El passat 5 de març vam finalitzar les visites del curs “Escoles Singulars”. És per això que hem volgut fer un recull de les diferents impressions que se’n han endut les i els seus participants:
Documentar és mostrar processos d’aprenentatge, entesos en sentit ampli : acadèmic, de relació…, de creixença, de vida. Per construir una escola amb cultura i identitats pròpies i reconeixibles.
Com diu la Mara Davoli, “Descobrir la documentació és descobrir la veu secreta de les coses del món”. Fer visible l’invisible.
Olga
——————————————————————————————————————–
La cura dels espais en general és molt rellevant, però creiem que és molt important que l’entrada de l’escola sigui un lloc acollidor i un reflex del que trobaràs més endins.
Ens va agradar el fet que hi hagi plafons informatius amb la presentació de les persones que intervenen en el centre, ja siguin mestres, alumnes, famílies, personal de PAS,… plafons amb la ideologia de l’escola i de la importància de les famílies en l’educació dels seus fills. També el tenir un espai per l’AMPA, on puguin penjar les diferents activitats que fan.
Amanda / Anna
——————————————————————————————————————–
En el llibre de vivències de la classe trobem pàgines que ressenyen gairebé l’activitat diària dels infants. M’encanta el fet de documentar l’acció dels infants a través de la fotografia. Per fer-ne un recull i per continuar parlant-ne amb els infants a casa.
M’agrada molt la immediatesa. Sovint els infants de curta edat arriben a casa i a la pregunta de què han fet avui contesten “jugar”. Els mestres sabem que el joc és una eina d’aprenentatge; alhora hi ha molts tipus de joc.
Núria
——————————————————————————————————————–
Amb recursos senzills i humils, les idees transformadores també es poden portar a la pràctica sense excuses, amb voluntat i decisió.
Ricard
——————————————————————————————————————–
Una olor característica que forma part d’un espai del nostre dia a dia, que ens reconforta i que ens és familiar. Un espai ple de petits detalls, detalls que no costen gaire, quatre elements quotidians que generen que un espai convidi a entrar, a estar. Moltes vegades les escoles disposen de grans espais sovint desaprofitats, molts elements col·locats sense sentit uns al costat dels altres, quan poden tenir diverses funcions o requerir un tipus d’activitat o altre.
Omplir les escoles de detalls del dia a dia dels infants genera una visió molt diferent d’aquell espai. No només estètica i cuidada, sinó que també convida a quedar-s’hi, a desenvolupar activitat i compartir-la amb els altres. I alhora genera seguretat. Seguretat d’estar a un lloc que ha estat pensat per algú que té en compte per a qui és, que busca poder satisfer les seves necessitats i que té la responsabilitat de tenir cura d’infants que just comencen a descobrir el món que els envolta i que s’han de desenvolupar com a persones.
Mariona
——————————————————————————————————————–
Poder reunir totes les activitats o vivències viscudes pels infants a l’escola, crec que és molt important tant pels mestres (recull d’informació), pels pares (sempre poden visualitzar que és el que han fet a l’escola els seus fills durant un dia o a la setmana) i pels infants (sempre podran tornar endarrere i reviure petits moments on han sigut ells mateixos els protagonistes). Jo ja ho he posat en marxa!
Anna
——————————————————————————————————————–
Cuidar l’estètica i els petits detalls poden donar a l’aula un aire més acollidor. A l’escola ja hem començat a fer-ho!!!
Meritxell
——————————————————————————————————————–
Envoltats d’aquest entorn tant pensat i meditat… els infants tenen la felicitat garantida.
Laura
——————————————————————————————————————–
Quan vaig veure aquest raconet en una de l’escoles bressol de Vic en vaig quedar enamorada. Vaig pensar en els meus dos fills. I com que els conec molt bé vaig pensar com els agradaria tenir un pati amb racons tant bonic com aquests. Ja fa temps que volem aconseguir petits canvis en el pati de la nostra escola. Esperem poder crear racons màgics com aquest.
Aurora
——————————————————————————————————————–
A l’escola on treballo (en sóc la directora) avui mateix tot l’equip d’educació infantil hem vist les fotos que vaig fer i ens ha servit per reflexionar una mica i començar a pensar quines coses podem introduir o canviar en la nostra pràctica del dia a dia. S’han animat a fer, de moment, petits canvis en les propostes a fer als alumnes i en els espais. Moltes gràcies a l’equip que prepareu aquest curs i que ens permeteu gaudir d’aquestes visites.
Montserrat
——————————————————————————————————————–
Aquesta visita m’ha fet pensar, reflexionar molt sobre com educadora puc aplicar algunes de les coses que vaig veure. A partir d’aquí, he fet petits canvis tant a nivell d’aprenentatge com d’espais, com distribuir l’aula d’una manera diferent i amb d’altres materials
Glòria
——————————————————————————————————————–
Com sempre interessantíssim el curs, les visites i les xerrades que porteu. Moltes gràcies. Esperem que el curs vinent el puguem continuar
Anna
——————————————————————————————————————–
Les visites i xerrades de presentació sobre les diferents escoles singulars m’han fet reflexionar sobre la necessitat de transmetre als infants “Llibertat”, llibertat pel seu moviment, llibertat per la seva expressió… Dins d’un entorn de “Respecte”, respecte per a la persona com a ésser que sent ja que les emocions que experimentem durant les nostres vivències són les que ens constitueixen com a persones.
“Els vincles d’afecte defineixen la nostra vida des del bressol fins a la tomba” Bowlby, 1979.
Núria
——————————————————————————————————————–
El laberint, un espai que em permet perdre’m. Perdre’m sol/a o acompanyat/ada, jugant o buscant un refugi per estar sol/a, per trobar-me amb mi mateix, per desorientar-me i reorientar-me a nivell espacial, per redescobrir quelcom, per explicar o inventar amb els altres les mil i una. Un espai inusual al pati de les escoles que ens permet perdre’ns però alhora trobar-nos.
Raquel