Les cures infermeres i el model centrat en la persona

Segons Kérouac(1) “El centre d’interès de la infermeria està en les cures de la persona que, en interacció continua amb el seu entorn, viu experiències de salut”. És des d’aquesta perspectiva que podem afirmar que el centre de l’activitat infermera és la persona, la persona entesa com un ésser global, únic i irrepetible amb una història de vida influenciada per valors familiars i culturals, que viu immers en un entorn canviant, que és lliure i independent i amb capacitat per aprendre i per prendre decisions, a la vegada que es subjecte de drets, obligacions i responsabilitats.

Des dels anys 50-60 del segle passat, quan les infermeres americanes comencen a elaborar els primers models i teories de cures infermeres i clarifiquen que el rol de les infermeres se centra en l’atenció a les persones, aquesta nova orientació queda clarament recollida en la definició que Virginia Henderson fa de la funció pròpia de les infermeres l’any 1955 i posteriorment el CIE, el Consell Internacional d’Infermeria, l’adapta i adopta com a pròpia. Per V. Henderson (2) “ La funció pròpia de la infermera consisteix en atendre l’individu, malalt o bé sa, en l’execució d’aquelles activitats que contribueixen a la seva salut o al seu restabliment, (o a evitar-li patiments a l’hora de la mort), activitats que ell realitzaria per si mateix, si tingués la força, voluntat o coneixements necessaris. Igualment correspon a la infermera complir aquesta missió de manera que ajudi el malalt a independitzar-se el més ràpidament possible”.

En el nostre país, aquesta orientació no es consolidarà fins a finals del segle XX. Cal recordar que des de l’any 1953 fins al 1977 a Espanya va estar vigent el títol d’Ajudant Tècnic Sanitari (ATS). La formació d’aquests professionals es basava en el model biomèdic i estava centrada en la malaltia i en l’ajuda al metge en la realització de tècniques adreçades al diagnòstic i tractament de les patologies. La posada en marxa l’any 1977 del títol de Diplomat en Infermeria serà el punt de partida perquè les infermeres espanyoles posin en el centre de la seva formació i de la seves actuacions les cures adreçades a les persones que presenten necessitats de salut durant totes les etapes del cicle vital, amb l’objectiu que puguin millorar la seva qualitat de vida i benestar tenint en compte les seves experiències de vida i respectant en tot moment les seves decisions. Per a les infermeres, treballar des d’aquesta orientació no ha estat fàcil ja què durant molts anys les institucions del nostre sistema sanitari s’han centrat, algunes encara s’hi centren, en l’atenció a la malaltia i el desenvolupament de la medicina. Ens trobem que els canvis sociodemogràfics que afecten la nostra societat en les últimes dècades, com l’envelliment de la població, l’augment de les malalties cròniques, la crisi del sistema econòmic i/o la introducció de les noves tecnologies, entre d’altres, fan necessari revisar i introduir canvis en els models d’atenció existents que donin resposta als nous reptes que planteja la nostra societat. És en aquest context que pren importància el model d’atenció centrat en la persona (ACP).

Cada vegada són més les institucions del nostre entorn que treballen per reorientar els seus models d’atenció, posant la persona com a eix dels mateixos. Existeixen diferents definicions del concepte d’ACP. El PIAISS la defineix com(3): “atenció que posa la persona en el centre del sistema, amb l’objectiu de millorar la seva salut, qualitat de vida i benestar, respectant la seva dignitat i drets, així com les seves necessitats, preferències, valors i experiències i comptant amb la seva participació activa com un igual en la planificació, el desenvolupament i l’avaluació en el procés d’atenció.”

Si bé és clar que perquè es produeixi el canvi en les institucions cal la implicació de tots els professionals de l’equip interdisciplinari de salut, per a les infermeres aquesta proposta de model d’atenció no hauria de ser nova, de fet posa en valor allò que com a infermeres ens identifica i forma part de la nostra professió, i hauria de ser l’oportunitat perquè la societat ens visualitzés com a líders i com a elements clau per a la millora de la qualitat i el benestar global de la població.

Carme Valiente, directora del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC

Bibliografia:

1. Kérouac S. El pensamiento enfermero. Barcelona: Masson; 1996.
2. Henderson V. Principios básicos de los cuidados de enfermería. Basel: Consejo Internacional de Enfermeras; 1971.
3. L’atenció centrada en la persona en el model d’atenció integrada social i sanitària de Catalunya. Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària. 2016. Generalitat de Catalunya.