Aquest dies, des dels diferents governs es plantegen les fases de desconfinament de l’estat d’alarma i tornada a l’anomenada nova normalitat després de la situació provocada per la COVID-19. En la fase 2 està prevista l’obertura de l’educació infantil per a aquelles famílies que acreditin que els progenitors han de fer treball presencial sense flexibilitzacions. En canvi, seguint un criteri diferent, per totes les etapes obligatòries s’ha donat per acabat el curs presencial.
De nou estem vivint com, tant a les xarxes com des de les institucions governamentals, el cicle 0-6 rep un tracte diferent que la resta de les etapes. A les professionals que portem tota la vida treballant en aquesta etapa ens sembla increïble que al 2020 es tingui un desconeixement tant profund de l’educació infantil. No entenem que encara haguem de cridar perquè se’ns escolti, perquè es tingui en compte el 0-6 i es valori la nostra feina; feina que duem a terme en l’etapa més important pel desenvolupament de les persones com són els seus primers anys de vida. Cal recordar que és l’etapa que s’està formant la personalitat de l’infant, que l’acompanyarà tota la vida.
Durant aquest difícil període social que ens ha tocat viure hem aturat el temps, però no la reflexió. Des dels professionals d’infantil hem continuant treballant, generant debats, connectats per intercanviar i compartir. L’educació ens manté units amb un objectiu clar i comú, fer un acompanyament a la petita infància amb el màxim de respecte i qualitat. Les mestres no han perdut el contacte amb els infants, enviant missatges per les xarxes i acompanyant a les famílies en aquests moments tant complicats. Hem intentat no donar receptes màgiques dient el que s’ha de fer i el que no, però si hem aportat idees i, sobre tot, hem estat al costat i escoltant les demandes de qui ho ha necessitat.
Aquesta setmana l’administració està anunciant, dins les fases de desconfinament, que a la etapa d’infantil, nens i nenes i mestres, tornin a les aules. De nou es confon el que necessiten els infants amb el que necessiten les famílies. No s’està pensant en com això pot afectar a uns nens i nenes que han estat tancats a casa amb les seves famílies gairebé dos mesos -passant més temps junts amb els seus pares i mares del que mai havien passat- i que hauran de tornar a reviure, en molts casos, una etapa de familiarització, adaptació, a l’escola. Les persones que plantegen el retorn a les aules dels petits estan pensant en com pot afectar aquest retorn als infants?
S’entén que amb aquesta proposta es vol donar resposta a les necessitats de les famílies per poder retornar a les feines. La situació econòmica general i financera del país és preocupant pel conjunt de la societat i una manera de començar a retornar a la normalitat i fer que l’economia pugui anar recuperant l’activitat és facilitant que les famílies puguin treballar. Les famílies que tenen fills amb 7 o 9 anys no tenen les mateixes dificultats que les que tenen fills amb 3 o 5 anys? Per altra banda, no som nosaltres qui hem de decidir qui ha de retornar a les aules, aquesta tasca correspon als professionals de la salut pública, però la qüestió que ens sorgeix en aquest sentit és: perquè infantil sí i primària o secundària no? Si és segur per uns, també ho ha de ser pels altres. Fins i tot podríem afirmar que justament és en aquestes edats quan el contacte físic directe és més constant i inevitable, en canvi en etapes posteriors els nens i nenes poden tenir més consciencia de les mesures preventives de contagi.
La lectura que es fa des del nostre sector de la proposta dels governants és que s’ha tornat a considerar l’escola infantil com una “guarderia” amb una evident falta d’empatia amb els petits i de respecte per les professionals de l’educació infantil. A les persones que som coneixedores de la realitat de l’etapa 0-6 i la valorem com la més important en el desenvolupament de l’individu, ens preocupen el infants i ens preocupa el valor que se li dona a l’etapa de la petita infància i a la nostra feina. Reivindiquem més que mai que es posi en valor i es consideri la nostra, com a mínim, com la resta d’etapes educatives. Ens fan mal les orelles d’escoltar que encara no es tingui clar que no “guardem” els més petits, ens fan mal els ulls en llegir propostes que tenen poc en compte als infants, però no ens cansarem de cridar ben fort per tal que s’entengui per part de qui ens administra i de la societat en general que l’etapa d’educació infantil és la més important del desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu de les persones. Sempre ho hem fet i ho farem tantes vegades com faci falta.
Loli Vázquez
Coordinadora de pràctiques
Mestra d’educació infantil
Jo creia que l’obsolet concepte de “llar d’infants = pàrquing” era part de la història més pregona. Nosaltres, a la nostra Llar hem defensat sempre la valuosa tasca de socialització i contacte més enllà de l’àmbit familiar que fan les mestres i educadores perfectament qualificades. Mentre les anomenades autoritats educatives (autoritàries?) no vulguin incorporar aquests aprenentatges a l’itinerari bàsic educatiu dels nostres infants, una gran part de la base real de l’aprenentatge estarà penjat i a expenses de les veleïtats del polític de torn. No és això, companys, no és això.
Molt bon article, com bé dieu l’etapa infantil forja personalitats i sabem que fonamenta els aprenentatges emocionals, que acompanyaràn les criatures tota la vida. Aquest poc valor institucional o utilitarisme social de l’escola, no atén les necessitats de la infància. Gràcies per fer-ne altaveu.
Està molt bé l’escrit , tens tota la raó quan parles de la importància de l’etapa o-6 , i quan reivindiques que es tracti igual que a primària o secundària. Que les famílies amb infants de 3-5 tenen les mateixes necessitats que els que tenen 7-9. Però com la majoria de vegades ,no es te en compte els infants de 0-3. Ni les professionals que en tenim cura.Sempre som els grans oblidats. Nosaltres tampoc guardem, també eduquem.
Tota la raó Mont!
L’escrit està pensat reivindicant 0-6, tota l’etapa sencera. Personalment tinc una especial sensibilitat pel primer cicle 0-3 on he treballat com a mestra i directora més de 20 anys. Com bé dius nosaltres també eduquem i també reflexionem constantment sobre la nostra pràctica quotidiana i ens preguntem com podem millorar els espais i els materials, ens replantegem el nostre marc pedagògic per donar les millors respostes als interessos dels més petits i acompanyar amb respecte i des del respecte a les seves famílies.
Hem de continuar creant i generant espais per compartir les reflexions dels diferents equips educatius per atorgar a l’etapa la singularitat i l’entitat que li és pròpia. Gràcies per compartir les vostres reflexions
Muy bien explicado el artículo. Soy Maestra de Primària y volveré cuando me digan pero hacer a los más peques sufrir una adaptación a estas alturas y con el calor galopante que se avecina no es lo más inteligente.Necesitan verse, tocarse, abrazarse, besarse y lo vamos a poder controlar? Quién lo dice o no tiene hijos o tiene chicas q los cuidan. Nos equivocamos otra vez…
Més ben dexplicat impossible!! Moltes Gràcies per l’article! No podem deixar de lluitar
Felicitats per l’article!!! Lluitem i seguirem lluitant perque l’Etapa d’Educació Infantil tingui el respecte que es mereix, més enllà dels polítics i de les necessitats econòmiques!
@joeduconoguardo