Repartir o reinvertir

S’acosta el temps de la Junta General a moltes empreses familiars i cal donar resposta a una de les qüestions més típicament conflictives a les famílies empresàries que estan més enllà de la generació fundadora: repartim beneficis o els reinvertim? Les opinions poden ser especialment diferents entre els que estan a la direcció o govern de l’empresa i els que n’estan allunyats. Els primers poden veure els segons com unes aus de rapinya que només estan interessades a treure recursos de l’empresa.

Fins fa pocs anys, el repartiment el decidia la junta general per majoria i la minoria s’ho havia d’empassar, però des de l’any 2010 tenim l’article 348 bis de la Llei de Societats de Capital, que en la seva curta vida ha sofert modificacions i suspensions. Aquest article estableix el dret de separació en cas que l’empresa no reparteixi un 25% dels seus beneficis, un dret subjecte a una sèrie de requisits formals, de temps i d’altres. Després de l’última reforma, aquest dret pot ser eliminat als estatuts socials amb acord d’unanimitat de tots els socis i dret de sortida dels dissidents.

Tenint en compte el que diu la llei, jo recomano a les famílies empresàries que tinc com a clientes que fixin una forma de càlcul del dividend a repartir en funció dels resultats de l’empresa i de les seves necessitats estratègiques. S’ha d’evitar entrar cada any en discussió sobre quina quantitat es repartirà.

Hi ha ocasions en les quals el més aconsellable és invertir en nous negocis en lloc de fer-ho en el de tota la vida. Una estructura hòlding pot facilitar les inversions en noves activitats sense haver de passar per caixa a escala personal pagant IRPF pels beneficis repartits. En altres ocasions, els recomano que destinin una part dels beneficis als quals donar suport i incentivar l’emprenedoria de les noves generacions, ja que l’empresa va començar per l’esperit emprenedor dels fundador, i si es perd serà més difícil adaptar-se als canvis del mercat i negoci. A més, fer que els continuadors participin -tenint present que participar no vol dir necessàriament decidir- en el procés de decisió d’aquestes noves inversions ajuda a fer que la família empresària incorpori una visió del món probablement més actualitzada i fa que la següent generació es relacioni en l’àmbit del negoci, és a dir, més enllà de les trobades familiars i que aprenguin així a actuar en comú.

En alguna ocasió he hagut d’intervenir per ajudar a fer entendre que el dividend no pot ser fixe, independent dels resultats de l’empresa. És molt arriscat acostumar els accionistes al fet que la seva retribució estigui deslligada de la marxa de l’empresa. També he vist empreses que s’endeuten per poder mantenir el dividend, amb el que es narcotitza l’accionista “xampinyó” (el que viu a les fosques).
Entre les fortaleses de l’empresa familiar estan la visió a llarg termini, el concepte de llegat (quelcom que es rep per traspassar engrandit a la següent generació) i la capacitat de sacrifici. Però els accionistes que treballen, dirigeixen o governen el negoci han de ser empàtics i comprendre que la resta d’accionistes, a llarg termini, esperen una rendibilitat com a mínim igual a la mitjana del mercat. I els accionistes més allunyats del dia a dia han de ser accionistes responsables, és a dir, conscients que és una empresa, i capaços de diferenciar beneficis de caixa.

Alguna empresa familiar centenària que tots coneixem s’ha acabat venent perquè, entre altres motius, ha estat massa anys sense repartir uns dividends raonables. I és que una opció alternativa al repartiment de dividends és la venda d’accions. Aquesta és la filosofia de Warren Buffet a Berkshire Hateway. En no repartir beneficis es tenen estalvis fiscals i qui necessita diners ven accions amb plusvàlua (pèrdua si és el cas). El problema a les empreses no cotitzades és que aquesta realització de patrimoni no és fàcil, per això aconsello crear un borsí intern o mecanisme de compra d’accions a aquells accionistes que vulguin sortir-ne.

Tot això: repartiment i reinversió de beneficis, formació d’accionistes i continuadors com a socis responsables, suport a l’emprenedoria i diversificació són temes dels quals convé que la família empresària parli de forma regular i sincera. No cal gravar els acords en pedra com les taules de la llei de Moisès, però sí que recomano posar-los per escrit, ja que de vegades les paraules se les emporta el vent.

Encara que tothom ho sap, cal recordar que per poder repartir diners primer cal guanyar-los i després tenir-los a caixa. “Repartir o reinvertir? Aquesta és la qüestió”, diria Hamlet si tingués una empresa familiar.

Jordi Tarragona Coromina, Professor Col·laborador dels Estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.