El Marc es feia estimar. Simpàtic, xerraire, bon conversador, inquiet, decidit, emprenedor incansable, amb una immensa capacitat de treball, enamorat de la ciència, apassionat de les coses més estranyes i curioses, un savi en tantes i tantes disciplines….
El Marc va col·laborar amb la nostra universitat en múltiples ocasions: padrí de la primera promoció dels nostres estudis, professor a l’optativa de materials, comentarista dels seus 3 infinits a classe, tallerista sempre envoltat de materials en formacions per mestres i futurs mestres, ponent en mil i una xerrades pels més diversos motius, creador de la maqueta geològica de la Catalunya Central, assessor del Lab,…
Ha estat el científic de referència dels estudis de mestra d’infantil UManresa i dels nostres projectes orientats a la ciència vinculats al Lab 0_6. El Marc era la persona en el criteri de la qual confiàvem, la persona que amb infinita paciència ens donava resposta sense mostrar mai cansament per les nostres ignoràncies.
Moltes gràcies, Marc, per formar part de la meva vida en particular i dels nostres projectes.
Ens deixes orfes, abatudes, tristes. Tenies encara tantes coses per fer! I ens han quedat tantes coses per aprendre de tu!.
Et trobem a faltar.
Montserrat Pedreira i equip d’educació UManresa
LLiçó de comiat de la primera promoció de mestres UManresa
“La crisi és un pal, però per sort tenim en les nostres mans les eines més potents que existeixen per lluitar contra una situació desfavorable… Som intel•ligents! Sí, sí, a vegades no ho sembla, però tenim una ment estructurada, preparada, una eina de gran potència… Tots vosaltres heu passat per una fase formativa que ha durat pràcticament dues dècades!!! Els ciutadans que hem passat per l’escola sabem molt, fins i tot sabem més del que ens pensem, som capaços de fer més del que ens imaginem…
A partir d’ara us passaran coses increïbles, fantàstiques i emocionants!”
Marc Boada – 11 d’octubre de 2013
“Mestres o tecnòlogues? La màgia d’aprendre amb les mans”
La participació al premi ha dut les mestres a canviar la bata i la pissarra pel mono de treball, la pistola de cola i el tornavís. El resultat es extraordinari i les vuit propostes presentades en son uns bons exemples. Material didàctic fet a mida, fruit de llargues deliberacions, proves, errors i sobre tot encerts. Fer coses es difícil i mes si ens han de permetre descobrir una part del mon. Fer-les en primera persona ens porta a la troballa de fenòmens singulars, al desenvolupament de la percepció, a la formulació de preguntes productives que després, i de manera ben natural, es traslladaran a les aules. El premi serà descobrir com els nostres infants interactuen, descobreixen, perceben i es preguntes coses… Que mes es pot demanar?
– Marc Boada – 9 de juny de 2022
De l’infinitament gran, a l’infinitament petit, a l’infinitament complex.
Infinitament agraïdes. 4 d’abril de 2024
