Ens trobem davant d’un moment on la intel·ligència artificial està guanyant molt de pes en la nostra societat. Hi ha estudis que diuen que els nadons que neixen avui, el 75% de les seves feines encara no estan inventades, però que tindran relació amb la intel·ligència artificial. Ens trobem en un impàs de transformació social. Ens encaminem cap a una societat, la desenvolupada a nivell socioeconòmic, on la majoria de treballs seran realitzats per màquines, fins i tot, hi ha qui apunta que les màquines ocuparan totes les places ocupacionals i els humans rebrem unes rendes vitalícies des del moment de néixer.
Cada avanç tecnològic ha comportat períodes convulsos a nivell social. El progrés comporta, en si, fortes alteracions en els sistemes econòmics i socials. El nostre progrés tecnològic està fent salts d’etapa com mai fins ara havíem tingut, fins al punt que som capaços de crear màquines que els seus raonaments són superiors als raonaments de les ments humanes més brillants.
Aquí és on entra en joc l’ètica que hauran de tenir les màquines. Aristòtil i Busenbaum tenien dues visions diferents d’entendre la finalitat dels objectius de la vida. Mentrestant, el primer apostava que per assolir la felicitat, aquesta no s’havia de confondre amb els mitjans amb què s’aconseguia, com per exemple els diners, el segon apostava perquè qualsevol acció era lícita per aconseguir l’objectiu final.
Implementar una ètica a les màquines no serà tasca senzilla. Quina ètica hauran d’implementar els creadors d’intel·ligència artificial? La seva? La de la companyia per la que treballen? La del seu govern? La d’una societat completament diferent a la seva? L’ètica també evoluciona i són preguntes que cal trobar resposta. Poder defensar la dignitat humana, l’autonomia, la responsabilitat, la justícia i l’equitat, la democràcia i l’Estat de dret, la seguretat corporal i mental, la protecció de dades i la privacitat, són els principis que qualsevol programador d’aquestes màquines hauria de tenir present. Tots aquests elements s’uneixen en un de sol: la llibertat. Sigui individual o col·lectiva.
Dotarem de llibertat a les màquines? O serem busenbaumanistes i per contra farem que les màquines actuïn contra elles i contra alguns dels humans? La societat humana s’encamina des de fa temps cap a una restricció i destrucció de les llibertats. La intel·ligència artificial ens hauria d’ajudar a ser més lliures, però si qui programa no té una ètica correcta, podem acabar-nos per destruir definitivament.
Nick Bostrom apunta que si som capaços de crear una màquina superintel·ligent aquesta serà el darrer invent que els humans podrem fer, donat que aquesta podria dissenyar màquines encara millors i fer que la intel·ligència humana quedés totalment arraconada i perdéssim del tot el control. És molt important ser èticament correctes quan les programem. Si d’alguna cosa els hem de dotar a les màquines és de la verdadera humanitat.
Marc Selgas i Cors, doctor en Estudis Interculturals, coordinador dels CFGS d’Empresa i professor d’ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC