La primera llengua que aprenem prepara el nostre cervell per a adquirir nous idiomes

Poc després de l’any, els infants comencen a dir les seves primeres paraules. Tot i que la seva capacitat comunicativa encara és molt limitada, a aquesta edat ja entenen pràcticament tot el que els diem. És una mostra de l’extraordinària capacitat plàstica del cervell, que en els primers mesos de vida absorbeix i emmagatzema contínuament els sons de l’idioma al qual està exposat el nen o nena per tal d’assentar les bases dmother-and-child-1540712-639x426el llenguatge i després anar-hi afegint significat i regles de funcionament.

Fins fa poc es desconeixia quina influència tenen aquestes primeres experiències lingüístiques sobre l’aprenentatge posterior de noves llengües. Ara, un estudi realitzat per la Universitat McGill i l’Institut Neurològic de Montreal (tots dos de Canadà) demostren que l’exposició a una llengua durant els primes mesos de vida deixa una petjada inesborrable en el cervell i assenta les bases per aprendre després un nou idioma, fins i tot encara que haguem “oblidat” o deixat de parlar aquella primera llengua.

L’experiment es va fer amb tres grups: nens xinesos que havien estat exposats al xinès en els primers mesos de vida però que van ser adoptats per famílies francoparlants, i que havien abandonat la llengua materna; nens bilingües en xinès i francès; i nens francòfons que mai havien estat exposats a cap altra llengua.

Durant les tasques plantejades, tots els participants van activar les regions cerebrals associades al processament del llenguatge, però els adoptats i els bilingües va mostrar una activació addicional en regions associades a la memòria general i l’atenció. Això indica que els grups amb i sense exposició precoç a una altra llengua fan servir diferents àrees cerebrals per realitzar la mateixa tasca.

Per tant, tot i que els nens adoptats hagin oblidat la primera llengua a la qual van estar exposats, el seu cervell no l’ha oblidada. I aquesta llengua “oblidada” pot influir en tot allò que passa en el cervell quan parlem un altre idioma en fases posteriors de la vida.

Els resultats de l’estudi posen de relleu l’enorme plasticitat del cervell, fins al punt que tot i que deixem d’utilitzar un idioma, aquest deixa una petjada inesborrable que afectarà positivament la incorporació d’altres llengües.