El diari britànic The Independent ha fet un estudi de les errades de gramàtica, ortografia i puntuació més comuns en la producció escrita entre la població universitària d’entre 21 i 25 anys. La gran diferència existent entre la fonètica/pronunciació
i l’ortografia sembla ser-ne la principal causa. Els resultats de l’estudi conclouen que les 7 errades més freqüents comeses pels universitaris britànics a l’hora d’escriure són les següents:
1. “your” versus “you’re”
La confusió entre el possessiu i la contracció del verb to be és una errada tan comú actualment que els investigadors pensen que part del problema pot estar en que “tot s’hi val” a l’escriure en les xarxes socials. Els joves estan tan acostumats a prescindir de les normes a l’escriure en mitjans digitals que algunes errades i vicis lingüístics acaben semblant “normals”, quan en realitat demostren un clar desconeixement del funcionament de la llengua.
2. “than” versus “then”
Malgrat que són dues paraules clarament diferenciades (“than” és una partícula interrogativa i “then” un adverbi de temps), sembla que la confusió entre ambdues provoca dificultats freqüents. Una errada de freqüència similar és l’ús dels plurals irregulars en el cas de “woman/women”.
3. “a lot” versus “as well”
Els quantificadors plantegen problemes fins i tot als parlants nadius: “a lot” indica una quantitat indeterminada però abundant d’una cosa, mentre que la conjunció adverbial “as well” significa “també”. També és freqüent confondre erròniament “very” (ex. “very much”) per “so” (“so much”).
4.“effect” versus “affect”
El problema en aquest cas es que ambdues paraules es pronuncien pràcticament igual però, en realitat, “effect” sol utilitzar-se com a substantiu (l’efecte, l’impacte, el resultat) mentre que “affect” és un verb (afectar, repercutir en).
5.“anxious” versus “eager”
“anxious” és un adjectiu que descriu un estat emocional de nervis i angoixa davant alguna cosa que temem o que ens provoca ansietat, indica precisament que preferiríem no haver-la de fer; quan tenim moltes ganes de fer una cosa, l’adjectiu que hem de fer servir és “eager”.
6.“i.e.” versus “e.g.”
Ambdues abreviacions venen del llatí però son molt diferents. “i.e.” representa l’expressió llatina id est i significa “és a dir”; es fa servir per parafrasejar alguna cosa o donar una explicació més detallada; e.g. prové de exempli gratia i es fa servir per donar exemples.
7. Ús de “semicolon” (;) versus “comma” (,)
Les normes de puntuació de la llengua anglesa dicten que la coma s’ha de fer servir entre dos frases independents quan existeix una conjunció que les coordina, mentre que el punt i coma s’ha de fer servir quan s’uneixen dues frases sense utilitzar cap connector.