En un futur amb massa gent afectada per demències només ens queda la prevenció

Posted on Author comunicacio 0

Les xifres que s’estudien al voltant de les demències són esgarrifoses, sobretot tenint en compte que el principal factor de risc d’aquest tipus de malalties neurodegeneratives és l’edat avançada, seguit de l’afectació per diverses malalties cròniques com la hipertensió, la diabetis mellitus, la depressió o la hipercolesterolèmia, afegint la influència de factors de risc com el tabaquisme, la inactivitat o el nivell educatiu baix… llavors és quan el “cocktail” és totalment desesperançador, ja que la nostra realitat és que estem immersos en una societat que s’està envellint i en la qual les malalties cròniques van augmentant la seva incidència cada any que passa entre la nostra població.

FUB - 04Mar-700-117

Tant és així que actualment existeixen 46,8 milions de persones afectades de demència a tot el món, el doble que fa 20 anys. I si ens fixem en Europa els casos augmenten en nombre d’afectats any rere any i no hi cap remei per a cap patologia neurodegenerativa. A nivell global, l’Associació Mundial d’Alzheimer preveu que el nombre de pacients amb demència es triplicarà i l’any 2050 arribarà a més de 131.500.000 a tot el món (l’equivalent a les poblacions actuals de Catalunya, Portugal, Espanya i França juntes), existint ni més ni menys que 5 pacients amb demència per cada 100 persones en edat de treballar. A Europa les previsions van encaminades a arribar gairebé als 19 milions d’afectats.

Tenint en compte que cada malalt de demència acaba arrossegant tres adults dedicats en exclusiva a ell (informals o professionals), degut al seu alt grau de dependència, estem parlant que segurament el 2050 necessitarem només a Europa 57 milions de persones dedicades en exclusiva a l’assistència a malalts per demències, sense comptar naturalment les persones dependents per altres situacions i/o malalties.

Són molts els detalls que es coneixen en relació amb les demències. Se sap per què moren les neurones, com evoluciona la malaltia i el paper de nombrosos factors que intervenen en el seu procés a nivell molecular, genètic i ambiental. Però el seu origen segueix sota una pesada llosa i encara avui dia genera molta controvèrsia entre la comunitat mèdica i científica. Segueix sent un veritable misteri, i aquest misteri tanca, en si mateix, la possibilitat d’intervenir en una prevenció activa i efectiva de la malaltia, així com en un tractament que pugui anar més enllà dels “pegats” actuals.

Mentrestant la malaltia ens va donant pistes sobre els seus factors de risc gràcies a estudis epidemiològics i de prevalença, que ens poden encaminar en el correcte enteniment del per què el cervell inicia aquest procés accelerat d’envelliment que suposa una demència. En aquest text recollim algunes d’aquestes pistes, relacions o sospites, per concloure amb recomanacions, sobretot relacionades amb l’estil de vida que qualsevol persona hauria de seguir per intentar “evitar” que el cervell envelleixi massa de pressa.

Aparcant de banda els factors de risc genètics, ja que naixem amb ells i no podem fer res per modificar-los (per ara), ens centrarem en aquells esdeveniments “modificables” que ens ajudaran a entreveure una fórmula preciosa de prevenció de l’Alzheimer. Prenguin-ne nota, ja que no estem per fer ulls clucs al tema!:

Alimentació i dieta

Dins dels factors “modificables” (aquells que podem variar voluntàriament), l’alimentació és dels que s’ha comprovat que té una influència més associada al desenvolupament i evolució de la demència. Una dieta rica en àcids grassos saturats, típics de greixos animals (presents en la mantega, les carns vermelles …), està considerada com un factor de risc. Per això es recomana un major consum d’àcids grassos omega 3 i 6 (presents en peix blau, els fruits secs …). Seguint aquesta línia, tampoc s’aconsella un consum excessiu de sal, ja que s’ha vist associada a diversos factors perjudicials i fomentadors de demències.

El consum excessiu de sucres també es relaciona amb un major risc de patir una demència. L’OMS recomana no consumir més d’un 5% de les quilocalories diàries totals atribuïdes als sucres. Això vol dir que, amb una llauna d’algun refresc ensucrat corrent, ja ens estaríem sobrepassant gairebé el doble del recomanat.

Els nivells de colesterol en sang també són claus. Nombrosos estudis els relacionen amb un risc alt per desenvolupar demència. Mantenir uns valors per sobre de 200 mg/dl, entre els 45-50 anys, i sostenir-lo en el temps (cronificar-lo) s’ha postulat com a factor de risc.

El consum d’oli d’oliva, fruites, verdures i vegetals amb un baix índex glucèmic semblen tenir un efecte positiu i “protector” per a la malaltia, i es recomana el consum de com a mínim cinc peces de fruita i verdura diaris per garantir el seu efecte.

També s’ha descobert una associació entre els baixos nivells de vitamina B (6 i 12) en dieta amb el risc de patir la malaltia, així com la ingesta d’altes quantitats d’homocisteïna, un aminoàcid que, en excés, es relaciona amb mecanismes neurotòxics, generadors d’estrès oxidatiu. L’estrès oxidatiu associat a la neurodegeneració de les demències es pot “tractar” amb un altre factor dietètic: els antioxidants inclosos en aliments naturals. Com a efecte protector, s’ha comprovat que el consum de vitamines A, E i C (grans antioxidants), D (relacionada amb el metabolisme del calci) i els folats, estan associats a un menor risc de patir demència, així com seguir una dieta típica “mediterrània”, molt rica en antioxidants de tot tipus.

Estil de vida i activitat  física

El consum en excés d’alcohol i tabac s’han comprovat associats a un major risc de patir una demència. Després d’anys creient que el tabac era protector contra la malaltia i que aquest ajudava al procés de fixació de la memòria humana, nombrosos estudis han apuntat a tot el contrari, demostrant finalment la seva associació de factor de risc amb les demències. Es considera que un 14% de tots els casos de demències podrien ser atribuïts a l’hàbit tabàquic. Si es disminuís en un 10% la prevalença del tabaquisme es podrien prevenir uns 400.000 casos, i si fos un 25% de reducció serien un milió de casos. La factura del fum resulta molt cara a la salut cerebral humana.

D’altra banda, el sedentarisme i les seves conseqüències, com l’excés de pes i l’obesitat, també són elements a tenir molt en compte, ja que incrementen el risc de patir una demència. Mantenir-nos en el nostre “pes ideal”, amb un índex de massa corporal (BMI) d’entre el 16 i el 25, i practicar esport moderadament (30-45 minuts de caminada diària o el seu equivalent en exercici aeròbic lleuger) ens neuroprotegirà contra la demència i garantirà una bona salut cardiovascular, molt important com a factor protector.

Fins a un 13% dels casos de demència de tot el món es poden associar a la inactivitat física i al sedentarisme. Si es disminuís aquest factor de risc en un 10% de la seva prevalença es podrien prevenir uns 380.000 casos, i si es disminuís en un 25% se’n podrien prevenir fins a un milió.

Gairebé 700.000 casos de demència (un 2% del total mundial ) són atribuïbles a l’obesitat en l’etapa mitjana de la vida. Una disminució de la prevalença en un 10% podria evitar uns 65.000 casos, i una d’un 25% de reducció serien uns 160.000 casos.

Sense oblidar-nos de l’òrgan diana de la demència: el cervell. Haurem també mantenir-lo actiu per garantir el seu bon funcionament. S’ha comprovat que mantenir una activitat intel·lectual habitual, aprendre idiomes, fer mots encreuats, sudokus … i gaudir d’una xarxa social extensa i activa, són elements psicosocials que es postulen com a protectors i ens ajuden a mantenir el nostre cervell sa, actiu i protegit.

Altres malalties

Malalties cròniques com la diabetis mellitus, la hipertensió, la depressió o la ja comentada obesitat, s’esgrimeixen com a factors de risc atribuïbles a una major incidència de demència. Es calcula que un 2% de tots els casos de demència del món (uns 825.000) són atribuïbles a la diabetis mellitus. Si la seva prevalença disminuís en un 10% es podrien prevenir uns 80.000 casos, i si la reducció fos d’un 25% se’n previndrien uns 200.000.

D’altra banda, hi ha la hipertensió arterial. Es calcula que un 5% de tots els casos de demència (1.700.000) són atribuïbles a la hipertensió. La reducció de la seva prevalença en un 10% podria evitar uns 160.000 casos de demència, i en un 25%, serien uns 400.000 menys.

La depressió és una altra de les malalties cròniques que afavoreixen les demències. A més, si la depressió es produeix un cop iniciada la demència, es considera un factor precipitant i accelerador de la malaltia. Si es disminuís la seva prevalença en un 10% es podrien estalviar uns 325.000 casos, i si la reducció fos d’un 25% serien uns 825.000 casos.

Evitar aquest tipus de malalties cròniques podria arribar a evitar l’aparició de fins a gairebé un 20% dels casos de demència.

En resum…

De tot l’exposat fins al moment, i derivat de tota la recerca relacionada amb els factors de risc, els principals estudis apunten a set factors clau: la diabetis mellitus, la hipertensió o obesitat en l’etapa mitjana de la vida, el tabaquisme o la depressió, el ​​sedentarisme i tenir un baix nivell educatiu. Aquests factors junts estan relacionats amb gairebé la meitat de tots els casos de demència. Això vol dir que una disminució d’entre un 10-25% d’aquests set factors podria prevenir potencialment d’entre 1 a 3 milions de casos a tot el món. Justificació més que suficient per a promoure polítiques socials i de salut encaminades a prevenir, mitjançant el combat d’aquests factors, la seva incidència.

I, com a mesura preventiva privada i personal, des de casa, ha d’estar sí o sí en la nostra llista de prioritats, desitjos de cap d’any o de nit de Sant Joan: deixar de fumar, fomentar el pes ideal, seguir una dieta equilibrada, controlar la hipertensió, la glucèmia i el colesterol, fer exercici físic i, sobretot, mai deixar de ser curiosos, aprendre coses noves, superar reptes intel·lectuals i mantenir una vida social activa, molt activa.

Xavier Gironès, director de Recerca i Innovació del campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

Fonts:

 

 

 

 

 

  • Solomon A, Mangialasche F , Richard E, Andrieu S, Bennett DA, Breteler M, et al. Advances in the prevention of Alzheimer ‘s disease and dementia. J Intern Med. Març de 2014; 275 (3): 229-50.

 

  • Barnard ND, Bush AI, Ceccarelli A, Cooper J, de Jager CA, Erickson KI, et al. Dietary and lifestyle guidelines for the prevention of Alzheimer ‘s disease. Neurobiol Aging. setembre de 2014; 35 Suppl 2: S74-8.

 

  • Imtiaz B, Tolppanen AM, Kivipelto M, Soininen H. Future directions in Alzheimer ‘s disease from risk factors to prevention. Biochem Pharmacol. 15 abril 2014; 88 (4): 661-70.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *