Com d’altres disciplines en ciències de la Salut la logopèdia ha volgut apropiar-se del model de Pràctica en l’evidència(1). Segons aquest model la presa de decisions clíniques s’ha de dur a terme tenint present tres elements: l’evidència científica, la millor experiència clínica i els interessos del pacient. El model neix com a resposta a la necessitat de sistematitzar la pràctica clínica, a dotar al clínic d’un instrument que el guiï a una actuació raonada.
En l’àmbit de la logopèdia alguns estudis han aportat dades sobre els obstacles que tenen els logopedes per a la integració del model en el seu dia a dia. Entre aquests obstacles es destaca la manca de formació del professional en l’àmbit de la recerca, la manca de temps, les dificultats d’accés a les fonts d’informació(2) (3). Com a resultat la majoria dels logopedes usa encara com a única referència per a la presa de decisions en primer lloc la seva pròpia experiència, en segon lloc l’assessorament dels companys, en tercer lloc la consulta a internet i finalment de forma molt minoritària consultava revistes científiques especialitzades(4).
En l’estudi recent de Arlene MC Curtin & Chiara Healey (5) també s’aporten dades en aquesta línia. L’estudi té com a objectiu entendre les raons que sustenten l’elecció d’un tractament en disfàgia. Amb aquesta finalitat s’elabora un qüestionari on es demana als logopedes participants sobre les teràpies i/o tècniques que apliquen/usen en el tractament de la disfàgia i també els criteris amb què els escullen. Les dades van ser recollides a Irlanda amb un qüestionari on-line i van ser convidats a participar-hi logopedes que treballaven en disfàgia adulta i pediàtrica.
Van respondre l’enquesta un 74,8% dels 116 totals. En total es van comptabilitzar un total de 32 tractaments/tècniques, de les quals es va identificar la preferència per tres tractaments de forma significativament majoritària.
Els logopedes havien de respondre també els motius pels quals els triaven i els motius pels quals no els triaven.
En total, un 89% de les respostes es relacionarien en elements de PBE.
Pel que fa a les raons per les que el logopeda descartava l’ús d’un tractament també es va veure força consens en criteris del model PBE.
Tot i que sembla que el criteri majoritari és que no es considera adequat al pacient, la suma dels tres criteris sobre els coneixements sobre la teràpia delaten sobretot que és la manca de formació la raó per la qual no s’apliquen determinades tècniques.
També es pot concloure que tant per escollir el tractament com per descartar-lo, la consulta a l’evidència científica és encara un criteri molt minoritari amb un 8,3% en el primer cas i un 5,1 % en el segon cas.
Aquestes dues observacions poden contemplar-se com una manifestació de la necessitat de formació específica en l’àmbit de la intervenció logopèdica en disfàgia per part de molts professionals que atenen pacients amb aquesta alteració però no poden donar la resposta professional més adequada.
Mireia Torralba, directora dels estudis de Grau en Logopèdia de la Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC
REFERÈNCIES:
- Sackett, D., Scott Richardson W RW. Medicina basada en la evidencia. Cómo ejercer y enseñar la MBE. Madrid: Momento Médico iberoamericana; 1997.
- Dodd B. Evidence-based practice and speech-language pathology: strengths, weaknesses, opportunities and threats. Folia Phoniatr Logop [Internet]. 2007 Jan [cited 2016 Nov 30];59(3):118–29. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17556855
- Melle.N. Disartria. Práctica basada en la evidencia y guías de práctica clínica. Rev Logop Foniatría y Audiol. 2012;32(2012):120–33.
- Dolores M, López F, Muñoz López J, Lara EM, Carballo García G. LA PRÁCTICA BASADA EN LA EVIDENCIA EN LA LOGOPEDIA ESPAÑOLA: ACTITUDES, USOS Y BARRERAS. Rev Investig Educ. 2012;30(1):30–1.
- McCurtin A, Healy C. Why do clinicians choose the therapies and techniques they do? Exploring clinical decision-making via treatment selections in dysphagia practice. Int J Speech Lang Pathol [Internet]. 2016 Apr 7 [cited 2016 Nov 9];1–8. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27063701