Moltes vegades pensem en la sort que tenen els angloparlants pel fet que, per les circumstàncies que siguin, la seva llengua materna s’hagi convertit en l’idioma internacional per excel·lència. Ells no han d’esforçar-se per dominar una segona llengua, no han d’anar a classes extraescolars d’idioma, ni fer exercicis de gramàtica ni angoixar-se quan viatgen a un altre país i no entenen res a l’estació de tren, a l’aeroport, a l’hotel o a la botiga.
Però dos directors de cinema han tingut una interessant idea precisament per tal que els angloparlants sàpiguen què se sent quan s’escolta l’anglès sense arribar-lo a entendre. En el curtmetratge titulat Skwerl, Brian Fairbairn i Karl Eccleston fan precisament això en un original experiment lingüisticocinematogràfic.
Al llarg de tota la pel·lícula, l’espectador és capaç d’identificar determinades paraules, pronunciades en un accent i una entonació clarament britànics però, tot i així, el diàleg és totalment incomprensible. La idea és que l’espectador angloparlant, que inicialment reconeix els matisos de la seva llengua, s’adoni que en realitat no entén res i pugui experimentar la frustració que això comporta.
Un cop estrenat el curtmetratge, Fairbank i Eccleston varen penjar a la seva web la transcripció del guió de la pel·lícula. En veure’l, sorprèn comprovar que el diàleg està format per paraules angleses reals però posades en un ordre il·lògic i sense sentit, i amb errades de tot tipus (gramaticals, ortogràfiques i fins i tot de pronunciació).
Tot i que la idea pot semblar una mica absurda, per a qualsevol persona que hagi intentat aprendre una llengua estrangera alguna vegada, el film és una il·lustració increïblement realista de la frustració que experimentem quan encara no dominem un idioma i sentim algú parlar-lo fluidament. La idea ha estat immediatament copiada per altres cineastes i podeu trobar-ne diferents mostres a Internet. Si més no, serveix de consol saber que no som els únics que ens sentim així quan escoltem anglès sense entendre pràcticament res!
Aquí us deixem l’enllaç a Skwerl i a un altre curt que aprofita la mateixa idea: