Ahir ens va trasbalsar la noticia de la mort de l’Anna Altés. En aquests moments durs recordo l’Anna i tota la seva classe de Podologia de la FUB. La nostra 4a promoció es caracteritzava per l’alegria, la inquietud, la intel·ligència, el somriure, les rialles, la passió… i l’Anna dins d’aquest engranatge que funcionava la mar de bé. Uns anys increïbles que ningú mai ens podrà treure.
“Ningú mor del tot mentre hagi algú que l’estimi, el recordi i parli d’ell”
Una abraçada.
Xavi
No se como la vida puede ser tan injusta… tuve la gran suerte de que durante un mes de mis practicas de enfermería ella fuera mi enfermera y solo puedo decir cosas buenas, me enseñó, me hizo sentir super cómoda y me hizo amar la enfermería todavía más. Ojala todo fuese un mal sueño Anna… nunca te olvidaré!