La recuperació econòmica és també una qüestió d’actituds que es tradueixen en accions. La jornada organitzada conjuntament entre la Fundació Universitària del Bages (FUB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el passat 25 de maig, va ser un marc ideal per explorar aquestes actituds clau que poden ajudar-nos a encarar el futur amb optimisme. 6 apostes essencials, 6 conferències breus, 6 ponents inspiradors van ser l’eix d’aquesta jornada: diferenciació, innovació, internacionalització, treball en xarxa, treball en equip i emprenedoria. Dues intervencions més, al principi i al final, van emmarcar i situar el conjunt de la reflexió que volia ser una mirada optimista per a temps complicats. Un centenar de persones van assistir a la matinal que es va dur a terme a la sala d’actes de la FUB.
Valentí Martínez, director general de la FUB, i Conxita Marlès, directora de l’Institut Internacional de Postgrau de la UOC, van obrir les jornades amb breus parlaments que van fer referència a la voluntat de totes dues institucions universitàries de compartir el seu coneixement i la seva capacitat de reflexió amb el teixit econòmic de l’entorn, de fer-se permeables a la realitat empresarial. A continuació, Antoni Bassas, corresponsal de Televisió de Catalunya a Washington, va explicar que Catalunya no es coneix pràcticament als Estats Units d’Amèrica. En canvi, Barcelona sí que funciona com a marca arreu del món i és percebuda com un lloc on oci, cultura, negoci, art, clima i platja sumen per crear una ciutat moderna i cosmopolita. Europa, per la seva part, es veu com un continent problemàtic i empobrit.
Ser percebut com a diferent
La videoconferència d’Antoni Bassas va donar lloc a les sis ponències que van desenvolupar les sis claus per a la recuperació econòmica. Francesc Rufas, economista i professor dels estudis d’Empresa de la FUB, va parlar de la diferenciació, una qualitat que es troba no tant en el producte o servei sinó a la ment dels clients. No solament cal ser diferent, també cal ser percebut com a tal. Diferenciar-nos ens permet arribar a nous segments del mercat. No tothom és igual i, expectatives i necessitats diferents, poden ser font d’oportunitats de negoci per explorar.
A continuació, Esteve Pintó, director general de Domini Ambiental, va explicar l’experiència de la seva empresa en el terreny de la innovació. Innovar obliga a pensar una manera diferent i més eficient de fer les coses: “Potser està tot inventat però no pas tot combinat”, comentava. No és una tasca fàcil ja que cal creure en el valor i la utilitat de les pròpies idees i, sovint, a superar amb el propi convenciment l’excepticisme de l’entorn.
Especialització i qualitat per obrir mercats exteriors
Abans de la pausa de mig matí, Jürgen Wagner, enòleg i export mànager del Celler Cooperatiu de Capçanes, va presentar el procés d’internacionalització d’ aquesta petita empresa del Priorat que ha passat de vendre vi a granel per a les grans marques vitivinícoles a produir vins de qualitat, alguns dels quals amb certificat kosher (aliments que responen a la normativa bíblica i talmúdica de la llei jueva). Aquesta aposta els ha obert la porta a mercats d’arreu del món i, actualment, exporten el 75% de la seva producció. Segons Wagner, les claus d’aquesta internacionalització estan en l’especialització combinada amb la qualitat: “No solament fem vi kosher, també fem un gran vi”. De fet, el seu vi kosher es troba entre els millors del món en els rànquings del sector.
Joan Torrent, director de la Business School de la UOC, va encetar la segona part de la jornada amb una xerrada sobre el concepte d’empresa-xarxa. Torrent considera que cal un canvi en l’estructura de funcionament de l’empresa, tant de portes endins com de portes enfora. Aquesta transformació pot ajudar, al seu temps, a provocar també una transformació social, a generar una societat emprenedora. No és cert que calgui tenir grans dimensions per competir en els mercats globals; sí que cal ser flexible i coinnovar. El treball en xarxa de les empreses ha de permetre construir coneixement expert, independentment de la seva envergadura.
Al seu darrere, Jaume Ponsarnau, entrenador del Bàsquet Manresa, va compartir amb
el públic la importància del treball en equip a l’hora de mantenir el grup d’homes que entrena entre “16 millors de la segona lliga de bàsquet més potent del món”. “És qüestió d’exigència i convenciment”, exigència que es tradueix a la pràctica en treball, respecte a l’equip i autosuperació i convenciment que s’aconsegueix a base d’explicar-se, d’escoltar, d’assumir errors i de coherència. Treballar en equip permet optimitzar recursos i ser més competitius. L’equip, va remarcar, és la millor eina per suportar i plantar cara a la pressió exterior.
El dark side de la ciència
Finalment, Pere-Joan Cardona, va parlar de l’emprenedoria com l’actitud que et permet superar entrebancs i generar idees útils. Va defensar la importància de l’educació a l’hora de generar una massa de gent atenta, oberta i curiosa capaç d’imaginar i impulsar projectes innovadors. No hi ha mètode per a la innovació o l’emprenedoria, va dir, sinó entorns favorables o no. També va lamentar que l’aprofitament econòmic del coneixement sigui vist com el “dark side”, el cantó fosc, de la ciència, en la nostra societat.
La xerrada de Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona, va tancar el torn de ponents de la jornada. Va recordar als assistents que aquesta no és la primera crisi global que pateix el món. N’hi ha hagut quatre més en el darrer segle. Va estimar que el sistema borsari recuperaria els valors previs a la crisi, el 2018. D’acord amb l’experiència, aquesta recuperació hauria d’anticipar la recuperació del sistema econòmic global.
L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va cloure oficialment la jornada reivindicant el talent i la capacitat que té la ciutat i la comarca per fer front a la crisi econòmica actual.
Manresa, 25 de maig de 2012