Els temps de pandèmia com el que patim són moments de dolor i angoixa, però també de canvi i reestructuració. La societat que sobreviurà al SARS-CoV-2 presentarà aspectes diferencials, i l’enginyeria hi juga un paper clau. Coneixen els enginyers millor que ningú el món industrial. I la indústria és el motor i element vertebrador de l’economia, però també un dels factors principals en la configuració de la seva organització social. La imprescindible competitivitat empresarial en els sectors industrials ha pivotat fins ara en la innovació i la internacionalització. La crisi frenarà a curt termini la globalització econòmica i, per tant, també l’apertura als mercats internacionals. És possible que els processos de deslocalització remetin parcialment amb incipients relocalitzacions, reajustant la cadena de subministraments en clau més local. Si abans es buscava el baix cost de la mà d’obra, ara és el moment de la qualitat i l’alt valor afegit. També s’està intensificant la transformació digital de les empreses. Tecnologies com la robòtica, la Internet de les coses, la intel·ligència artificial, el Big Data, la fabricació additiva, la simulació, el núvol, els nous materials… impulsaran una evolució que pren forma en la indústria 4.0 i en l’economia circular. Fent un símil amb la situació sanitària, que presenta una corba de contagis que cal frenar, la indústria i els serveis industrials han de doblegar cap amunt la corba de davallada econòmica.
Haurem de replantejar moltes coses. Però cal un enfocament. No es pot ser excel·lent en tot. Calen empreses competitives i especialitzades que aspirin a ser dels millors a nivell nacional i europeu. O no és el que han fet altres països com la Xina, la fàbrica del món, l’Índia, la fàbrica de software mundial, o els Estats Units, el centre tecnològic més avançat del planeta? A casa nostra disposem d’una potent indústria d’automoció, minera, de béns d’equip, alimentació, una empresa joiera coneguda arreu del món… Un ecosistema de primer ordre que busca obrir-se pas en un mercat molt competitiu i que pot invertir en projectes innovadors. És imprescindible que l’administració pública i les institucions facilitin la vida de les empreses i no ho posin encara més difícil amb impostos i normatives asfixiants. També el sistema energètic necessita d’una posada al dia en molts aspectes, ja que l’energia és la sang que circula pel teixit de les indústries. S’ha de replantejar el sistema tarifari elèctric. No es pot continuar amb un model de fixació de preus de l’energia que trasllada a les PIMEs uns costos fixes inassumibles que els resten competitivitat, impossibilitant algunes inversions i retribuint molt per sobre dels seus costos altres projectes, amb inversions ja amortitzades i costos d’explotació reduïts.
La pandèmia ha accelerat la digitalització de la societat i la producció a tots els nivells. Tanmateix, la transformació digital d’empreses i organitzacions és dispar i desigual. Les grans estan molt avançades, però en les petites la seva supervivència està en perill. Cal fer arribar la transformació digital a tots els racons i adaptar-nos de manera completa a aquesta nova situació.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.