La simulació en l’àrea de la infermeria consisteix a situar l’estudiant en un context que imiti algun aspecte de la realitat clínica. A finals dels anys 60 s’introdueixen maniquins de reanimació cardiopulmonar al mercat, uns primers maniquins que eren molt simples. Als anys 70 Laerdal Medical va desenvolupar simuladors més complexos que s’han anat perfeccionant cada vegada més fins als coneguts simuladors d’alta fidelitat.
A la Fundació Universitària del Bages es va començar a treballar amb casos simulats de RCP a tercer curs de la Diplomatura d’Infermeria durant el curs 2001-2002. Els alumnes van començar realitzant només una pràctica en grups reduïts i sense observació simultània d’altres grups. Les professores actuàvem de familiar, de metge, i d’infermera i els alumnes se situaven, com a professionals, davant d’una aturada que la simulàvem a la UCI. Aquesta simulació estava inclosa en l’assignatura teòrica d’Infermeria Medicoquirúrgica Adult II impartida durant el darrer curs de la Diplomatura d’Infermeria.
Els recursos humans que teníem per fer aquesta primitiva simulació eren les dues professores de l’assignatura portant els casos amb la col·laboració de quasi tot l’equip d’infermeria: la professora de Medicoquirúrgica Adult I, la professora de Salut Mental i la de Pediatria.
Aquesta actuació era molt ben valorada pels alumnes. Va ser per aquest motiu que l’any 2008 l’equip d’informàtica ens va ajudar i va habilitar una aula per a la visualització del que feien els estudiants a l’aula, observant els encerts, les errades i els nervis dels altres companys. Al mateix temps que els observadors es posaven en situació, avaluaven l’actuació dels companys amb una graella a que contenia preguntes tancades i obertes. Pel que fa als recursos materials disposàvem d’un maniquí que es podia intubar i al qual se li podia practicar el massatge cardíac, que encara s’utilitza i al qual s’hi va adaptar un simulador d’arítmies cardíaques força rudimentari.
En aquest vídeo elaborat pel departament de comunicació l’any 2011 es pot veure com eren aquelles primeres simulacions.
Aquesta simulació s’ha anat millorant i transformant amb les noves instal·lacions de la Clínica Universitària. Des de l’any 2013, la simulació compta amb materials d’última generació i amb nous professionals. Els alumnes de tercer i quart, a part de la RCP, ara anomenada SVA (Suport Vital Avançat), simulen diferents casos de malalt crític. Un canvi important en el Grau d’Infermeria és que actualment aquesta simulació no forma part d’una assignatura teòrica, sinó que ara forma part de diferents Pràcticums. En aquesta mateixa línia i en el marc de l’impuls a l’aprenentatge a través de la simulació, el Campus Internacional de Formació Contínua d’UManresa ha posat en marxa aquest curs 2015-16 un Postgrau en Simulació Clínica i Innovació Docent per a professionals de la salut.
De tota aquesta història no en tenim evidència escrita perquè en aquell moment no la crèiem prioritària. Sí que assistíem a les Jornades Catalanes de la SEMICYUC, CCR i també a les reunions de professores de Medicoquirúrgica interuniversitàries catalanes i estatals, en algunes de les quals explicàvem la nostra experiència en grups de treball.
Vàrem ser una de les primeres escoles universitàries d’infermeria catalanes en la qual els alumnes de tercer curs feien aquest tipus de pràctica simulada. En aquells moments, el centre de referència estatal en simulació clínica era -i continua sent- l’Hospital de Valdecillas, a Santander. Molts professionals de les UCI’s i UCIES dels nostres hospitals de referència van formar-se allà.
Aquestes activitats sempre han estat valorades molt positivament per part dels alumnes. Hem procurat que l’acompanyament a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge fos molt rigorós i els docents ja hem incorporat la simulació al nostre ADN formatiu.
Pilar Reig i Sara Sevilla, professores dels estudis d’Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC