En un món que se suposa necessita de ciutadans responsables i amb sentit crític, de persones capaces d’intervenir en el món amb criteri a partir d’una base de coneixements que els permeti situar-se enmig de l’allau d’informació que ens inunda, no em puc deixar de sorprendre davant el fet que a la selectivitat, una prova de tancament de 18 anys d’educació i que selecciona el pas a la Universitat, una de les preguntes de l’examen de llengua catalana sigui el nom de la dona d’en Serrallonga.
Quina finalitat pot tenir aquesta pregunta ? Comprovar que els alumnes s’han llegit un llibre, no per disfrutar-lo i entendre’l, sinó amb un llapis i un paper al costat apuntant possible preguntes de memorització ? No ens interessa més comprovar que els nostres futurs universitaris són capaços d’entendre un text escrit, de situar-lo en el seu context històric i social, de destacar quins valors aporta des del punt de vista literari, abans que memoritzar l’absurd només per poder donar fe que han llegit el llibre?
Una perversió de l’avaluació. Amb l’afany d’objectivització, perdem de vista tot allò de fons que en realitat importa ( i que és difícil d’avaluar!) i ens dediquem a fer preguntes sobre la banalitat, això sí, fàcilment quantificables.
A veure si tot perdent el nord acabarem al manicomi, el del Serrallonga, que es veu que també era pregunta d’examen.
Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil. FUB