En el marc dels curs Escoles singulars organitzat per la FUB aquest curs 13-14, dissabte 26 d’octubre vam anar a Rellinars, on vam ser molt ben atesos pel Xavi, la Maria, l’Àngels i la Maria, i on vam poder disfrutar amb l’exposició inicial d’un projecte educatiu molt personal i de les experiències d’aula que ens van explicar.
Recollim algunes imatges i frases que ens van impactar.
Una escola on qualsevol s’hi senti acollit, respectat com a persona i amb possibilitats de mantenir i desenvolupar la seva identitat, on es pugui ser un mateix mentre s’aprèn convivint amb els altres.
Una escola que es constitueix en comunitat i on comunicar-se esdevé indispensable per caminar cap a l’objectiu comú de créixer i aprendre conjuntament
Una escola immersa en la societat a la que pertany, que es planteja formar persones capaces de comprendre el món i actuar-hi d’una manera responsable i crítica.
Una escola que considera els nens i
nenes com a éssers intel·ligents que aprenen de manera intel·ligent. Per això no ens val qualsevol tipus d’ensenyament-aprenentage, sinó el que potencia les competències i qualitats humanes més valuoses
Una escola que viu l’aprenentatge com un procés actiu d’indagació constant
Afegim un enllaç als Blocs de les aules per tal que puguem refrescar les experiències que ens van traslladar les mestres.
Bloc dels petits http://blocs.xtec.cat/petitsrellinars1314
Bloc dels mitjans 1 http://blocs.xtec.cat/mitjans1rellinars1314
Bloc dels mitjans 2 http://blocs.xtec.cat/mitjans2rellinars1314
Bloc dels grans http://blocs.xtec.cat/gransrellinars1314
Per saber-ne més:
Casanovas, M. i Pablo, C (2011) Habitar l’aula des d’una altra concepció de l’espai i del temps. Guix, 376-377, p. 57-62
Esperem els vostres comentaris!
Primer de tot i tal com han fet la majoria dels que vam poder tenir el privilegi d’anar a l’escola de Rellinars, volia donar les gràcies pel tracte que van tenir amb tots nosaltres, així com les passionals explicacions que van fer cadascú d’ells i elles.
Trobo que és molt necessari pel món docent poder veure com treballen les altres escoles i sobretot aquelles que tenen un projecte amb una forma semblant al que té un mateix. Penso que et permeten aprendre noves estratègies, metodologies, recursos i formes de treballar que et poden ajudar al dia a dia.
Pel què fa a l’escola de Rellinars, em va agradar molt la forma com tenien d’acabar els projectes en què agafaven les paraules importants i que semblaven que havien de recordar i les penjaven per tota l’aula, fent així com uns esquemes vius que anaven voltant per l’aula. També vaig trobar molt ben organitzat la capacitat que tenien de sintetitzar i organitzar la informació, ja que de cada projecte en penjaven un mapa conceptual.
Un altre aspecte important i que comparteixo és el fet de treballar amb la proximitat dels interessos dels alumnes i d’explicar les coses creient-hi molt i fent-ho molt proper.
Tal com ha dit alguna companya, potser vaig trobar a faltar una mica de color i riquesa visual a les aules sobretot a les de primària ja que tot semblava una mica massa formal. Aquelles esquemes em van agradar però potser estaria bé poder combinar-ho amb treballs més visuals i més artístics.
Hola! Ja han passat molts dies però he anat llegint tots els comentaris i tinc que reconèixer que m’han enriquit moltíssim i també m’han fet pensar i reflexionar.
Com la Marta Romero també m’agradaria transmetre les sensacions que vaig tenir en aquesta visita. Un dels aspectes que destacaria és la motivació, les ganes de treballar, la il.lusió, la voluntat de millorar i de fer canvis que vaig sentir al sortir de l’escola de Rellinars.
Em va agradar molt el treball per projectes a partir sempre dels interessos dels nens. El lligam escola-poble, com l’escola s’ha integrat dins el poble i com els pares participen dels aprenentatges dels seus fills i filles.
Va ser molt interessant veure la importancia del joc i el munt d’espais destinats a la manipulació, observació i experimentació. El joc es planteja com una part fonamental de l’aprenentatge del nen/a.
El nen/a és el protagonista del seu aprenentatge i tot el que fa i pregunta és important i queda reflexat a l’aula.
Per acabar agraïr a tot l’equip de l’escola de Rellinars com ens van acollir i explicar tot el seu projecte.
Hola a tots!!! Uff… hi ha un munt de comentaris i m’és un tant complicat poder seguir el fil d’alguna, així que comentaré una mica les sensacions que vaig tindre dintre d’aquesta petita i bonica escola.
Vaig arribar a l’escola un tant esgotada després de conduir durant una bona estona per un munt de corbes i carreteres estretes, mentre conduïa tenia la sensació que no arribaria mai a Rellinars, això sí, el paisatge era preciós. Acostumada a treballar i viure en llocs molt urbans em va sorprendre i encantar trobar una escola en mig d’un paisatge tan bonic, tranquil i relaxant, vaig pensar que aquell ambient era idoni per aprendre i treballar, lluny de l’estrès que pot ocasionar les grans ciutat.
Una de les coses que em va agradar molt va ser les cadires de l’entrada on els pares, alumnes i mestres podien seure a llegir el diari, un ambient així incita a seure’s a llegir i informar-se del que succeeix a la resta del món.
Em va agradar molt la il•lusió amb què les mestres ens explicaven tots els seus projectes, crec que per la nostra professió creure en el què fas és importantíssim. Aquesta il•lusió per les ganes de treballar i d’aprendre coses noves les transmetem als nostres alumnes i no és el mateix aprendre amb ganes que sense.
A les escoles que he treballat fins ara no es treballa per projectes, és cert que durant l’any en treballem un, però no és el fil conductor de tot un curs. Pensar en aquesta manera de treballar em crea molta inseguretat com a mestra, crec que has de tindre les coses molt clares del que vols ensenyar per no deixar-te res i que els nens al sortir de sisè hagin treballat tots els continguts necessaris per passar a l’ESO. Però crec que si t’ho montes bé i estàs preparat per dur-ho a terme és una manera molt i molt enriquidora per aprendre. Tot el que aprens té un perquè, una finalitat, i no ho aprens perquè toca, per què ho diu el llibre.
Sentir a les mestres de l’escola parlar de com treballaven i s’organitzaven ho vaig trobar molt interessant i enriquidor, però també molt i molt difícil portar-ho a terme a una escola tant gran i amb tants alumnes com amb la que jo hi treballo.
Vaig trobar molt emocionant la reflexió que va fer el director de l’escola quan ens va explicar el petit problema que van tindre quan els nens deien a casa que a l’escola es passaven el dia jugant i com els pares es van queixar, per adonar-se’n finalment que el joc és una eina importantíssima per l’aprenentatge dels infants.
Per acabar agrair e tot l’equip de mestres de l’escola Rellinars per obrir-nos la seva escola i ensenyar-nos el seu encant.
Bona tarda,
Ara que tots heu fet les vostres reflexions i les he pogut llegir amb calma, m’agradaria exposar les meves reflexions extretes de la visita a l’escola Rellinars.
Per una banda, donar les gràcies a tot l’equip que forma l’escola Rellinars ja que ens van atendre molt bé i, ens van motivar a dur a terme un canvi de pensament. Realment, després de sortir de l’escola, i jo que tenia un bon tros fins arribar a casa, vaig estar tot el camí pensant en tot allò que havia après i tot el que podia dur a terme a la meva escola. Com ha dit la meva companya Imma Labori, la nostra escola és de 3 línies i hi ha moltes coses que veiem difícil de dur a terme, així doncs, ens ho prenem com un repte. Gràcies equip de l’escola per engegar pensaments que teníem adormits.
Per altra banda, faig una petita reflexió sobre el que ha esmentat la Marta Romero i que a mi, personalment, em va encantar de l’escola. Ella ens avançava: “Una de les coses que em va agradar molt va ser les cadires de l’entrada on els pares, alumnes i mestres podien seure a llegir el diari, un ambient així incita a seure’s a llegir i informar-se del que succeeix a la resta del món.” Em va semblar la millor manera de reflectir que l’escola és un reflex del món. La veritat és que el fet que només es pugui llegir el diari a l’escola, que els pares entrin i es quedin, que donin exemple… és genial. Diuen que els nens són còpies dels pares, que realment fan el que veuen… així doncs si veuen els pares interessant-se pel món, llegint a l’escola, quedant-se una estona… és una bona manera de fomentar l’interès pel món i la lectura.
Finalment, i lligant-ho amb l’anterior, una altra manera de connectar l’escola amb el món és el fet que els alumnes puguin criar animals dins l’escola. Per què no? Si no ho fan a l’escola, on ho poden fer? Fent un dia una excursió a una granja? No. Realment com ho aprenen és quan es fan partícips del procés, quan s’impliquen.
De debò, moltes gràcies equip! Espero omplir-me tant de pensament, projectes i il•lusió a les properes visites!
NOELIA
L’altre dia vaig a anar a un fòrum d’educació sobre lideratge i innovació i m’agradaria compartir amb vosaltres alguns pensament que moltes de vosaltres ja feu evidents.
Innovar en aquests moment tan canviant és una necessitat, pe`ro la innovació per si sola no té perquè ser bona.
– Cal que cada escola tingui el seu projecte compartit, tenint clara quina és la finalitat última de la seva escola.
-Crear entorns perquè aparegui la innovació.
– Potenciar el lideratge distribuit.
– Inspirar-se en altres models d’escoles , però no copiar.
– Vigilar de no imitar o caure en febles deduccions.
– Pensar en termes de pràctiques de referència i no em bones pràctiques.
– Vigilar de no caure en l’activisme sinó pensar que es el que cal fer en aquests moment a la nostra escola.
Hi ha més idees, però m’ha semblat que era important compartir-ne amb vosaltres algunes.
.
Primer de tot agrair a l’equip de mestres de l’escola Rellinars les seves explicacions i el tracte tant proper que vàrem rebre.
La presentació em va agradar molt i la ideologia d’escola que vàren transmetre la vaig trobar molt interessant i m’hi sento bastant propera.
Idees com: “Ens cuidem tots”, “Una escola on ens comuniquem, venim a aprendre, oberta al món”, ” “Ambient d’escola i aula com espai de benestar, càlid i intel.lectualment estimulant”, “Educar l’esperit democràtic amb el compromís d’acompanyar els infants en el camí d’esdevenir ciutadans responsables”, ” “Comunicar-se esdevé indispensable: Aprendre dels altres i amb els altres”….
i moltes altres coses que em van semblar eines interessants: la llibreta d’aula com a instrument de reflexió del propi aprenentatge, el llibre dels acords de classe, o el fet que dediquin claustres a explicar-se els uns als altres el què fan.
L’escola em va agradar molt. Em va sorprendre que estigués tan apartada del nucli del poble. No coneixia aquestes zones residencials tan apartades del nucli urbà. Em vaig quedar amb la sensació que això havia de ser un impediment per fer coses relacionades amb el poble.
Tenint en compte doncs que estan en un ambient rural vaig trobar que podrien aprofitar molt més tot el tema de l’hort, el bosc…
A tota l’escola hi havia molts mapes conceptuals però en canvi no hi vaig saber veure mostres de creacions artístiques dels nens i nenes: la plàstica, la música, el joc, el color o fotografies d’experiències …Em va sorprendre també trobar una aula de joc i les aules dels petits poc acollidores.
Quan vàrem anar a les classes l’explicació de com porten a terme les activitats no em va arribar, no em va emocionar ….Em vaig quedar una mica amb la recança que la idea és molt bona però el com la porten a terme li falta madurar.
En fi, moltes gràcies per deixar-nos entrar a casa vostra.
Molts ànims i una abraçada
Hola! No vaig poder assistir a l’escola Rellinars però he fet una visita als blocs de l’escola i amb l’ajuda dels vostres comentaris em puc fer una petita idea del què vàreu veure i us van explicar. M’he llegit els vostres escrits i crec que de formes diferents totes tenim idees semblants però explicades amb punts de vista diferents. Crec que volem petits o grans canvis en el nostre dia a dia a l’escola i per això compartim l’assistència al curs d’Escoles Singulars.
Partir de les motivacions dels nens i nenes i a partir d’aquí provocar experiències i situacions d’aprenentatges crec que és la tasca més important i més difícil dels i les mestres. Sí que és cert que a Rellinars tenen alguns espais diferenciats físicament, però a vegades la infraestructura escolar no es pot canviar i el què compta és la intencionalitat educativa i l’organització dels materials que posem a l’abast dels nens/es. Amb això també penso que és molt important les consignes que donem als infants i la organització i relació humana que es mantingui dins l’escola.
També m’agrada molt la idea d’anar recollint els diferents aprenentatges, ja sigui al bloc de l’escola, com visualment dins de l’aula o bé amb la llibreta de valoracions. Penso que és una bona eina, ja que crec que els nens i nenes han d’anar estructurant allò que van aprenent, amb la possibilitat de retornar-hi quan ho desitgin i guardant les vivències de cada moment que és el què realment els portarà al record i a l’aprenentatge.
Gràcies per emprendre un projecte amb tanta energia!!
Òndia, quina moguda que hi ha!!!
Després de tot el que he llegit, em fa certa por opinar per escrit, ja que realment es poden malinterpretar els missatges i això comporta mals entesos!!
El fet és que jo també tenia moltes ganes de conèixer l’escola de Rellinars ja que té molta nomenada. I de vegades, això resulta contraproduent ja que és com quan vas a veure una pel·lícula que t’han dit tant que era TAN BONA… que després, moltes vegades decep.
De l’escola em varen agradar moltes coses que m’han fet reflexionar i m’han ajudat a millorar la meva feina. Tanmateix jo estic d’acord amb algunes de vosaltres en la “crítica” dels espais. Tota l’escola estava farcida de mapes conceptuals però hi vaig trobar a faltar la vida artística dels nens i nenes: la plàstica, la música, el joc… Vaig trobar a faltar expressió plàstica, color, experiències en aquest àmbit… La sala de joc, coincideixo amb la sorpresa de veure-la poc cuidada i, tot i que estic plenament d’acord amb el fet que les persones donem vida a les activitats (els nens i nenes juguen i els i les mestres hem de formar part del joc jugant, dinamitzant, vivint amb ells…), crec també, que els espais han de ser acollidors i motivadors.
Una altra cosa que em va sorprendre quan ens varen explicar el projecte de fer-se gran d’EI va ser el fet que la majoria d’activitats estaven pensades pels més grans del grup, els de 5 anys, i quan es va demanar pels de 3 anys la resposta va ser que eren molt petits i que ja tindrien temps quan fossin més grans. Crec que el benefici de la barreja de treballar amb nens de 3, 4 i 5 anys és molt gran i que és un avantatge per a tots ells i també veig que els nens de 3 anys, amb activitats ben pensades per la seva edat, participen molt i fan meravelles!!
De totes maneres, crec sincerament que fan molt bona feina i que són molt valents per ser una de les escoles que ha sabut “nedar a contracorrent” i guanyar-se el respecte i admiració de pares, alumnes i mestres d’arreu!!
Moltes gràcies per compartir amb nosaltres la vostra manera de fer i pensar!!
Caram quines intervencions més animades!!
Sempre havia sentit a parlar molt bé de l’escola de Rellinars i en tenia moltes ganes de visitar-la. Realment, em va agradar molt la presentació del Director on s’apreciava la filosofia de l’escola. Una de les idees que em va agradar (entre moltes d’altres) i vaig pensar que podria fer amb el meu grup-classe era la de portar el diari a l’aula esperant que d’allà en sorgissin projectes. Sovint he treballat el diari, però no amb aquesta intenció.
Reconec que a l’hora de visitar el centre vaig trobar idees concretes que hem van agradar molt com el tapís col·lectiu, el treball de les figures geomètriques, la corda del temps, la rebuda del primer dia d’escola amb un experiment com el dels bolquers, les preguntes per investigar o els mapes conceptuals que plasmaven els projectes. Però, com altres companyes comenten, alguna cosa en l’espai no em va acabar de convèncer. Sempre he pensat que només em cal veure les parets d’una escola per captar el que es viu allà dintre. Doncs, a Rellinars és respira qualitat en l’ambient i en les mestres però, personalment, em faltava el cuidar el detall. L’aula de joc era pobra, buida, el joc simbòlic semblava inexistent. No vaig veure materials manipulatius de qualitat, res de Montessori, cap espai científic, cap taller i hi vaig trobar a faltar fusta, i com altres companyes comenten, em vaig quedar amb les ganes de fent un tomb pel pati. Perquè també el pati ens parla molt.
Tot i això, penso que s’està fent molt bona feina en aquesta escola i que caldria que moltes altres escoles miressin cap aquí per captar una altra manera d’entendre l’educació.
Salutacions a tothom!!!
Vaig seguint els comentaris que s’han anat fent i la veritat és que fan pensar, reflexionar, opinar… posar-ho per escrit és una mica més complicat, però us ben asseguro que el debat m’és interessant.
Bàsicament agraïment a l’equip de Rellinars que sou valents i generosos d’explicar i transmetre la vostra manera de fer escola, de fer de taca d’oli perquè es pugui anar escampant. i encomenant. Personalment penso que ens vàreu donar moltes idees i que cadascú en funció de la seva realitat i situació es podran portar a terme o no.
A vegades ens trobem lligats (nombre d’alumnes, companys, “el sempre s’ha fet així…” “ui això porta massa feina…” …) però també penso que és molt important la nostra actitud, el nostre model… per tant, si ho tenim clar i som valents, els espais, el material… en certa manera no és pas tant imprescindible. Abans el mestres de la república no tenien pas el què tenim ara i van ser capaços de crear l’escola nova. Si hagués continuat…!!!
Per a mi, entrar a l’escola de Rellinars és com a entrar a casa, no creieu? tot és com molt natural, és real, és una escola amb vida i m’encanta que sigui tant familiar. La veritat és que una mica d’enveja em feu.
Gràcies!!!
Penso que a Rellinars han trobat la manera de compaginar dues de les coses que jo considero molt importants en l’escola, el benestar de tots i els aprenentatges, que de vegades costen de lligar, perquè es cau en el jugar per jugar, o d’altres en voler que aprenguin sense ganes ni sense sentit! Per mi aconseguir aquest equilibri és genial i evidentment a això hi ajuda la comunicació que hi ha a l’escola.
Em va agradar tot, la presentació del Xavi definint exactament el què volen. Els projectes de classe lligats als interessos dels alumnes i la seva llibreta amb les valoracions que fan dels seus aprenentatges. La reflexió que els porta a ser conscients del què van aprenent i com van avançant en tot allò que volen saber.
Per últim, ja que s’ha parlat del tema espais, a mi personalment em va encantar que hi hagués un espai de joc tan ampli i que la mestra sabés respectar el ritme de les nenes de tres anys. Perquè sense entrar en el tema llenguatges, penso que en general tenen uns altres interessos que els nens i nenes més grans d’infantil. Mantenen l’atenció menys estona, i encara no es fan moltes de les preguntes que fan els grans. Parlem de respectar els infants i penso que aquesta és una bona manera.
Felicitats per la feina que feu i gràcies per compartir-la amb nosaltres!
En primer lloc agrair als mestres de l’escola, gent vocacional i implicada, el fet de compartir. Bonica paraula, paraula amorosa, no?
He anat seguint el debat i comentaris i em sembla interessant poder contrastar, amb respecte, els diferents punts de vista.
Bé, contestaré a les preguntes que ens suggeriu en el vostre correu.
1a.- Aspectes de la visita que em poden servir en la meva pràctica educativa:
– la reflexió i una mirada diferent en certs aspectes
– la il•lusió i ganes d’estar i de fer
– una constatació de que en l’ensenyament –aprenentatge es pot gaudir moltíssim, tant mestra com alumne.
–
2n.- Quins aspectes he trobat interessants:
– la unió de tot el claustre en un projecte comú,
– la voluntat d’integració de l’escola al poble,
– els ambients; m’ha agradat molt les xarxes relacionals, però molt!
– el primer dia d’escola, segur que el curs vinent poso alguna acció a la pràctica …
– 1r. dia d’escola!, veritablement no li donem el valor que té aquest primer dia…
– els debats i les converses,…., entre d’altres.
3r.- Diferencies amb les pràctiques viscudes:
– .. aquesta pregunta, fa 20 anys enrere, l’hagués contestat d’una altra manera. A la meva escola, entre els anys 80 i 90, a ed. Infantil (i amb el temps i esforç, varem aconseguir que fins a 4t. no hi hagués llibre de natural i socials, tot un èxit!), treballàvem per racons, sense cap llibre i amb projectes escollits pels nens, algun monogràfic triat pel mestre, …etc. És a dir com ara ens agradaria a tots fer la nostra escola! i com hem vist que treballava l’escola de Rellinars, més o menys. I no us ho perdeu, a la classe teníem 35 nens/es i sense mestre de suport ni desdoblament de classe, bé, de tot això n’hi ara en tinc). Què va passat?, doncs que per canvis de direcció (escola concertada, amb director), canvis puntuals i només per un temps i que ara no explicaré, un setembre, a l’arribar a l’escola per a un inici de curs il•lusionat com sempre, ens varem trobar damunt la taula carpetes d’àlbum per trimestres, de quaderns de mates, de grafismes de lecto-escriptura …etc. Us imagineu????.
Prohibit fer projectes ….
Quines diferències he vist amb la meva pràctica actual? gairebé TOTES. El fet de tenir o no tenir llibres, quaderns, … digues-li com vulguis, és el tot!.
– Us ben asseguro que aquests 20 anys (més o menys) han estat els millors de la meva vida professional …, incomparables …, sento molta enyorança ….
4t.- Quins canvis he pogut fer o vull fer:
– Suposo que continuar lluitant per aconseguir no tenir carpetes per trimestres de centres d’interès imposats
– De ben segur que faré Xarxes relacionals, jo faig forces mapes conceptuals, però, la manera de fer, presentar i visualitzar les xarxes de Rellinars m’ha agradat molt.
– Més espais d’observació, manipulació i experimentació …, una nova mirada en aquests aspectes (haig de dir que, justament aquest nou curs ja havia començat).
SALUT i endavant amb la feina BEN FETA!
En primer lloc, gràcies per les vostres aportacions.
En segon lloc, agraeixo els vostres comentaris, ja que cadascun d’ells em fan pensar i reflexionar.
D’una banda, agrair a l’equip de mestres de l’escola Rellinars per les seves explicacions i pel tracte tant proper que van mostrar.
D’altra banda, em quedo amb un aspecte que ha dit la Montse Soler, ja que ho he viscut de ben a prop el fet d’anar a una escola on no fan fitxes i que intenten treballar de manera diferent i alhora escoltar comentaris “doncs no sé que deuen fer a l’escola, només juguen? pel fet que no porten a casa els quaderns o fitxes que toquen”. On en realitat jugar és el principal motor d’aprenentatge de l’infant.
Com a mestres, tenim una gran responsabilitat dins l’aula, ja que la nostra manera d’actuar i de fer esdevindrà en un tipus de coneixement en concret o en un altre. Per tant, haurem de proporcionar situacions significatives que permetin el fer i que esdevinguin en aprenentatge. Així doncs, a l’hora que els infants van modificant els seus coneixements previs per adquirir-ne de nous. Per tant, és imprescindible tenir en compte on es porta a terme la situació de valor, ja que ha de ser en un context amb infinites potencialitats, si volem que esdevingui en un aprenentatge significatiu. Al mateix temps, si volem que els infants aprenguin ha d’haver aquest desig que els estimuli a preguntar-se, a investigar, a reflexionar sobre fets reals i que tinguin ganes de superar-se dia a dia, en un món on tothom es partícip.
Per dur a terme una pràctica, cal que creiem com a mestres, en el que diem i en el que fem i sobretot anar reflexionant sobre les decisions que prenem o els aspectes que cal millorar.
Gràcies per seguir avançant junts/es!!
Bona tarda a tothom,
Aquests dies he anat seguint els vostres comentaris i m’ha encantat veure que hi ha mestres que es plantegen canvis. La visita va començar amb una presentació molt bonica on es va explicar un projecte d´escola molt interessant, potser per això m’esperava que els espais estiguessin més en consonància amb l’entrada de l’escola, càlida, agradable, un lloc on et ve de gust estar-hi, crec que la resta de l’escola, pati inclòs hauria d’estar en la mateixa línia. He llegit amb interès les aportacions que heu anat fent al bloc, com la Noelia, jo també crec que l’organització de l’espai i dels materials és important. Un espai de joc ben presentat i amb propostes variades és motivador i facilita el joc. Un infant feliç que juga és capaç d’interessar-se per un munt de coses, jugant aprèn. Si ho recordeu, el mateix Tonucci ens va parlar del joc i cito algunes de les seves paraules:
“Els nens jugant no demanen esbarjo… Per l’interès que tenen i sabem que jugant els nens aprenen molt més que estudiant…” En un altre moment va dir “hem de deixar que els nens aprenguin en el secret del joc que és la forma més alta d’aprenentatge i dins de la garantia del plaer…”
La nostra feina ens demana moltes coses, entre elles il·lusió, ser capaços de plantejar-se dia a dia el què, el com i el perquè fem cada cosa, i la capacitat d’introduir-hi canvis i de renovar. Aconseguir-ho no és fàcil, per això agraeixo les diverses opinions que m’ajuden a replantejar-me una vegada i una altra la meva feina diària. Per acabar, altra vegada amb paraules de Tonucci:
“La feina de la discussió és molt més formativa i important que tenir la veritat”.
Bona feina !
Bé, la visita al vostra centre em va encantar! La vostra escola a nivell logistic és totalment diferent pel fet que la nostra és de triple línia i està al centre d’un entorn urbà força gran -Martorell- Aquest caliu d’escola petita em va crear certa enveja postiva: espais d’acollida matinal, alumnes barrejats en diferents nivells, petit equip de mestres,…tots/es us coneixeu: alumnes, mestres, famílies…Aquest fet ja és un agent positiu que pel que vaig poder observar i escoltar aprofiteu força. Però també hem va fer reflexionar sobre com deu ser de diferent i a la vegada esgotador cada nou curs que comença. Relacionat amb això hem va agradar molt la manera de fer del primer dia d’escola proposant un nou repte a cada grup d’alumnes deixant en un segon o potser tercer terme l’horari escolar. A la nostra escola cada any insistim en que es portin a terme activitats de coneixença, d’interrelació entre alumnes i mestres, si més no, a nivell d’aula, però l’experiència ens demostra que una de les coses que quasi bé tothom programa pel primer dia és la realització de l’horari. Crec que hi hem de posar més ganes per fer les coses millor i marcar les prioritats que ens ajudaran a funcionar més òptimament. Al igual que a mí com a cap d’estudis hem demanen l’horari, els equips de coordinació haurien de tenir com a tasca prioritaria la programació de les activitats dels primers dies d’escola. Crec molt sincerament que és millorarien molt les bones relacions entre alumnes i mestres i a la vegada ens permetria afavorir una millora en la cohesió dels grups. Això va ser una reflexió personal que vaig fer en el viatge de retorn i que aquí us exposo! Prenc nota per porta-ho a la pràctica el proper setembre.
Bona feina per tots i totes.
Caram, caram…. realment ens agrada discutir (conversar, dialogar, deliberar…). Fantàstic, m’apunto!
I si no fos una qüestió de jugar o no jugar, sinó de fer activitats amb sentit? Perquè per exemple, que una nena demani al seu pare d’ajudar-lo a rentar plats, o que ens estirem al vespre a compartir un conte abans d’anar a dormir…. no té a veure amb el joc però crec que tothom coincidirem en què són activitats molt valuoses educativament. I encara més. Anar a buscar bolets un matí de tardor, en companyia d’altre gent, on podrem gaudir del nostre cos i de sentir-nos part del món natural, on els adults que en sàpiguen s’encarregaran d’orientar-nos sobre quins bolets són bons i quin no (no cal que ens enverinem o al•lucinem individualment per descobrir-ho, la humanitat ja ho ha fet això, és un coneixement cultural que ens podem transmetre. I faig servir la paraula transmetre a consciència),… és una activitat que no té a veure amb jugar però que continua essent altament educativa i molt agradable. Molt agradable en conjunt, tot i que pot comportar moments (ens hem deixat els entrepans, es posa a ploure, ens hem cansat més del compte…) que no tinguin res d’agradable. I no passa res, és part de l’aprenentatge de la vida.
A l’escola juguem però també anem a buscar bolets, i expliquem contes i criem llodrigons…. Perquè la tasca que emprenem conjuntament és intentar donar sentit al món a través del prisma de la cultura on estem. I això passa des que naixem. Els nostres nens dormen en llitets i no a l’esquena de la mare, els cantem les cançons de bressol que hem heredat dels nostres avis i no d’altres, els posem sabates per caminar pel carrer….
I de més grans, vol dir aprendre a entendre la lletra escrita (i no parlo de decodificar, parlo de donar significat), a fer ús de metres, balances o lupes, a entendre mapes o radiografies, a circular pel carrer sense perill, a mantenir un hort… I això són activitats amb sentit que no sempre comporten joc i que seria força absurd pretendre que les aprenguessin en soledat.
Els nens han d’aprendre sols? Per què? Que viuen sols ? Quin sentit tindria no intervenir (que és impossible, muntar l’escola o l’aula de la manera com ho fem és ja una intervenció determinant) si som una espècie que ha arribat allà on és gràcies a la comunicació i la cooperació?.
Jo estic perquè els nens aprenguin en contacte amb d’altres companys i amb adults amb identitat pròpia, respectuosos amb el fer dels infants i conscients que compartim amb ells una tasca fascinant, intentar entendre el món que ens envolta (que també hi tenim feina nosaltres, els adults per a entendre’l!).
Això vol dir que només aprenen el que els ensenyem? Evidentment no. Crec que tenim una història que fa inevitable que ens vingui al cap allò que hem viscut tothom de la mestra que es pensa que ho sap tot i que és la font de coneixement que els nens han d’absorbir. Però que en un moment determinat de la història els mestres hagin estat això, no vol dir que el contacte amb els adults sigui “pecaminós”. Sols? Millor en comunitat, aprenent tots de tothom.
Ui ui ui! S’está liant mooooolt la troca. És el que té debatre per escrit, que dóna peu a malinterpretacions…
Jo he dit que els nens i les nenes aprenen sols, no “en soledat”, que és MOLT DIFERENT!!
En cap moment he parlat de soledat, tot al contrari. Els infants aprenen de la relació amb els altres i també amb el seu entorn. El món que l’envolta és qui més li ofereix eines per aprendre.
I ben al contrari del que pugui haver semblat el meu escrit sobre “aprendre sols”, per mi és fonamental, l’afecte, les abraçades, els petons… És fonamental que cada un dels nens i les nenes que tens sapiguen que els estimes.
La frase de “que el contacte amb l’adult sigui pecaminós…” ho trobo una mica fora de context…
Quan dic que aprenen sols, em refereixo a que aprenen quan ells volen, quan se senten preparats, no quan nosaltres els hi diguem, És com tot a la vida, per molt que et puguin dir els altres, fins que tu no estiguis preparat, no ho aprendràs.
I, per suposat, tothom aprèn allò que vol aprendre! Indiferentment de que li digui la mestra, el pare, el germà, l’amic… Serà un mateix qui decideixi què i quan aprendre-ho.
Potser seria bo iniciar un debat sobre el paper del mestre!!
Què és un mestre, una mestra per vosaltres??
Quant al tema de les activitats i el joc… crec que aquests conceptes els entenem de diferent manera. Jo mai hagués dit que explicar un conte al teu fill sigui una “activitat”. Per mi anar a buscar bolets, té més a veure amb jugar que no pas amb fer activitats.
Potser hauríem de partir de què vol dir jugar? Què vol dir la paraula activitat?
Per què sempre que es parla de l’hort, d’entendre el significat de les lletres, d’usar lupes… parleu de “nens grans”?? Que considereu un nen gran??
Jo treballo a la etapa 0-3 i crec que les persones que treballem en aquesta etapa tenim una visió molt diferent de què és per nosaltres l’educació, què és un infant i quina és la funció del mestre.
Ummm… Hi ha molts temes oberts… i comença a ser una mica lio tot plegat!!
Salutacions!!
Noèlia, com tu dius, la paraula escrita porta a moltes incomprensions, però també els pressupòsits i prejudicis dels quals partim. Què poso jo en el teu “aprendre sols” dels infants, què poses tu en la paraula “activitat” (jo no parlava de “l’activitat” escolar, parlo d’una acció, una cosa a fer…), per quina raó llegeixes que parlar de nens més grans que bebès exclou la resta de nens d’infantil…. Aquest també és un tema que dificulta l’intercanvi i davant del qual hauríem de tenir, en paraules de Maturana, “una actitud de permanent vigília contra la temptació de la certesa”.
Una de les idees del curs també és que les mestres de 0-3, les de 3-6 i les de 6-12 vegin maneres de fer els uns dels altres. Tenim poques ocasions per compartir i això també crea sovint incomprensions.
I bé, hi ha moltes idees apuntades sobre les quals pensar, crec que és el moment que deixem la paraula a la resta de companyes del curs, i en tot cas, podem reprendre la discussió en directe davant d’un cafè, i segur que ens entenem!
Molt bé! Amb taaaantes coses que hem anat dient, em sembla bé fer un “parón” per reflexionar, i deixar pas a la resta de companys i companyes.
Cafè i xerradeta en persona? Em sembla un pla perfecte! 😉
X cert, volia donar-vos les gràcies per proposar cursos d’aquest tipus (de reflexió, visites, intercanvi entre les diferents etapes…) i a un preu tan assequible. GENIAL!!!
Me n’alegro MOLT que les aportacions de tothom us estiguin fent reflexionar com a escola. El debat és imprescindible per fer avançar un equip!
Com va dir en Malaguzzi, és molt més important debatre que no pas tenir raó!! 😉
* Si a vosaltres us agrada la paraula “treballar” i li doneu un sentit, endavant! Crec que allò important és arribar a un acord tot l’equip i que us hi sentiu a gust amb el vocabulari que feu servir.
* Seria molt interessant que un dia ens tornessim a trobar i ens expliquessiu el projecte de filosofia 3-18 del grup IREF!!
* Quant als espais, he contestat una mica què en penso a sota el comentari de la Carme.
Potser els projectes haurien de jugar-se i el joc podria portar a fer projectes?? Tant diferents són els objectius d’una cosa i una altra?
Són taaaaants els temes d’educació que es podrien debatre, oi?
Me n’alegro que els comentaris de tothom us estiguin ajudant com a claustre!!
A mi debatre m’agrada molt, em fa reflexionar i crèixer!!
Gràcies!!!
Hola,
En primer lloc, moltes gràcies per les vostres aportacions i comentaris. Tots ells ens ajuden a reflexionar i aprendre com escola.
Avui al migdia, hem destinat el claustre a llegir i obrir un debat pedagògic al voltant de tots ells, i volem compartir allò que hem parlat:
*La Noelia, a la seva entrada comenta el fet de fer servir el terme “treball”, on valora el fet de canviar-ho per altres que no denotin tant un sentit productiu. A nosaltres, la paraula “treballar” no ens desagrada gens, donat que la nostra intenció amb els alumnes és la de “produir coneixement conjunt”, en cap cas entesa com una línia de producció en cadena (fitxes tancades, llibres de text, coneixement igual per tots, …). Som conscients que el vocabulari provoca interpretacions, i mirem de ser curosos a l’hora de comunicar les nostres idees i manera d’entendre com aprenem les persones.
*Pel que fa el comentari de la “música per pensar” és evident que sense explicar dona tota la sensació que explica la Noelia en el seu escrit. Fora de context, en el projecte ducatiu de l’escola no tindria cap sentit. El que cal explicar (i no ho vàrem fer el dia de la visita. No era la nostra intenció aquell dia) és que aquell cartell, com els del seu voltant formen part del projecte de filosofia 3-18 del grup IREF que el duem a terme tota l’escola i que ens ajuda a avançar en la conversa col·lectiva. Aquest projecte és extens i, és veritat, aquest dia no el vàrem explicar.
*Pel que fa el joc, a l’escola, especialment a infantil, hi donem molta importància i la possibilitat aquest curs de disposar de dues aules ens va donar la possibilitat d’ocupar-les totes dues. Ens agrada entendre aquestes dues aules com un únic espai, malgrat hi hagi una paret que ens faci de “mur”. La nostra intenció, tal i com explica la Carme Pablo a la seva intervenció, diferenciem l’espai o estona de joc amb el de projectes, on entenem que s’assoleixen o persegueixen objectius diferents, importants tots dos, però diferents.
*Tal i com diu la Carme, aprendre per nosaltres és molt important, i aquest aprendre no l’entenem només com un procés individual, sinó com un aprenentatge que realitzem en grup per arribar a un saber comú que cada ú de nosaltres assoleix. Com a tot procés on es respecten les individualitats, no tothom pretenem que participi de la mateixa manera i amb la mateixa intensitat, però si que valorem molt la implicació de cada un dels alumnes. Per aquest motiu, quan la mestra de petits explicava que si un nen de P3 no parlava a la conversa no li donava més importància, perquè hi ha més maneres d’intervenir, i no només amb la paraula: dibuixos, maquetes, …. per altra banda, per nosaltres és més important que cada un dels nens i nenes sàpiguen el què fan i el perquè ho fan, i per això realitzem autoavaluacions, avaluacions, …..
Moltes gràcies per cada un dels vostres comentaris, ens ajuden i molt a la reflexió i parlant-ne ens ajuda a aprendre com a claustre.
Fins ara
Claustre de mestres de Rellinars i dues alumnes de pràctiques
Uf quanta teca! Amb tants temes oberts ja no se no per a on començar!
Començaré per dir que em va agradar molt visitar l’escola de Rellinars, la vaig trobar molt acollidora i amb uns mestres molt il•lusionats pel que fan i com ho fan i crec que aquesta és la qüestió. Perquè si els mestres creiem en allò que fem i el com ho fem i ho fem amb il•lusió, això es transmet als nostres alumnes i a la vegada els il•lusionem a ells.
A mi també em va sorprendre el tema del joc, crec que amb els petits el joc simbòlic té un pes molt important en l’aprenentatge i el desenvolupament de l’Infant i també em va sorprendre aquesta separació en dues aules i m’agradaria conèixer millor com s’organitzen i com tracten aquest tema.
De totes maneres el Xavi ja va transmetre a l’hora de presentar l’escola la importància de jugar i va posar com exemple el cas d’aquella mare que després de fer activitats a l’escola va arribar a casa dient que havia jugat.
Jo voldria ,però, fer una reflexió sobre el joc i és que a mi em preocupa a nivell social com està de desprestigiat Sembla que el joc està a part dels aprenentatges i en general quan es parla de jugar sembla que sigui perdre el temps. Les escoles que actualment s’estan plantejant treballar d’una manera diferent han de carregar amb l’etiqueta “que allà es juga molt però que s’aprèn poc” tant per part de les famílies com d’una bona part dels professionals i es sobre dimensiona el treball sobre paper I això cala tant endins que ens sentim malament quan deixem jugar als nostres alumnes.
En fi es tracta d’anar-hi pensant!!!
Salut!!!
Completament d’acord amb tu!
El “problema” potser el tenim nosaltres quan, pel fet de deixar jugar als infants lliurement, sentim que nosaltres “no fem res”.
Potser som els mestres els que hauríem de canviar la visió d’ensenyant-aprenent i hauríem de facilitar als infants els estris i els espais adeqüats per a que puguin aprendre sols, amb l’acompanyament de l’adult quan ells ho demanin?
Jo penso que el joc és imprescindible en l’etapa d’educació infantil!!! 😉
Per nosaltres va ser un plaer compartir el matí de dissabte amb tots vosaltres!!! explicar-nos és una manera d’avaluar allò que fem, tot reflexionant i organitzant allò que fem!!!
Us passo l’enllaç de l’altra classe de mitjans que no surt a la notícia: http://blocs.xtec.cat/mitjans2rellinars1314/
ara ja els tenim tots!!!
Fins ara
Xavi Geis
Arrel d’una intervenció sobre la preocupació per aconseguir un clima de classe respectuós, un parell d’apreciacions.
La primera filar una mica més prim amb els conceptes. A veure, una emoció és, segons l’IEC, “una reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible”. Estem parlant per exemple i segons una classificació de Damasio (2005), d’emocions primàries tipus la por, la ràbia, la tristesa, la felicitat, el fàstic, la sorpresa, …. o emocions socials tipus simpatia, vergonya, culpabilitat, orgull, gelós, enveja, etc. Per tant, crear un clima de classe en què els infants es respectin entre ells no té a veure tant amb les emocions com amb valors.
La segona és sobre com introduïm això a la comunitat de l’aula. Jo entenc que els valors no s’han de “treballar”, sinó que s’han de viure, però de veritat. De fet, estic convençuda que els nens i nenes es queden no amb les nostres paraules sinó amb la vivència del nostre fer diari. És a dir, si jo dic que s´han de respectar i escoltar però interrompo qualsevol nen que vol dir alguna cosa perquè “ara no toca”, possiblement les meves paraules i els meus fets mostren una clara incoherència. I aquesta és una reflexió personal a fer però que necessita de la mirada de l’altre. Normalment, a un mateix ja ens sembla que tot el que fem lliga, és quan ho mira algú des de fora que ens pot fer conscients de les incoherències.
De la mateixa manera que hem de decidir quina idea de respecte tenim al cap. Perquè potser el que volem és un respecte unidireccional, és a dir, que els nens i nenes em respectin a mi, que sóc l’adult i com a tal, ja de per sí em mereixo un respecte, i per tant m’han d’escoltar quan parlo, no han d’interrompre si parlo amb altres adults, m’han de creure sense qüestionar, no han de mostrar expressions visibles d’avorriment si el que proposo no els agrada…. O bé si el que vull és un respecte multidireccional en què tothom respecti tothom, I llavors, potser ens hauríem de plantejar si obligar un nen de 3 anys a estar 5 hores assegut en una cadira és respectuós, si fer-li fer traços de dalt a baix perquè és la fitxa que toca és respectuós….
No és un tema fàcil i per descomptat, perquè contra el que pugui semblar, els adults no sempre som respectuosos amb els altres ni els models que veuen o viuen els nens i nenes són de comportaments respectuosos. Hem d’anar alerta, com deia el Xavi, que no acabem demanant a nens i nenes de pocs anys allò que els adults no fem.
I una última cosa, com tots els aprenentatges importants, que volen dir canvis importants en les maneres de pensar, de fer, de sentir i/o de relacionar-se, fer-los de veritat, en amplitud i profunditat, necessitat TEMPS. I constància. Per tant, crec que la idea de pensar que anem posant grans de sorra ens permet prendre’ns-ho com cal, amb tranquil•litat. Molts ànims!
Damasio, A. R. (2005). En busca de Spinoza: neurobiología de la emoción y los sentimientos. Barcelona: Crítica.
En Damasio és un referent actual en el món de la neurobiologia de les emocions, però aquest és un llibre sobre emocions molt poc emocionant i molt tècnic per la qual cosa no us el recomano si no teniu un interès especial en el tema.
Abans de res, agraïr a l’equip de Rellinars que ens obrís les portes de la seva escola i ens ensenyés el seu projecte. Moltes gràcies!
L’entrada de l’escola em va agradar molt! Un espai acollidor i obert a les famílies.
I la presentació de powerpoint va ser molt maca també, Vau mostrar unes idees molt enriquidores per tenir com a projecte d’escola.
Del meu passeig per la resta d’espais em van sorgir alguns dubtes que m’agradaria plantejar a l’equip de l’escola:
– Em va agradar molt que parlessiu de conversar i no pas de dialogar. Em sembla una idea molt maca! M’agrada molt la idea de cuidar el tipus de llenguatge que fem servir a les escoles. Què us semblaria plantejar-se també canviar la paraula “treballar” amb infants?
Quan es fa servir l’expressió “avui treballararem això”, em ve al cap els drets humans. Cito textualment: >>Derecho a la protección contra el trabajo infantil. No deberá permitirse al niño trabajar antes de una edad mínima adecuada; en ningún caso se le dedicará ni se le permitirá que se dedique a ocupación o empleo alguno que pueda perjudicar su salud o educación o impedir su desarrollo físico, mental o moral.<<
Aprendre, compartir, estructurar, crèixer… Són moltes i molt més boniques les paraules que es poden fer servir per donar valor a allò que fa l’infant. Què en penseu?
– Si es parteix de la idea que els nens i nenes són éssers intel•ligents que aprenen de manera intel•ligent, em va xocar una mica trobar un dibuix en una classe que diu algo com “quan soni la musiqueta, toca pensar”…
L’infant, des que neix, pensa. Des que s’aixeca fins que se’n va a dormir. No dedica cap moment concret del dia a “pensar”. Constantment es planteja hipotesi. Fa la seva pròpia interpretació del món on viu. És ell qui construeix el seu propi aprenentatge, sense que ningú li digui quan toca fer-ho.
– Tenint en compte que l’infant aprèn jugant i que el joc és l’eix principal del desenvolupament infantil:
* Com és que en el grup de petits es tenen 2classes diferenciades: una per “treballar” i una altra per “jugar”?
* Creieu, doncs, que hi ha contraposició entre joc i aprenentatge?
Si com a mestres considerem el joc només com un recurs més per a l’aprenentatge, desvirtuem tant el joc com l’aprenentatge. Jugar és fonamental per al desenvolupament infantil. Com a professionals hem d’esperar que l'infant sigui capaç de transferir a la seva vida quotidiana els aprenentatges que de forma autònoma va assolint quan juga.
– Considereu l’escola un espai on comunicar-se esdevé indispensable per caminar cap a l’objectiu comú de créixer i aprendre conjuntament, per això em va sobtar molt que sorgís la idea de que si un infant de 3 anys no parla, no participa en els projectes.
Un infant és comunica amb tot el seu cos, no només amb la paraula. Cal donar valor a les seves accions, a les seves conquestes, als cent llenguatges de què disposa per comunicar-se.
– També em va sobtar veure les obres d’art dels infants a terra i els espais de petits poc endreçats.
Els espais d’una escola parlen de l’escola. L’espai transmet una manera d’estar amb l’infant. I com estigui aquest espai, influenciarà els comportaments que es donin en ell. Les parets, els rètols, els dibuixos, les fotografies… Tot transmet un llenguatge silenciós que comunica molt. A darrera de cadascun dels espais ha d’haver-hi una reflexió prèvia. És de l’espai d’on li arriben a l’infant tots els estímuls que el fan crèixer. Per això, de la qualitat de l’espai, se’n derivarà la qualitat de l’aprenentage.
– I per últim dir que em va agradar molt que ens mostressiu projectes arrelats amb el medi natural, què maco viure la natura en directe! Per això vaig trobar a faltar que ens ensenyessiu el pati de l’escola…
El pati és un espai més d’aprenentatge, no creieu? No hi ha jeràrquies entre els espais, no hi ha un espai més important que un altre. Els infants han de recòrrer tots els espais I sentir la connexió entre el dins i el fora.
La meva intenció amb aquestes qúestions no és una altra que fer-nos reflexionar conjuntament sobre la dificíl tasca de fer de mestre i aconseguir entre tots donar als infants i a les escoles el valor que es mereixen.
En els vostres somriures, en les vostres maneres de fer, en les fotografies del vostre dia a dia es nota que us estimeu molt als infants, que us agrada la feina que feu i que any rere anys esteu aconseguint un projecte d’escola molt i molt maco. Enhorabona, Rellinars!!
Una salutació i endavant!!
Molt bones observacions, Noèlia, que de ben segur ens serviran per continuar pensant sobre educació.
De moment, us apunto una adreça amb un article molt curtet i precís i interessant de la Irene de Puig del grup IREF, precisament sobre la distinció entre conversar i dialogar.
http://bloko.info/blokos/de-la-conversa-al-dialeg/
I seguim….
Hola,
he pensat amb una de les observacions que fas sobre els espais de la classe dels petits. A mi personalment em va agradar la distribució, si pensem que els infants necessiten espais per satisfer les seves necessitats autèntiques i tenen barrejats els nens de P-3 a P-5, crec que en molt moments les necessitats són molt diferents. Tenir un espai, al costat de l’aula, pot ajudar a la bona dinàmica i trobar espais adequats per satisfer les necessitats en cada moment. Sense oblidar el joc com a element indispensable per aprendre.
Quines són les “necessitats autentiques” dels infants?
Els infants de 3 anys tenen necessitats diferents als de 5, és veritat. Però que potser tots els infants de 5 anys tenen les mateixes necessitats? I els de 4? I els de 3?
Que potser jo, que en tinc 33, tins les mateixes necessitats que totes les persones de 33 pel sol fet de compartir l’edat?
No seria bo que en una mateixa classe es tinguessin diferents espais que satisfaguin les necessitats de tots i cadascun dels teus infants?
O, si a més disposes de 2 espais, tinguessis el doble de propostes per poder satisfer encara més les necessitats del grup??
Hola,
Noelia quan faig referència a les necessitats autèntiques em refereixo a les necessitats del moment que crec que són diferents a cada edat, a cada nen i a cada moment.
Personalment no vaig interpretar dos espais separats, vaig veure dos espais amb moltes possibilitats. Vaig entendre que l’estona de joc es diferenciava amb els projectes on els interessos, motivacions, intervencions i objectius que es persegueixen són molt diferents.
No crec que tots els infants de 5 anys tinguin les mateixes necessitats, ningú les té, per aquest motiu com a mestres hem de facilitar als inafnts activitats, jocs, experiències, tallers, vivències, moments per observar,moments per reflexionar…per tal de que l’alumne aprengui, sol no, amb l’ajuda i la companyia de tots nosaltres: els companys i companyes, els mestres, els pares, la resta de personal de l’escola….i m’atreveixo a dir amb l’ajuda de tota la societat.
Crec que en certa manera diem les coses diferents, però que parlem del mateix!!
L’única cosa en què diferim és que a mi l’espai que consideren de “joc” no em motivava a jugar. On estaven les propostes de joc?
Recordo que hi havia caixes amb joguines, material guardat, pintures dels infants a terra, suposo que per assecar-se…
Els espais han de convidar a jugar…
Si un infant hagués entrat en aquell espai a jugar, amb què ho hagués pogut fer?
Noelia
Aquests dissabte no era a l’escola de Rellinars però em sembla que algunes de les coses que dius les devies entendre malament o no es van saber explicar prou bé perquè no lliga el que tu dius amb el que ells pensen . Crec que si cal ja t’ho aclariran ells.
Com que tu ofereixes la possibilitat de reflexionar conjuntament m’agradaria poder comentar algunes coses amb les que no estic gaire d’acord amb tu o si mes no voldria matisar.
Puc estar d’acord amb tu que l’espai diu molt d’una escola i que el que hi ha penjat a les parets o la manera com estan posades els taules o les joguines… però tu dius que l’espai influenciarà en els coneixements que es donin i jo no ho veig pas així o no només així. Per mi el que configura el que passarà a una aula son les intencions de les persones que hi conviuen i per tant tot el que hi ha té un sentit per aquell grup de persones que aprenen juntes i que seria diferent si fos per a un altre grup encara que fossin de la mateixa edat.
Un altre matis que et volia fer; estic d’acord amb tu que els nens no només s’expliquen amb la paraula, tot i que es el mitjà privilegiat però a part del cos els humans hem anat inventant altres eines molt poderoses com podem ser el dibuix, la demostració, les maquetes, els esquemes, els gràfics…i es feina dels mestres ajudar-los de ben petits a utilitzar les mes adequades en cada ocasió amb la intenció de comunicar-se i aprendre conjuntament .
També comparteixo amb tu que el joc es una eina fonamental per aprendre però crec que no és la única. Potser no t’he entès bé però crec que deies que només es qüestió de deixar jugar als nens i ja aprenen per si sols, si es així jo crec que no n’hi ha prou. Cal crear un ambient intel•lectualment ric, estimulant, amb ofertes que fomentin el desig d’aprendre , de fer-se preguntes i de cercar respostes i per mi aquesta és la feina fonamental dels mestres.
I ha més coses que m’agradaria comentar, però ho deixo per un altre dia.
Els espais s’han d’anar variant en funció de les necessitats del grup. La riquessa es troba en la reflexió de l’adult a l’hora de col.locar aquells espais i els materials que hi hagi en els espais.
Quan un infant entri en un espai, li han de venir ganes de quedar-s’hi. Ha d’haver-hi material atractiu que li provoqui ganes de fer-ho servir. L’espai ha de donar cabuda a la curiositat, l’exploració, la cooperació…
Els espais han de generar interès pels infants.
Si tens espais i materials adeqüats, generaràs en els infants possibilitats d’aprendre.
També et diré que sí, que els nens aprenen sols!
I el teu paper, com a mestra, serà d’acompanyant.
L’infant ha de saber que hi ets i reclamar-te quan ell et necessiti.
El paper de l’adult no ha de ser de transmissor de coneixements, si no de provocador d’aprenentatges.
Hi esteu d’acord?
Em sembla que cap de les persones que intervenim en el debat creiem en la transmisió de coneixements com la millor manera d’aprendre, tots trobem fatal tenir els nens asseguts a la cadira fent fitxes sense sentit la majoria de les hores que estan a l’escola i no creiem que les famoses rutines, tan de moda actualment, aportin res de bo mes que aixó: rutina.
En canvi creiem que hem de ser molt respectuosos amb les persones, que els nens quan arriben a l’escola ja saben moltes coses, que potenciem que tots els infants tinguin una molt bona relació amb el saber i l’aprendre entre altres.
Ho dic perque si hi ha coses que no les veiem igual si que hem de deixar clar el que tenim en comú.
En canvi, no comparteixo amb tu que amb el material i crear espais ja n’hi ha prou per fer un aprenetage de qualitat. Podem fer molt més, des de posar paraules a les seves accions, ajudar-los a fer-se preguntes, a buscar respostes, a adonar- se que els altres poden pensar diferent i que això no és un problema, a treballar en grup…
Hola de nou, Carme!
Tot i que l’espai el trobo un element molt important, no he dit en cap moment que sigui l’únic aspecte per afavorir la qualitat de l’aprenentatge.
Estic molt d’acord amb tu amb el que dius sobre ajudar-los a posar paraules, buscar respostes, etc.
Crec que al final estarem d’acord en moltes més coses de les que ens pensem! 😉