d’aconseguir un objectiu comú.
Descrit està que les habilitats de comunicació son factors d’èxit en els equips d’emergències. La manera com es comunica tant a nivell verbal com no verbal, la fluïdesa amb la que mantenim un discurs, com es donen unes determinades ordres, l’escolta activa per part de tots els membres, el llenguatge corporal i el to de veu de cadascú tancant el cercle de comunicació, marcaran l’eficàcia en una intervenció. Tots som diferents, tenim estils personals individuals, preferències i tipus de temperament. Cadascú aporta el millor de la seva personalitat, habilitats i coneixements. Saber apreciar aquestes diferències millorarà l’aproximació entre els membres de l’equip i per tant l’impacte en els resultats, repercutint en la salut del pacient.
Aquest tipus d’habilitats es poden entrenar i perfeccionar, es poden aprendre eines per saber motivar i conduir equips, per disminuir l’estrès que suposen aquestes situacions, per prendre decisions en situacions molt complexes i sota pressió, deixant de banda antics hàbits. Tot plegat contribueix a refinar la professionalitat i a arribar a l’excel·lència en les actuacions en el camp de les emergències.
Existeix una alta càrrega emocional en situacions que posen a prova la serenitat dels professionals. Actuar de manera honesta, fiable, veraç, ser assertiu i empàtic tant amb els membres de l’equip, com amb el pacient i les famílies, és un valor afegit.
La presa de decisions, el lideratge i el treball en equip, són pilars bàsics de les habilitats no tècniques.
Sara Sevilla, professora del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC