El passat dissabte 31 de gener, dins el marc del curs de formació contínua de la FUB “Escoles Singulars”, vàrem visitar l’EBM Casa dels Infants La Muntanyeta, a Castelldefels.
La visita a aquest centre ens va permetre conèixer de primera mà, gràcies a les explicacions i arguments del seu equip de mestres, com es pot plantejar una escola bressol que tingui tant present la cura dels espais i dels materials com les necessitats de les famílies.
En aquest sentit, l’escola bressol planteja uns espais que responen directament a les necessitats dels infants de 0 a 3 anys: necessitats de moviment, d’expressió, de socialització, d’experimentació… i fomenta la seva activitat autònoma gràcies al seu plantejament d’escola oberta, en el que els infants poden decidir a quin dels espais del centre volen anar i quina activitat volen realitzar.
Quant als materials, les mestres procuren que siguin materials naturals, nobles, fugint del plàstic, i estan disposats d’una manera estètica, ordenada, amb un mobiliari i unes propostes adaptades que conviden els infants a jugar-hi i a gaudir del seu ús.
D’altra banda, l’escola disposa de diferents serveis per a les famílies que diversifiquen la tasca pedagògica del centre. Compten amb un espai familiar, un espai nadó, i amb l’escoleta, un servei per a les famílies que tot i que encara no tenen els seus fills i filles escolaritzats/des al centre, els hi poden portar 3 matins a la setmana.
A més de tots aquests serveis, l’escola es caracteritza per ser totalment transparent per a les famílies, poden entrar i participar del centre sempre que volen i disposen d’un espai de trobada per a fer tertúlies amb d’altres famílies. D’aquesta estreta relació se’n veuen beneficiades tant les mestres com les famílies i, sobretot, els infants del centre.
L’escola també es caracteritza per tenir un espai exterior que fomenta la descoberta i l’aprenentatge a partir de diferents propostes de racons que conviden a realitzar activitats diverses i que no limiten l’espai del pati a una estona bàsicament per córrer i per xutar una pilota.
Us deixem aquí algunes fotos que són una bona mostra del plantejament pedagògic del centre:
Realment vaig gaudir molt de la visita a l’escola bressol La Muntanyeta.
Una escola oberta a les famílies, amb diferents propostes educatives i no sols com a les llars d’infants “tradicionals”.
Tothom, pares i mares, personal educatiu i nenes i nenes es beneficien mútuament de les diferents propostes que porta a terme l’escola bressol: espai nadó per compartir les necessitats de la maternitat/paternitat del primer any de vida, l’ espai familiar obert a famílies amb nens i nenes més grans uns dies a la setmana i l’escoleta per a famílies que no opten per un sistema d’escola bressol però que si volen que els seus fills i filles tinguin la oportunitat d’assistir-hi una estona durant un període de temps concret abans no iniciïn l’escolarització .
L’organització que això comporta és molt important i cal una molt bona coordinació entre tots cosa que vaig poder copsar el dia de la visita.
Els materials, la seva distribució, el sentit estètic de les aules en els més petits detalls és formidable. El plantejament de les aules i la seva distribució els vaig trovar molt adients, cada racó estava perfectament estudiat, els nens i nenes s’han de sentir molt còmodes en aquests espais que convidaven a un joc tranquil i autònom.
Els espais comuns també estaven molt cuidats i ben estructurats: el raconet de l’entrada, l’espai per enfilar-se, la taula de llum, el raconet dels contes/biblioteca, els espais d’experimentació, l’espai Ute (genial!).
També la manera com s’informa a les famílies del dia a dia de l’escola bressol estava molt treballat: les fotografies amb les seves “petites frases” i el llibre diari de cada aula així com les informacions més generals ben documentades i amb fotos, tot molt visual i alhora copsant els detalls.
L’espai del patí vaig poder copsar que és un espai on els nens gaudeixen de molts tipus de joc, de materials, d’espais diferenciats que proporcionen, igual que els espais interiors (les aules), l’autonomia del nen/a a l’hora de decidir on i amb què volen jugar.
Va estar una visita molt aprofitada tot i que, personalment, se’m va fer una mica curta.
Valoro també molt positivament les explicacions de les mestres i la manera com va estar rebut el grup.
Moltes gràcies!
Mª Dolors Casellas
A l’EBM la Muntanyeta es respira un ambient màgic i crec que això és molt important.
Unes estances i uns jardins cuidats i pensats a cada detall per un equip de mestres que reflexionen juntes per aconseguir oferir el millor pels nens i nenes.
M’agrada la visió de comunitat que tenen i la relació que estableixen amb les famílies.
“El nen és fidel a la seva família, nosaltres obrim l’escola amb naturalitat.”
Un dissabte al matí molt ben aprofitat. Em va agradar molt la visita a aquest centre educatiu. Era un lloc molt acollidor, es notava una feina molt ben feta i ben travada per part de l’equip d’educadores que a més ens la van saber transmetre molt bé.
Em va sorprendre agradablement els materials tant diversos i sobretot naturals que tenien a l’abast dels nens i nenes.
És realment una llar on els infants s’hi poden moure lliurement, fer accions que potser també farien a casa (ex. treure cassoles de l’armari, tocar interruptors…) Molt ben pensat.
L’espai exterior, el pati, sorprèn per la quantitat d’estímuls per al joc que té. Quan vaig tornar a l’escola on treballo vaig veure un pati ben pobre (encara que té una estructura de colors per enfilar-se) i intentaré que hi posem materials diversos per jugar i motivar.
Moltes gràcies
Hola!!
Equip d’educadores de La Muntanyeta un plaer haver tingut l’oportunitat d’haver conegut el vostre projecte. Gràcies per la vostra il.lusió i per saber encomanar-la amb tant entusiasme.
Entrar a la vostra escola bressol és com entrar a una “gran casa”. L’espai no és neutre, pren importància cabdal, està pensat per acollir, respectar i donar confiança els infants, i també les seves famílies, perquè es puguin moure amb llibertat. Es respira tranquil.litat i caliu. Segur que aquest benestar ajuda a obrir la ment dels infants per aprendre.
Un dins (estances) i un fora (jardí) connectats. Materials naturals, quotidians, jocs “no convencionals”, poc plàstic….uau!!
Engrescador també veure que no només es tracta d’un espai escolar sinó també d’un servei educatiu que va més enllà: espai familiar, espai nadó, escoleta, espai de joc); oferint a les families del vostre municipi altres opcions de qualitat.
És interessant i satisfactori saber que hi ha institucions municipals que aposten per un funcionament d’aquestes característiques, donant màxima importància a l’educació 0-3.
Finalment felicito a l’equip d’educadores per la reflexió constant que feu de la vostra pràctica i acció educativa i sobretot per l’interès en la formació continua. Diu molt de l’equip!!
Gràcies pel canvi de mirada,
Anna Serrano
Genial!
Per molts anys.
Un bon espai per als infants de la primera edat.
En destaco i valoro el capital humà de les educadores, les ganes de fer-ho bé, d’acollida als infants i les famílies, de cura pels espais i materials..
Es respira coordinació dels professionals, professionalitat i cohesió. Inicitiva, esperit de millora, reciclatge, creativitat…
A dins i a fora!
Cortines, mòbils arreu, coixins, fusta i més fusta, cistellets de vímets que ocupen les mirades, llumetes… espai interior de confort i benestar. Descoberta i aprenentatge.
Són força els i les mestres que no poden concebre un pati sense pales i galledes. Element indispensable en el parvulari (!) Doncs bé, que preguntin als infants de la Muntanyeta si les han trobades a faltar. Impressionant. Curull d’elements senzills, tan sensuals, tan màgics…
Per cert a la Muntanyeta no hi ha classes i patis. Hi ha estances i jardí. Un bon matís.
Tant de bo se’ns encomani a tothom qui vam assistir a la visita aquestes ganes de treballar i fer-ho bé. Tot està per fer i tot és possible! No n’hi ha prou amb observar i lloar. Portem-ho a la pràctica i regalem-ho als nostres alumnes.
Fins la propera.
Amb moltes ganes de Mara Davoli, també ens farà obrir la mirada.
La casa dels infants La Muntanyeta, és d’aquelles escoles que recordes per temps!!
Només d’entrar l’ambient que es respira és el d’entrar en una casa de veritat, els detalls dels espais, la cura de tots els petits racons…t’hi passaries un munt d’hores de forma agradable.
A més quan parlo d’espais em refereixo als interiors i als exteriors com al jardí, el qual també et deixa embadalit amb el munt d’oportunitats que ofereix.
És d’aquells llocs on deixariem els nostres petits amb els ulls tancats!
No només són els detalls mimats al màxim sinó que també et cautiva el treball en equip i en xarxa que es porta a terme dins de l’escola i juntament amb altres institucions municipals. La coordinació que tenen amb serveis com el del CAP, amb la resta d’escoles bressol del municipi…
Primer de tot, destacaria els processos de reflexió constants als quals es posa l’equip de mestres, i això es nota en el dia a dia de l’escola. Són aquests processos els que et créixer com a comunitat i que t’ajuden a estar millorant constantment gràcies a les reflexions que sorgeixen per petites coses que hi hagi.
Això denota una bona vocació de les professionals que té l’escola, ja que només de sentir-les parlar se’ls nota les ganes de treball i la motivació que porten a sobre. Com diuen: -Només estem al inici del camí…
A més és important veure com en són de flexibles amb tota la varietat de famílies que trobem avui en dia i que per tant, s’han mogut a trobar espais per totes elles, com: l’espai nadó, l’espai familiar… Espais que conviuen paral·lels i conjunts a la vegada, amb l’escola bressol.
Tot plegat, una visita molt enriquidora que et fa reflexionar per temps com a mestra!!
Anna Solà
La visita a l’EBM La Muntanyeta em va agradar molt tant pels espais com per les explicacions que l’equip d’educadores ens van oferir. Des del primer moment em vaig sentir com a casa. Està clar que és una escola que funciona molt bé, com la resta de centres educatius del municipi, sobretot, perquè des de l’Ajuntament s’ha apostat per una educació de qualitat adreçada als infants i a les seves famílies i perquè l’equip que lidera l’escola es forma i reflexiona constantment, i també perquè el treball en xarxa enriqueix la pràctica del dia a dia de totes les entitats que col·laboren. Aquest tres principis són bàsics però cal creure en ells i portar-los endavant perquè a través de l’educació puguem millorar el món que ens envolta. Gràcies per compartir els vostres coneixements i les vostres experiències amb nosaltres, va ser un matí molt enriquidor professionalment i ens vau demostrar que si volem, podem. Enhorabona a tot l’equip de l’escola.
La visita d’aquesta escola va permetre reflexionar pel que fa als espais, materials, famílies, infants i sobretot, destacar la motivació, preocupació i implicació per part de l’equip educatiu. M’agradaria destacar alguns aspectes de la visita:
Un primer, ha estat el LLENGUATGE. Una de les mestres comentava, que tot el que ens explicaven podia semblar molt maco a nivell de paraules (respecte, acompanyar, ritmes individuals, necessitats , etc) però que després podien quedar-se només en paraules. Elles ens parlaven des de la humilitat, pretenent transmetre aquests conceptes, que elles hi creien, es qüestionaven i reflexionaven molt perquè en el seu dia a dia intentés respondre aquests significats (objectius). Sabent que tenen molt camí per fer, però que des de que van començar la casa dels infants, segueixen millorant dia rere dia per tal de respondre aquesta mirada cap a l’infant i cap a les famílies.
Un altre aspecte a destacar, i que totes elles han remarcat molt, va estar el PROCÉS DE REFLEXIÓ constant per part de l’equip de mestres. Explicaven situacions concretes, on manifestaven els seus neguits de com fer-ho per respectar a l’infant i la família i com les reunions d’equip ajudaven i servien per trobar sentit a la seva tasca. Penso que és la clau, perquè tota aquesta xarxa funcioni, creure, qüestionar-s’ho i reflexió constant, amb aquesta il•lusió, motivació sabent que sempre es pot millorar, centrant la mirada des de l’amplitud tant amb allò que funciona com el que no, per construir plegats la vida de l’escola.
Un tercer aspecte ha estat la importància de tenir cura dels ESPAIS (estèticament) i el TEMPS. Parlaven que no anomenaven aules i pati, sinó espais o estances i el jardí. Promovent ambients i materials per convidar als infants a explorar, observar, gaudir, … Optaven per anar transformant el que encara tenien i oferir-ne de nous espais, que permetessin llibertat de moviment, joc lliure i sobretot oferir molts materials inespecífics i naturals per tal de respondre aquesta llibertat integral de l’infant.
Per acabar, donar les gràcies per fer possible aquesta visita, felicitar-vos i animar-vos a que continueu aquest camí amb tanta motivació, inquietuds i reflexions per continuar fent possible la qualitat 0-3 anys a la casa dels infants.
Gràcies,
Susana Vaquero