En l’àmbit de les ciències de la salut la simulació, com a metodologia docent, ha estat àmpliament utilitzada en especialitats com la medicina i la infermeria.
La simulació pot definir-se como la recreació d’una situació o l’entrenament d’una tècnica de la forma més real possible i es duu a terme en un entorn controlat i conduït. En aquesta situació l’alumne té l’oportunitat d’accelerar l’adquisició d’habilitats, tècniques i coneixements sempre evitant la possibilitat de riscs i sempre amb l’oportunitat de revisar la pròpia actuació. L’alumne, doncs, en un entorn preparat a imatge de la realitat duu a terme una actuació com pot ser una entrevista, una tècnica específica o una avaluació i sempre té l’oportunitat de reflexionar sobre la seva actuació.
En el cas de la logopèdia existeixen algunes experiències sobre l’ús de la simulació com a metodologia docent tant en alumnes de grau (1) (2) com amb alumnes de postgrau (3) (4). En aquestes experiències s’han usat pacients simulats amb els quals els alumnes havien de dur a terme una atenció logopèdica, com una exploració o una sessió de rehabilitació. Els autors d’aquestes experiències conflueixen en valorar molts avantatges en la la simulació com a activitat formativa tot i reconèixer que la seva implementació requereix d’unes determinades condicions i requeriments tecnològics i d’una gran preparació i dedicació per part del cos docent.
Als estudis de logopèdia de la Fundació universitària del Bages s’ha dut a terme durant tres cursos consecutius la utilització de pacients simulats per a l’entrenament de la realització d’una primera visita d’atenció logopèdica. Aquesta activitat s’emmarca dins del bloc pràctic dedicat al desenvolupament de les habilitats professionals i complementa la formació pràctica de l’alumne, juntament amb les estades externes. L’estada als centres permet assolir bona part dels objectius d’aprenentatge del bloc pràctic del pla docent, com l’adquisició de coneixements pràctics per a l’avaluació i la intervenció logopèdia o conèixer àmbits i contextos d’actuació logopèdica, però com a estratègia formativa, aquestes estades resulten més limitades en el desenvolupament dels recursos personals dels alumnes.
Per una banda cal recalcar que l’alumne realitza les pràctiques externes sempre sota la tutela d’un logopeda i per tant no es troba mai com a únic responsable d’una activitat d’atenció. Aquesta circumstància, que és totalment coherent pel fet que l’alumne es troba en període de pràctiques d’aprenentatge, pot ser un impediment per al desenvolupament de les competències de tipus individual i autònom.
Per altra banda les pràctiques externes ofereixen poques oportunitats per la reflexió de la pròpia actuació. Encara que es realitzin tutories de reflexió sobre l’actuació de l’alumne en el centre de pràctiques amb el tutor acadèmic, aquest treball sempre es porta a terme fora del context en què es va realitzar l’experiència i aquest fet comporta tres tipus d’obstacles importants: la reflexió no pot produir-se de forma immediata a l’actuació, el tutor acadèmic no accedeix al context real en el que es va produir l’experiència, la reflexió es desenvolupa a partir de la interpretació que l’alumne fa de ella i no hi ha instruments o recursos possibles per tornar sobre ella.
La reflexió sobre aquestes limitacions va dur a la coordinació dels estudis a plantejar-se la necessitat de planificar algun tipus de pràctica simulada.
Els objectius d’aprenentatge que l’activitat persegueix són:
- Tenir una primera experiència d’entrevista clínica en què l’alumne realitza de forma autònoma una primera visita d’atenció logopèdica
- Desenvolupar l’autocrítica a partir de la revisió de la pròpia actuació amb l’acompanyament del tutor acadèmic
L’activitat s’ha dut a terme durant tres cursos consecutius a la Clínica Universitària de la Fundació Universitària del Bages en uns espais preparats per a la simulació clínica. La simulació clínica es fa en una aula que inclou dos espais separats per un mirall–vidre que permet l’observació docent. Aquest espai està dotat d’un equipament d’enregistrament àudiovisual.
En el quadre següent es presenta a mode de síntesi l’experiència en els tres cursos:
L’activitat es va estructurar en 7 fases diferents:
En tots tres casos la valoració és molt positiva i coincidim amb els autors dels estudis citats en reconèixer en l’ús de pacients simulats una metodologia docent d’un enorme potencial, però cal destacar també que són poques les experiències documentades i s’hi aporten poques dades concretes sobre els avantatges que suposa per a l’aprenentatge dels alumnes. El repte és interessant i les expectatives positives però queda encara molt camí per recórrer.
Bibliografia
- Bressman T, Eriks-Brophy A. Use of simulated patients for a student learning experience on managing difficult patient behaviour in speech-language pathology contexts. Int J speech lang pathol. 2012; 14(2): p. 165-73
- Zraick R, Allen R, Johnson S. The use of standardized patients to teach and test interpersonal and communication skills with students in speech-language pathology. Adv Health Sc i Educ theoric Pract. 2003; 8(3): p. 237-248
- Naeve-Velguth S, Christensen S, Woods S. Simulated Patients inaudiology education. J Am Acad Audiol. 2013; 24: p. 740-46
- Syder D. The use of simulated clients to develop the clinical skills of speech and language therapy students. Eur J Disord Commun. 1996; 31: p. 181-92
Mireia Torralba, sotsdirectora dels estudis de Logopèdia de la Fundació Universitària del Bages