Les empreses familiars comencen per l’emprenedoria “d’un boig que es va atrevir a somiar”. Les persones tenim un cicle de vida durant el qual les perspectives i interessos canvien. Aquell jove emprenedor arriscat es pot convertir, amb el pas dels anys, en un conservador obsessionat per evitar la perduda de tot el que ha assolit.
L’empresa familiar és bipolar. Per una banda ha de procurar la continuïtat respectant la tradició, i per l’altra, per fer-ho, ha de cercar noves oportunitats, invertint per convertir-les en negoci i sent capaç de desinvertir dels projectes sense futur.
Les famílies empresàries han de tenir com a objectiu no només passar d’una generació a l’altra la riquesa (protegir la “gallina dels ous d’or”), sinó també incrementar-la. Per això és necessari que la mentalitat operativa es converteixi en mentalitat emprenedora. Una eina per fer això és la planificació estratègica, amb objectius clars, transparència financera i disposició al canvi, i amb la minimització de personalismes, atrevint-se a posar en qüestió l’estatus quo.
L’ADN no garanteix la transmissió de l’emprenedoria, però néixer en una família emprenedora augmenta les probabilitats de ser-ho. La família que realment és empresària emprenedora té una cultura de lideratge participatiu, una visió multigeneracional, recerca sistemàticament oportunitats, té una estratègia de desenvolupament de competències i d’adaptació constant de l’estructura i l’estratègia amb processos enfocats i mostra preocupació per la formació i el desenvolupament emprenedor dels integrants de la família.
El relleu sempre és un repte i pot ser una oportunitat per a l’emprenedoria. Els continuadors poden aportar aire fresc, però es pot generar un xoc intergeneracional. Incentivar l’esperit emprenedor dels continuadors augmenta la probabilitat que tinguin feina i d’augmentar la riquesa de la família. També dona l’oportunitat de formar-se i de demostrar la capacitat per a una possible posterior incorporació a la direcció o govern de l’empresa familiar. També té inconvenients: hi ha el risc financer de perdre els diners invertits. La càrrega emocional pot ser important, perquè no és el mateix fracassar davant de tercers que fer-ho davant de la família.
L’estructura i composició dels òrgans de govern empresarials i familiars pot tenir un paper molt important en l’emprenedoria. El seu funcionament professional és essencial. La presència de no familiars i d’independents, la diversitat generacional, de gènere, formació, experiències, entre d’altres, poden augmentar l’orientació emprenedora.
La primera recomanació per a les famílies empresàries en relació amb l’emprenedoria és incloure-la en els temes de la Constitució (protocol) Familiar. La segona és avaluar els projectes amb criteris professionals, tenint en compte què passa si el projecte fracassa. Diuen que no s’ha de deixar ni avalar el que no es pot perdre. Hi ha massa casos de pares que perden la seva llar per haver avalat de forma inconscient la il·lusió d’un fill. El finançament familiar ha de ser una oportunitat, no un dret.
La implicació emocional de la família en els projectes pot ennuvolar la vista i impedir veure quan és millor deixar un projecte en el qual un dels seus integrants és promotor. O potser és la por a crear conflictes familiars per la decisió de no continuar. L’emprenedoria requereix constància i no defalliment, però la família empresària ha d’assolir riscos controlats. Per això cal que el seu comportament inversor sigui professional.
A qualsevol projecte de start-up que es porta a un fòrum de business angels és ben sabut que a més del projecte empresarial, una qüestió fonamental és el conegut com a pacte d’accionistes, que regula des de la retribució dels emprenedors, el govern de la societat, passant per la valoració d’aquesta i la sortida d’inversors, entre altres temes. A l’empresa familiar això pot estar reflectit en la Constitució (protocol) Familiar.
De l’empresa familiar en sorgeixen molts emprenedors que no formen part de la família, però que creen nous projectes independitzant-se. Això és degut, de vegades, a l’existència de “sostres de vidre” que impedeixen als no familiars arribar als màxims llocs de direcció o govern i de ser accionistes de l’empresa familiar.
Si la família perd l’esperit emprenedor és difícil que superi amb èxit els reptes de regeneració estratègica als que abans o després haurà de fer front. L’empresa familiar ha de ser més innovadora que mai, recordant que l’essencial (clients, caixa i equip) és immutable.
Jordi Tarragona Coromina, Professor Col·laborador dels Estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC