L’altre dia, la meva filla estava repassant la gramàtica alemanya per a la classe de primer d’ESO. Em va saber greu per ella, perquè sé que la gramàtica pot ser molt complicada. Jo estava pensant en l’ordre de les paraules, el vocabulari i la declinació quan ella, amb un gran somriure, es va girar cap a mi i em va dir “M’agrada estudiar alemany i la gramàtica. És com trencar un codi secret.” Imagineu la sorpresa que em va provocar sentir una adolescent dient que li agrada estudiar gramàtica!
Desprès d’assegurar-me que els aliens no havien segrestat la meva filla i deixat un doble en el seu lloc, vaig pensar en el que m’havia dit. Vàrem encetar una conversa sobre la importància dels codis secrets durant la primera i la segona Guerra Mundial. Els codis secrets van ser imprescindibles perquè van ser la base de les comunicacions que es feien a través de ràdio. L’ús de la ràdio feia possible interceptar fàcilment els missatges sobre plans, posicions, comandes i tàctiques. Per tant, l’ús de codis secrets era habitual per evitar desvetllar les estratègies dels diferents bàndols.
Potser heu sentit de la maquina Enigma, que tenien els Alemanys. Enigma era una màquina que codificava els missatges. Benedict Cumberbatch va fer un gran esforç per esbrinar el seu funcionament. Els Americans també tenien màquina pròpia, SIGABA, però tenien una altra font de codis secrets: els indígenes americans o americans-indis.L’exèrcit americà comptava amb prop de mig miler de soldats indígenes que van ajudar a crear codis secrets amb es seves llengües, el Comanxe, el Hopi, el Meskwaki i el Navajo
Per exemple, l’idioma Navajo, que es va utilitzar com un codi durant les batalles a l’oceà Pacífic, només es parla i no s’escriu. Per tant, els japonesos no tenien cap referència sobre quin idioma era. Per descomptat, els soldats necessitaven formació en el codi i com que no existia una paraula per submarí van crear el codi “peix de ferro”. L’altre avantatge dels idiomes indígenes era que un soldat “code talker” podia codificar, transmetre i descodificar un missatge anglès de tres línies en 20 segons. Això permetia guanyar molt de temps, ja que fer-ho amb màquines requeria fins a 30 minuts. De fet, El codi Navajo és l’únic codi militar parlat que mai no ha estat desxifrat.
Per què li vaig explicar tot això a la meva filla i per què us ho explico ara? No, no és perquè el Servei d’Idiomes d’UManresa ofereixi classes de Navajo ni cursets de criptologia, però sí que podem entendre els idiomes com una mena de codi secret. Els estudiem per trencar el codi mentre intentem entendre l’altra persona que ja el coneix. Volem saber el codi per enviar i rebre comunicacions dins d’un grup.
Els nostres alumnes volen ser “code talkers”, també. L’estudiant de grau que fa anglès per anar a fer un Erasmus a l’estranger és un code talker. L’alumne que estudia japonès per l’interès en la cultura és un code talker. L’alumne que estudia alemany perquè viatja per la feina és un code talker. I tu? Vols ser el code talker de la teva família quan viatgeu? Vols ser el code talker de la teva empresa quan teniu clients o proveïdors visitants?
Al cap i a la fi, per això estudiem idiomes, no és així?
Si voleu saber més sobre els codis, feu una ullada a aquests enllaços.
Criptologia en la segona Guerra Mundial
Navajo Code Talkers
El paper dels Code Talkers en la guerra
Code Talkers a la Wikipedia
Els code talkers a la enciclopèdia Britannica
Nancy Lee, responsable del Servei d’Idiomes d’UManresa