La col·laboració en el treball entre professionals en la infància permet compartir coneixements, optimitza els recursos i augmenta la qualitat i l’eficàcia de la intervenció.
La interdisciplinarietat és una de les característiques que defineixen l’actual concepció de l’atenció i intervenció amb els infants que presenten alteracions del desenvolupament o risc de patir-les, com poden ser les dificultats de llenguatge, atenció, conducta o relació.
És un terme que fa referència a l’atenció que ofereixen els professionals de diferents disciplines (pediatria, neurologia, psicologia, psiquiatria, pedagogia, logopèdia, fisioteràpia, treball social …..) des d’una visió bio-psico-social, global i integradora de l’Infant incloent el seu entorn familiar, escolar i social per augmentar així la qualitat, l’eficàcia de l’atenció i l’optimització dels recursos que s’ofereixen per aconseguir el seu màxim desenvolupament personal i la seva integració social.
La logopèdia és una de les disciplines en que més es constata aquest treball en comú amb altres especialistes per oferir una atenció integral. El àmbits en que el treball interdisciplinar del logopeda es porta a terme, són molts i molt diversos ja sigui en el camp sanitari, assistencial o educatiu. Sovint en algunes de les dificultats que s’atenen com per exemple les alteracions de l’audició, la veu, la deglució, entre d’altres, es necessita compartir la informació, establir acords i confeccionar plans de treball comuns amb altres professionals que també intervenen en l’atenció de l’infant.
Per exemple, si ens trobem davant d’un infant amb una fissura palatina és important intercanviar informacions entre el logopeda i el cirurgià. Davant una sospita de pèrdua auditiva, cal poder conèixer la valoració realitzada per l’audioprotesista i/o l’otorinolaringòleg. Davant d’un greu trastorn de llenguatge, la coordinació amb el psicòleg ens permetrà saber la seva impressió sobre el nivell de desenvolupament en que es troba l’Infant i compartir impressions sobre els aspectes comunicacionals i relacionals.
Fent referència a la infància, aquest treball en comú es realitza creant espais on compartir coneixements i estratègies d’intervenció entre els diferents especialistes que atenen a l’infant dins d’un mateix equip com pot ser el CDIAP, CSMIJ, CREDA Auditius o Visuals, i realitzant un treball en xarxa amb els altres professionals d’altres serveis com poden ser l’escola, el pediatra, el psicòleg de l’EAP.
Diuen que el sociòleg Louis Wirtz va ser el primer en començar a utilitzar el terme d’interdisciplinarietat al voltant del 1937, però van ser les aportacions de Smirnov entre els anys 70 i 80 les que van desenvolupar les bases en que s’emmarca actualment aquest concepte.
Dins d’aquesta concepció de treball global i interactiu amb l’infant, és bàsic el diàleg i la comunicació entre els pares i els professionals, ja que els pares ens poden informar sobre com és a casa, què fa, com ho fa i les dificultats que presenta en el dia a dia. És important fomentar les seves capacitats com agents actius en els descobriments i aprenentatges que faci el seu infant, i que descobreixin la importància que tenen els aprenentatges de l’infant en els contextos naturals; si les activitats que realitzen són motivadores i funcionals pel nens, es fomenta l’aprenentatge significatiu i el pensament holístic.
El treball en xarxa entre els diferents professionals dels àmbits de la sanitat, l’educació i els serveis socials ofereix una atenció integral a l’infant a partir d’un treball comú coordinat per unificar els esforços en la prevenció, la detecció i l’atenció davant les dificultats de desenvolupament.
La interdisciplinarietat i la coordinació de diferents professionals afavoreix aspectes com objectius de treball comuns, compartir la informació, adquirir coneixements de disciplines relacionades i que incorporem a la nostra practica diària, prendre decisions conjuntes i arribar a plans d’actuació comuns, enfortir els lligams entre professionals de diferents àmbits… i molts altres aspectes que es tradueixen en un enriquiment global tant dels professionals com de l’Infant i la seva família.
Montserrat Guillamon, professora dels estudis de Logopèdia a UManresa