El consum d’alcohol entre els més joves és un fet que existeix des de fa temps. Ara bé, la preocupació general que ha suposat no sempre ha anat lligada al problema real.
Per això, l’impacte que han tingut als mitjans de comunicació els resultats de l’estudi “Consum d’alcohol i altres substàncies en joves de la Catalunya Central”, presentat el passat mes de juny, ha estat, en part, sorprenent. Esperem que aquest ressò contribuexi a fer visible socialment el problema real que existeix.
Els patrons de consum d’alcohol que fan avui en dia els joves catalans i espanyols han anat canviant al llarg dels anys, situant-se en segon lloc per darrere de Dinamarca pel que fa a borratxeres, o adquirint patrons de consum més típics dels països nòrdics, com l’anomenat binge drinking, que és la ingesta de cinc consumicions alcohòliques en un interval inferior a quatre hores.
Així, hi ha motius reals per la preocupació, doncs, l’evidència mostra que aquests consums tenen efectes negatius sobre la salut dels joves com poden ser alteracions al desenvolupament del cervell, baix rendiment acadèmic, problemes de salut mental, majors nivells de violència, accidents de trànsit i relacions sexuals de risc, entre d’altres. Aquest consum pot comportar, fins i tot, un major risc de dependència a la substància en l’edat adulta.
De fet, l’estudi presentat, realitzat en una mostra representativa de joves de 4t d’ESO (15-16 anys) de la Catalunya Central, descriu com aquest consum de risc d’alcohol (haver-se emborratxat o haver fet binge drinking), és un 10% superior en joves que viuen en àmbit rural en comparació als que viuen en àmbit urbà.
Tot i que l’edat legal de compra d’alcohol a l’Estat Espanyol és de 18 anys, i els joves de l’estudi en tenen entre 15 i 16, prop del 60% d’aquests menors en àmbit rural i prop del 50% dels d’àmbit urbà, han fet consum de risc. Aquestes dades evidencien l’existència d’un problema de salut pública i denoten una permissivitat social generalitzada que facilita l’accés a la substància i que és més acusada en àmbit rural.
A diferència del tabac, les legislacions sobre l’alcohol tenen un camí a recórrer més llarg i difícil, perquè forma part de la nostra cultura, s’ha vinculat a la dieta i hi ha una indústria molt important al darrere -Espanya és el tercer productor de vi mundial. Tot plegat, difícilment posarà les coses senzilles, com ja es va poder comprovar en les dues lleis estatals frustrades que hi va haver els anys 2002 i 2006.
Així doncs, cal assumir responsabilitats. Per una banda, és necessari que els legisladors emprenguin accions suficientment valentes que puguin generar canvis reals, i per l’altra, és que tots i cada un de nosaltres assumim també la part de responsabilitat que ens pertoca, per petita que sigui, essent conscients de la problemàtica, potenciant la regulació de l’ús, intentant reduir la tolerància, la permissivitat i la facilitat d’accés a l’alcohol existent actualment, amb l’objectiu final de protegir els més joves.
Núria Obradors, professora dels estudis d’Infermeria del campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya