L’experiència del Postgrau de Simulació Clínica i Innovació Docent

Aquest curs hem estrenat el Postgrau de Simulació Clínica i Innovació Docent del Centre Internacional de Formació Contínua del Campus Manresa de la UVic-UCC. Ha estat tot una experiència, ja que ens ha permès descobrir idees, tècniques, programes i recursos que desconeixíem i, al mateix temps, adquirir més coneixements i seguretat en la simulació.

La simulació és una metodologia docent que es treballa en els estudis d’infermeria des de fa anys, però aquest postgrau permetrà posar una estructura més clara en el disseny i aplicació de la simulació.

Durant les primeres classes del postgrau vam poder descobrir com les emocions formen part d’aquesta metodologia. Vam passar nervis, por, angoixa… per les situacions que ens plantejaven, però va ser molt enriquidor poder viure de primera mà com les emocions poden canviar les nostres accions i les nostres creences. El fet de posar-te a l’altra banda de l’escenari, ja que fins ara ens ho havíem mirat com a espectadors, permet descobrir i entendre totes les emocions i sentiments que transmeten els propis protagonistes de la simulació.

Però, no només van ser les emocions, sinó també la pràctica reflexiva que ens va permetre conèixer les estratègies reflexives dialògiques com podrien ser el diàleg reflexiu, la traducció dialògica, la interrogació o el diari reflexiu, per tal de comprendre el que ha passat durant la sessió de simulació.

Però no tot queda reduït al temps de simulació. Prèviament cal dedicar  temps a preparar el cas i establir en quina zona és situa el cas plantejat. En funció de la complexitat identificarem diferents zones:

• Zona 0 en situacions en les què es busca aprendre habilitats clíniques i adquirir destresa en procediments tècnics.
• Zona 1 en situacions en les què, malgrat és busca aprendre habilitats clíniques i adquirir destresa en procediments tècnics, es realitzen dins d’una situació clínica.
• Zona 2 per entrenar situacions determinades, practicar processos de forma sistemàtica, adquirir habilitats en la presa de situacions clíniques i fomentar el treball en equip, dins d’una situació clínica.
• Zona 3 per entrenar el treball en equip i els factors humans en situacions de crisi dins una situació clínica simulada.
• Zona 4 per entrenar treball en equip i factors humans, però en situacions i entorns reals.

Un cop identificada la zona, caldrà preparar un bon predebriefing per tal de poder aconseguir crear un bon entorn de seguretat. Dins aquest entorn, hem d’assegurar-nos que el participant en la simulació conegui les regles del joc, conegui les instal·lacions i identifiqui allò que se li demanarà que realitzi. Durant aquest predebrifing podem utilitzar diferents tècniques per facilitar que cada participant se senti a gust amb la sessió de simulació.

Durant el postgrau hem aprés diferents tècniques: el cabdell de llana;  Com et vendries?; Què conec i què m’agradaria conèixer millor? Amb quin heroi t’identifiques? Són diferents recursos que podem utilitzar per tal de poder “trencar el gel” i permetre que tots els participants se sentin el menys observats possible i també ens permet veure el nivell de preparació i coneixement de cada temàtica. Evidentment, no podem oblidar que caldrà adaptar cada tècnica en funció del nivell dels participants i de la zona de simulació que està plantejada.

Durant la simulació és molt important aconseguir que l’espai sigui el més real possible, per això podem utilitzar les tècniques de moulage. Podem recrear moltíssimes situacions, però caldrà preparar-ho molt bé i valorar tots els detalls per tal que sigui un situació real, però controlada. En aquest postgrau, hem pogut realitzar un “tastet” d’aquest moulage, deixant-nos fascinats amb les diferents tècniques i recursos que és poden utilitzar.

No cal oblidar el debriefing, aquell espai on el participant en la simulació reflexiona i aprèn dels seus errors amb la crítica constructiva dels seus companys i els instructors. Durant aquest curs ens han ensenyat diferents maneres de portar a terme el debriefing, amb una anàlisi plus/delta, en la qual valorem al plus allò que s’ha fet bé i al delta allò que cal millorar. Hem après a deixar de banda la connotació negativa i també a poder comunicar i expressar les nostres opinions i reflexions cap als altres a través del model d’assertivitat D4.

Aquest model fa que primer realitzem una valoració de les dades, seguidament expliquem els sentiments que ens provoquen, realitzem la nostra interpretació i finalment, puguem plantejar diferents accions a partir d’aquesta reflexió. Aquesta roda és una bona manera de poder transmetre allò que has vist i creus d’alguna acció en concret.

Un cop finalitzades les diferents sessions d’estructura en el disseny de la simulació, vam poder gaudir de vàries sessions de: Serious games, Edugames, gamificació, Flipped Classroom, etc, que van complementar perfectament amb la dinàmica de la simulació i del postgrau.

En definitiva, realitzar aquest postgrau ens ha donat diferents eines i materials per a poder realitzar d’una forma més estructurada les diferents sessions de simulació i poder donar un bon feedback a cada participant.

Antònia Puiggrós, professora dels estudis de grau en Infermeria del Campus Manresa de la UVic-UCC