Els economistes Daron Acemoglu, professor del Massachusetts Institute of Technology, i James A. Robinson, professor de la Universitat de Harvard, van tenir un notable èxit amb la publicació del llibre Per què fracassen les nacions? Com el seu títol indica, els autors analitzen els motius que porten a uns països a prosperar i altres, en canvi, no. La principal tesi del llibre és que la prosperitat o la pobresa d’un país depèn de les institucions que el regeixen. No hem de buscar les causes de les divergències econòmiques en la geografia, la climatologia, la religió o la cultura, sinó en l’existència d’institucions inclusives que siguin respectuoses amb el dret de propietat privada, garanteixin la separació de poders efectiva i possibilitin el funcionament d’una economia de lliure mercat. Unes institucions que permetin a la majoria dels ciutadans desenvolupar el seu talent, promovent la innovació i la inversió. Pel contrari, les societats que desenvolupen unes elits extractives que es confabulen i conxorxen amb la classe política amb l’únic objectiu d’aconseguir privilegis sobre el conjunt de la població, aniran a la deriva per arribar finalment a la pobresa i la marginalitat.
A dos dies de recordar un any més el descobriment d’Amèrica per Cristòfol Colom, cal enquadrar clarament el model d’explotació castellà del Nou Món en el model extractiu i no pas en l’inclusiu. Els conqueridors castellans, doncs cal recordar que la Corona Catalanoaragonesa va quedar exclosa dels intercanvis amb Amèrica fins el decret liberalitzador de Carles III l’any 1778, buscaven trobar i explotar les riqueses minerals i naturals de les civilitzacions asteca, inca i maia. Donat que els castellans eren poc nombrosos en número, van idear una institució anomenada encomienda. Era un sistema d’esclavatge encobert que permetia que el conqueridor espanyol o encomendero rebés l’assignació d’un nombre d’indígenes perquè treballessin per a ell a les mines o en serveis domèstics. A canvi de fer treballs forçats per als conqueridors, dones i nens inclosos, els espanyols els instruirien en la seva llengua, cultura i religió. Per extreure la plata de les mines de Zacatecas o el mercuri de Huancavelica, els espanyols feien servir nens de curta edat per grapejar i furgar dins les estretes galeries subterrànies. La mortalitat era tan elevada que els pares dels infants optaven per la mutilació i els discapacitaven pel treball abans d’entregar-los a una mort segura i ràpida. Les mines de Potosí, a 4.000 metres d’altura i sobre un altiplà desolat, varen augmentar la seva població d’uns 12.000 habitants a 160.000 l’any 1610. Amb l’esgotament de la plata, però, començarà un llarg declivi que dura fins avui en dia.
Mentre els conqueridors dormien a palau, milers d’indígenes eren forçats a produir els productes necessaris per a subsistir, i a extreure l’or i la plata que transportaven a Espanya com a botí de conquesta. Aquest sistema iniciat per Hernán Cortés a Mèxic va ser ràpidament copiat per la resta de conqueridors espanyols. El religiós dominicà Bartolomé de las Casas va escriure un llibret titulat Brevísima relación de la destrucción de las Indias on relatava els abusos comesos amb els indígenes. Les institucions que els espanyols van implementar a l’Amèrica Llatina són, per tant, purament extractives. A una banda hi ha els conqueridors espanyols i les elits locals, ben connectades políticament, que viuen de l’explotació de les masses. A l’altra banda milions de serfs resten explotats en condicions infrahumanes. Amb l’expulsió dels espanyols durant el segle XIX, el sistema continuarà sense massa reformes. Les lluites, assassinats, cops d’estat, guerres internes i rebel·lions entre els seus descendents seran constants per mantenir els privilegis i no formar part dels explotats. No es premia el mèrit ni el treball, sinó la pertinença a les elits. No es viu millor sent empresari ni inventor, sinó ocupant el poder o vora l’escalf del poder. Per tant, els diferents grups s’enfrontaran de manera violenta per formar-ne part. I un cop tenen èxit i derroquen el dèspota de torn, ocupen el seu lloc i no tenen cap incentiu per canviar les coses. Així es perpetuen les institucions extractives fins els nostres dies. I així arribem a una Amèrica Llatina actual amb sistemes polítics disfuncionals, grans desigualtats socials i problemes econòmics estructurals.
Amb el descobriment d’Amèrica per Cristòfol Colom comença una primera globalització mundial marcadament eurocentrista. Quan l’imperi espanyol entri en decadència, els valors europeus i occidentals continuaran amb la gran expansió comercial holandesa del segle XVII i la revolució industrial anglesa que comença a finals del XVIII i es consolida en el XIX. Amb les tragèdies de les dues guerres mundials, el vell continent s’autodestrueix en el XX i cedeix el lideratge mundial als Estats Units. Ara Espanya ja no explota mines de metalls preciosos. La situació s’ha capgirat i necessita importar bona part dels recursos que consumeix, com tot el gas i el petroli. Sense massa béns per oferir a canvi, necessita de l’endeutament. Un endeutament crònic i creixent que donem per suposat. I aquesta dependència dels creditors externs és molt perillosa. Tan perillosa com la dependència que tenia Espanya de l’or provinent d’Amèrica.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC