En Carles Capdevila ens va oferir una conferència plena d’humor i de missatges optimistes. En ella va reflexionar sobre la seva experiència com a pare de quatre fills de diferents edats i sobre la relació que es crea entre els/les mestres i les famílies. Segons ell, aquesta relació entre pares i mestres és molt complicada i hauria de basar-se en la confiança. En la seva experiència com a pare s’ha trobat que, en algunes situacions, el diàleg amb els/les mestres no és fàcil i creu que són aquests que han d’invertir en les relacions de confiança amb les famílies a través de bones tècniques de comunicació.
Va explicar que educar és tan simple (o tan complicat!) com espavilar els petits i frenar els grans sense oblidar que els infants també eduquen als adults. Va expressar que per a educar correctament els infants hem de conèixer els seus neguits i les seves motivacions. Reconeix que els/les mestres són un exemple de vocació, especialment les educadores de l’escola bressol. Per aquest motiu va criticar la tendència actual que tenen alguns pares de malparlar dels mestres davant dels seus fills. Això, entre d’altres coses, considera que ha provocat que l’educació deixi de tenir prestigi i que la feina de mestre hagi perdut autoritat. Tanmateix, va manifestar que, per a ell, la feina de mestre és la professió més important de totes. Finalment va convidar els futurs mestres a ser optimistes i a estar disposats a canviar per tal de millorar la relació amb les famílies i amb els alumnes.
Podeu seguir els comentaris generats al twitter a través del hashtag #conferenciesFUB