Com a formador i expert en comunicació efectiva i PNL (Programació Neuro Lingüística), sovint cauen a les meves mans llibres relacionats amb aquest gènere sempre prometen actes miraculosos.
Aquests llibres basats en estudis més o menys científics ens fan una aproximació a l’ésser humà com una màquina plena de botons que sabuts tocar adequadament, fan que qualsevol persona es sotmeti a la nostra voluntat.
Podríem parlar molt de la fiabilitat de tots aquests estudis, de la seva aplicabilitat i de la seva eficàcia, però també podem reflexionar sobre els valors que hi ha al darrera.
En les meves formacions de comunicació, el primer que ensenyo és que la persona que tenim davant és simplement algú com nosaltres, amb un conjunt de necessitats, valors, emocions i idees que el fan actuar d’una manera en concret.
No és un camp de batalla amb enemics i perills. Aquesta aproximació és victimista, on nosaltres som els receptors de les agressions i hem de protegir-nos-en. Un bon líder amb autoestima, no percep el món amb por dels altres sinó com una oportunitat de desenvolupar-se desenvolupant alhora als seus col·laboradors.
És en aquest context a on el tracte amb les persones que ens envolten no es converteix en un joc de tacticismes on es busca treure el màxim de l’altre a través de les ja conegudes lleis de la influència, com la llei percepció, la llei de la reciprocitat, la llei de l’escassetat, la del contrast o la de la validació social, entre altres.
Són eines que fins i tot poden funcionar a curt termini però que no construeixen relacions entre els diferents integrants d’una organització. Un dels objectius d’un líder hauria de ser crear i mantenir vincles amb la gent que l’envolta basats en el respecte i la confiança, sempre entenent que com a líder té el deure de demostrar a través de l’exemple i que només es pot exigir quan primer s’és congruent.
La majoria de líders tenen algun tipus de mancança alhora de comunicar-se, fet que pot desembocar en problemes de relació amb el seu entorn.
Els símptomes d’aquests problemes solen ser desafecció, desmotivació o falta d’implicació. És per aquest motiu, que més que veure als altres com una oportunitat de treure’n un partit tàctic i curt termini, el bon líder és el que inverteix a bastir ponts de confiança i respecte, on tothom forma part d’un mateix vaixell.
Els grans líders de la història han estat seguit per molts motius, però els que tots recordem i admirem son els que vàrem demostrar estima, valor, respecte i que van triar fer créixer els altres.
Les lleis de la persuasió haurien de començar per escoltar atentament el que les persones del nostre entorn tenen a dir-nos, sobre què necessiten, què volen, què senten i què pensen. És aleshores quan aquestes se sentiran tingudes en compte i respectades i, per tant, la influència ja no caldrà exercir-la, sinó que s’haurà guanyat el dret a utilitzar-la.
Xavier Pirla, Director de Talent Institut