Els negocis són una cosa seriosa i el món està especialment seriós ara que sortim de la pandèmia i entrem a la guerra d’Ucraïna. Et ve de gust – com faria la Mafalda de Quino – de dir “que parin el món que jo vull baixar”. Per això necessitem el bon humor més que mai. El bon humor pot ser més que un entreteniment: rebaixa la pressió i fa aflorar la nostra humanitat quan més la necessitem; ajuda a combatre l’ansietat, l’estrès i l’esgotament; i és contagiós! A més, pot ser una eina de lideratge.
L’humor defineix la forma de les nostres relacions. El bon humor és una forma increïble de connectar i de crear cultura. És una poderosa eina per fomentar la connexió entre les persones. La millor forma de connectar a escala emocional és amb humor. La millor manera que hi ha perquè se’ns prenguin seriosament és no prendre’ns massa seriosament.
Quan s’usa correctament, l’humor té un efecte transformador. Canvia la forma com pensem. Quan els reptes són durs i les circumstàncies serioses, el sentit de l’humor no només compensa la seriositat, sinó que, a més, facilita que la raó aparegui. Acostar-se als problemes amb humor implica humilitat, optimisme i confiança. Utilitzar-lo potser no posi llum a la qüestió, però significa que s’és capaç d’anar més enllà, malgrat ella.
Un sentit de l’humor sa és una part vital de la resposta als imprevistos i a l’adaptació a la nova realitat. És part del que ens fa humans, del que ens diferencia dels robots. Té un impacte profund en la psicologia i en el comportament. El psiquiatre Viktor Frankl, supervivent del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau, al seu llibre “L’home a la recerca del sentit”, diu que el bon humor és sempre quelcom envejable, que pot proporcionar el distanciament necessari per sobreposar-se a qualsevol situació. Desenvolupar el sentit de l’humor i veure les coses sota la llum humorística era una espècie de truc que varen aprendre mentre dominaven l’art de sobreviure als camps de concentració.
La pèrdua del sentit de l’humor és un seriós problema que afecta les persones, les organitzacions i la societat. Quan érem nens, sempre rèiem i després, en créixer, de sobte, molts ens convertim en gent seriosa. L’absència d’humor hauria de ser causa de preocupació.
El bon humor és un assumpte seriós en els negocis. És màgic! Pot fer desaparèixer la por i la pompositat i fer aflorar la creativitat i la resiliència. Obre la ment a solucions innovadores. Penso de debò que pot ser una de les majors fonts d’avantatge competitiva. Millora les relacions, la creativitat, la col·laboració, el lideratge, la salut física i mental i també les vendes. Però atenció! Hi ha coses amb les que s’ha de fer poca broma, com amb la comptabilitat, en la que les existències es coneixen com a inventari, precisament perquè poden estar inventades.
Per què no utilitzem més el bon humor? Qui i què és el que més m’ha fet riure a la vida? Quina és la persona més divertida que conec? Quan va ser l’última vegada que realment vaig riure? Quan, com i per què va ser l’última vegada que vaig fer riure algú a casa i a la feina? Quan he comprovat per darrera vegada si hi ha suficient humor a la meva vida, a la meva família o a la meva empresa? La resposta a aquestes senzilles preguntes ens pot ajudar a millorar el nostre bon humor a casa i a la feina.
Jesús, a Mateu 5:13, diu “vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el seu gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per llençar-la i que la gent la trepitgi”. El bon humor forma part del que ens fa ser graciosos i aportar a la humanitat.
Com tot, l’humor s’ha de saber utilitzar en la quantitat i moment oportuns. Com va dir Baltasar Gracian, “amb la tristor no hi ha cap oportunitat; la jovialitat ha de tenir el seu moment, i la serietat, tota la resta; un gra de gràcia tot ho assaona, però respectant la prudència i guardant el decòrum. Perquè el somriure fa més amics que el nas arrufat”.
Sabeu aquell que diu que un empresari dubtava de la capacitat del seu fill per portar el negoci agrícola, perquè li va dir “arranca el tractor” i la resposta va ser “pare, on l’has plantat?”; o el del príncep Carles d’Anglaterra que entra a la notaria i diu “vinc a fer testament, vull deixar-li tot a la meva mare”. I és que assumptes tan seriosos com el relleu a l’empresa familiar també es poden plantejar en un inici amb bon humor.
El sentit de l’humor és la benedicció més gran de la humanitat (Mark Twain). És com els músculs, si no s’usa s’atrofia.
Jordi Tarragona Coromina, Professor Col·laborador dels Estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC