A mida que l’anglès es va consolidant com a lingua franca universal, no només en el món de l’empresa sinó també de la tecnologia, la recerca, la medicina i les comunicacions, tots voldríem poder identificar la manera més efectiva i eficient de dominar aquesta llengua i convertir-la en un valuós actiu a nivell personal i professional. Però l’aprenentatge d’idiomes està envoltat de mites i falses percepcions que moltes vegades poden impedir-nos optar pel mètode més indicat o que fins i tot poden perjudicar els nostres esforços. En les properes dues entrades del Blog del Servei d’Idiomes analitzem alguns d’aquests mites i falses creences:
- “Els adults han d’aprendre un idioma igual els nens aprenen a parlar la llengua materna”.
Aquest mite es fonamenta en dues suposicions: a) que els adults aprenen una segona de forma molt semblant a com els nens aprenen la llengua materna, i b) que els nens tenen més facilitat per aprendre idiomes que els adults i, per tant, els mètodes que funcionen amb els nens són exportables a l’aprenentatge d’adults.
Ambdues creences són falses. Els procés d’aprendre una segona llengua no és igual que l’adquisició de la llengua mare. Aquesta idea ha estat objecte d’àmplies investigacions acadèmiques des dels anys setanta i ha estat clarament desacreditada. Els resultats dels estudis realitzats demostren que no hi ha semblances significatives entre els dos processos. Excepte en el cas del bilingüisme, quan aprenem una segona llengua no només estem en una fase molt més avançada del nostre desenvolupament cognitiu sinó que ja hem passat per l’experiència d’aprendre un primer idioma. Tot això ha modificat les estructures cognitives del nostre cervell, fent que el procés d’aprendre un segon idioma sigui clarament diferent del primer. Malgrat el fet que aquest debat que va ressorgint periòdicament des de la dècada del setanta, cada nou estudi recolza la falta de validesa d’aquesta creença.
- “Amb les eines de traducció en línia ja en tinc prou per sortir-me’n a la feina”.
Quantes vegades hem sentit la frase “Amb el Google Translate no em fa falta anar a classe d’anglès, a la feina amb això ja m’espavilo…”? És realment així? Cal dir que l’ús d’eines de traducció automàtica pot ajudar-nos a gestionar una situació comunicativa puntual a la feina (respondre un mail, buscar una expressió concreta, etc.), però cal ser molt conscients que aquestes eines – tot i que cada estan més evolucionades – no deixen de proporcionar un llenguatge de nivell basic, extremadament formulaic, que resulta totalment inadequat més enllà d’un intercanvi comunicatiu elemental per satisfer una necessitat immediata i puntual. Més enllà d’això, no ens ajuden a mantenir una comunicació professional efectiva i continuada, ni ens proporcionen les eines dialògiques i interactives que són essencials per a l’èxit de la comunicació. Instruments retòrics com la negociació, l’aportació d’opinions, la persuasió, per una banda, o les habilitats capacitat d’elocució en contextos com presentacions, conferències, seminaris o tallers, per altra, són fonamentals per a establir una relació professional o personal i són inabastables mitjançant eines electròniques.
- “En anglès ho entenc tot, i amb això ja en tinc prou”.
Moltes persones assumeixen, erròniament, que si entenen una llengua estrangera ja dominen l’idioma. Però entendre (ja sigui a nivell oral o escrit) és una capacitat receptiva que requereix processos mentals molt diferents dels que calen per a produir llenguatge (és a dir, per expressar-nos oralment o per escrit). El lingüista canadenc Merril Swain ja va demostrar en els anys 80 que aquesta percepció és errònia: una persona pot arribar a entendre un percentatge considerable d’un idioma estranger, sense ni tal sols comprendre’n la gramàtica, sempre i quan sigui capaç d’entendre la situació en la que es produeix la conversa i tingui un context. No obstant, sense una base sòlida tant de lèxic com de gramàtica som incapaços de produir llenguatge intel·ligible, per molt que entenguem el que se’ns està dient.
En el món de la feina això és encara més evident: no es poden resoldre dubtes, aclarir conceptes, reforçar missatges, compartir idees o mantenir formes de comunicació virtual (per exemple, videoconferències) si només son capaços d’entendre el que ens diuen però incapaços d’expressar-nos.