Els dies 8 i 9 de març es varen celebrar les dinovenes Jornades Catalanes de Podologia amb una notable assistència de congressistes, professionals joves i molts estudiants de grau.
La primera taula rodona que es va celebrar va ser la de latrogènies quirúrgiques, on vàrem poder gaudir de la presència de 3 experts en cirurgia del peu: El Dr. Antoni Zalacain, el Sr. Jordi Barnés, ambdós podòlegs i el Dr. Albert Pérez, metge traumatòleg i responsable de la Unitat del peu de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Varen ser molts els casos explicats de iatrogènies quirúrgiques, alguns segons la meva humil opinió personal potser no els hauríem de qualificar com a iatrogènia, sino com inadecuada indicació de la tècnica, sobretot alguns que es varen presentar de fracàs per tècniques percutànies o de MIS.
Un dels debats que es va generar, va ser la iatrogènia per indicació d’una tècnica amb finalitat cosmètica. El cas que va generar el debat va ser una necrosis de dits després de realitzar una cirurgia d’alliberament digital en una sindactília a una persona jove. La pregunta que es va formular va ser: ¿Està indicada la cirurgia estètica en el peu?. la resposta dels tres ponents va ser unànime: NO. La realitat és que es continua realitzant cirurgia cosmètica en peus, en ocasions amb bons resultats i moltes vegades amb resultats nefastos.
Com a reflexió personal, pensament o realitat que ja vaig manifestar a les jornades, és que tots els casos que es van presentar van tenir resultats finals satisfactoris, després d’una reintervenció o de tractament consevador. vaig trobar a faltar algun cas on la iatrogènia hagués estat fatal per treure’n conclusions o alguna reflexió, sobretot pel públic més jove. Invitant-los a tenir respecte a la cirurgia i sobretot reafirmar-nos en la importància que té el preoperatori i el postoperatori. és igual o més important els tempos i la realització d’un bon preoperatori i un postoperatori que l’acte quirúrgic o metodologia i perícia de la tècnica realitzada.
Aquí els hi deixo algunes reflexions:
- “Failure to prepare is preparing to fail” ( la manca de preparació, és preparar-se pel fracàs)
- … un petit oblit pot portar un gran problema.
- “Per manca d’un clau es va perdre una ferradura; per manca d’una ferradura es va perdre un cavall; per manca d’un cavall es va perdre un soldat; per manca d’un soldat es va perdre una batalla i per una batalla es va perdre un regne. Tot per manca d’un clau de ferradura.” (Benjamin Franklin)
- “El sentido común no exige imposibles; lo que cualquiera exige y espera es que el médico se entregue al caso, obre con cordura, prevea con acierto y trabaje con empeño, aunque el desenlace sea infortunado.” (Gonzalo Castañeda)
Lluís Miquel Riu.
Professor de Cirurgia dels Estudis de Podologia de la FUB.