La noticia acaba de sortir en els mitjans: les exportacions catalanes han reduït el seu creixement. En els nou primers mesos del 2013, van augmentar només un 1,4%, lluny del 4,8% registrat en el mateix període del 2012. Catalunya segueix sent la Comunitat més abocada a l’exterior de l’Estat Espanyol, superant la suma d’exportacions de la Comunitat de Madrid i Andalusia, que són la segona i
tercera, però el creixement s’està alentint. La situació no és alarmant però sí preocupant donat que actualment els mercats exteriors són la via prioritària de creixement per a les empreses i, en definitiva, per a l’economia en general.
Les causes d’aquesta reducció en el dinamisme de les ventes internacionals són vàries. En primer lloc, s’ha de dir que a l’inici de la crisi econòmica, moltes empreses es van anar abocant progressivament a l’exterior, a la recerca de la demanda que es reduïa ràpidament a nivell nacional. En aquests inicis, van poder accedir als clients més predisposats a adquirir els seus productes, i per tant aconseguir alguns èxits inicials notables. No obstant, una vegada aquests ja compren, aconseguir nous creixements requereix “convèncer” als no tan predisposats, la qual cosa és més complicada i lenta.
D’altra banda, donat que la crisi es dóna en general a nivell de la major part de països de la Unió Europea, principals compradors dels productes de Catalunya, tothom lluita per a no perdre quota de mercat. Així, quan els competidors nacionals veuen que entren empreses d’altres llocs reaccionen, baixant preus, fent promocions més agressives, sent més competitius i dificultant així també l’entrada de les empreses catalanes.
Però el més important és veure possibles solucions. Què fer per a reactivar les exportacions?: hi ha mesures que poden prendre les empreses i d’altres l’administració pública.
Les empreses catalanes, sobretot les Pimes fan en general grans esforços per a tirar endavant cada dia, conservar les ventes i no haver de reduir plantilla. El seu nivell de qualitat i innovació és en general correcte, i la seva adaptabilitat i servei al client són també competitius. Què poden doncs millorar? Assenyalaré dos apartats principals i rellevants: les habilitats lingüístiques i la capacitat financera. Començant per aquest darrer tema, sortir als mercats exteriors requereix una inversió significativa i és necessari esperar temps en recollir els resultats; en aquest sentit, és necessari que les entitats financeres i també des de l’estat es faciliti a les Pimes l’accés al crèdit en bones condicions, per a poder precisament finançar l’activitat de prospecció internacional. En quan a les habilitats lingüístiques, és necessari que les empreses comptin al menys amb una persona amb idiomes fluïts o millor si bilingüe. Si no la poden contractar, tenir al menys un noi/ noia en pràctiques d’un altre país ajudarà a validar que el catàleg, la WEB, els emails… s’entenen correctament.
En quan a l’administració, citaré tres mesures essencials: en primer lloc un accés ràpid (reduint la burocràcia) als crèdits tous que necessiten les empreses (a través del Institut Català de Finances o del ICO per part de l’Estat).
En segon lloc, facilitar la contractació del personal multilingüe que precisen les empreses; la Generalitat a través de l’organisme ACCIÓ facilita directoris de tècnics en comerç internacional. Això més ajuts a la contractació d’aquests professionals són mesures positives que s’han d’estendre i intensificar.
Finalment, la mesura més important i de llarg abast: la reducció dels “costos institucionals” que suporten empreses i ciutadans catalans i que fan que siguem menys competitius: l’alt cost de l’electricitat (amb l’augment més alt a la UE en els darrers anys); l’increment d’impostos i taxes, i les despeses bancàries (comissions per operacions, manteniment, crèdits…). Són tots ells costos imposats, inevitables i recurrents que minven la competitivitat i que són difícils d’acceptar donats els sous desmesurats dels directius de bancs i empreses elèctriques, i la corrupció en el sector públic.
En conclusió, la reducció en el dinamisme de les exportacions no és una fatalitat. És una tendència que es pot revertir i que està en bona part en les mans de les empreses i decisors del nostre país.
Joan Freixanet Solervicens – Professor col·laborador dels Estudis d’Empresa de la FUB