El govern ha decidit aquesta setmana intervenir el preu dels tests d’antígens d’autodiagnòstic per covid-19. Aquesta mesura arriba després de la manca de proveïment i que centenars de persones esperessin a les portes de les farmàcies per poder-ne comprar. Altres països s’han anticipat correctament a l’increment de la demanda. A Alemanya varen aprovar amb més rapidesa la venda al públic de tests d’ús professional. No és el cas d’Espanya, on l’Agència Espanyola del Medicament, depenent directament del Ministeri de Sanitat, ha tardat a autoritzar-ne de manera temporal la comercialització. A més, aquesta possibilitat oberta als fabricants porta aparellades clàusules com el compromís de subministrament prioritari a l’Administració i el termini de l’autorització és exprés i molt limitat. A Portugal es comercialitzen els tests en supermercats a només 2,1 euros. Com més alt és el volum de compra, més rebaixes es poden negociar en el preu. Les cadenes d’alimentació ofereixen una elevada capacitat d’inversió en l’adquisició de productes i un coneixement precís dels circuits logístics. Això acaba beneficiant el ciutadà, al gaudir de preus més baixos i gran facilitat d’accés. A la Gran Bretanya, la distribució és fins i tot gratuïta. No és el cas d’Espanya, on la distribució dels tests es reserva a les farmàcies amb preus que oscil·len entre 5 i 20 euros.
La regulació dels preus per part del govern és una mesura contraproduent i la manca de competència en la distribució una greu fallada regulatòria. Emprant l’última actualització disponible del Worldwide Governance Indicators del Banc Mundial, s’observa que Espanya ha patit un important descens en la seva qualitat institucional i regulatòria. En quinze anys, Espanya ha caigut 10 posicions en el rànquing, passant de la vuitena a la divuitena posició i essent el país amb el retrocés més important de tota la Unió Europea. De fet, els països que acumulen en aquesta pandèmia una major mortalitat en excés són també els països que han patit un major deteriorament en l’efectivitat governamental, un altre indicador de qualitat institucional elaborat pel Banc Mundial. La manca de competència incrementa els preus. En canvi, l’eliminació de les traves administratives i la promoció de la competència en el mercat impulsa l’emprenedoria i la innovació, millorant l’assignació dels recursos i afavorint la producció dels productes més necessaris en cada moment.
Tal com assenyala l’Institut Ostrom a Catalunya, que Mercadona pugui vendre tests d’antígens per 2,1 euros a Portugal, però no a Espanya, es justifica per la voluntat de les autoritats espanyoles de protegir l’interès de les farmàcies en comptes de l’interès general de la ciutadania. La ministra de Sanitat Carolina Darias ha tornat a ratificar l’exclusió de la venda en supermercats el passat 4 de gener. Espanya és el tercer país de l’OCDE que imposa més restriccions a la distribució minorista de medicaments i productes sanitaris. Mentre que a Portugal, Itàlia, Holanda, Irlanda, Alemanya, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia, o també el Regne Unit, es permet la venda de medicaments no subjectes a prescripció mèdica en els supermercats, a Espanya no és possible. I mentre que a Holanda, Alemanya, Suïssa, Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia, o també el Regne Unit, es permet la venda de medicaments subjectes a prescripció mèdica, a Espanya està prohibit. Fins i tot un país amb forta tradició estatista i centralista com França, permet temporalment la venda de tests d’antígens en altres establiments diferents a les farmàcies. No és el cas d’Espanya. Fins i tot quan la mateixa Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, depenent del Ministeri d’Economia, va recomanar eliminar les restriccions en la distribució, el Ministeri de Sanitat i el Col·legi de Farmacèutics van reaccionar posant el crit al cel i defensant el peculiar model farmacèutic espanyol, amb l’argument que la venda de medicaments fora de les farmàcies suposa un risc per la salut dels ciutadans.
A més, el govern exigeix que els tests tinguin el certificat d’un organisme internacional per al seu ús particular. El problema és que, amb l’increment de la demanda, aquests organismes tenen una gran quantitat de sol·licituds rebudes i requereixen llargues esperes. Això impedeix que els fabricants autòctons, que podrien tenir una producció conjunta immediata de fins a un milió de tests a la setmana, els estiguin ara subministrant. Altres països, com Alemanya i França, han fet una excepció. No és el cas d’Espanya. L’economia ens ensenya de manera molt clara que un problema d’escassetat de béns mai es resol intervenint els preus ni endurint els tràmits regulatoris. Ben al contrari, aquestes mesures són contraproduents i acaben restringint encara més l’oferta amb el conseqüent increment de preus.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC