En la conferència final de dissabte, la Maita Cordero va iniciar la seva xerrada parlant-nos de la creació de xarxes personals i de la manera de construir nusos, entenent aquests nusos com les persones fortes que s’integren dins d’aquestes xarxes.
La Pedagogia Sistèmica dóna la possibilitat de mirar a l’ésser humà en xarxa, és a dir com un conjunt, amb els seus contextos, el bagatge humà que té i tota la seva història personal. L’ésser humà crea vincles i el més important i el primer de tots és el vincle amb la família. Els vincles impliquen lleialtat al sistema, en aquest sentit, per tal de pertànyer al sistema es fa el que sigui vagi en contra o no de les nostres creences o conviccions i això fa difícil ser un mateix de forma autèntica ja que d’alguna manera hem de seguir les directrius que pauta la nostra família. D’aquesta manera, el repte de la Pedagogia Sistèmica és poder ser un mateix des de l’amor, o sigui no respondre a una lleialtat cega i poder fer el que es creu sense fer mal a la resta de gent.
Una altra idea que va apuntar la Maita és la de fer nusos poderosos per poder fer una xarxa poderosa, és a dir persones “fortes” per crear relacions-societat, “fortes”. I tots aquests nusos tenen pulsions:
- La pulsió de sobreviure: l’instint de supervivència, emocions, records enterrats en el subconscient, adormits (posa l’exemple que no t’agradin els gossos sense ser conscient que de petita et va espantar un gos).
- La pulsió de la comunicació: la manifestació, és la petjada que deixen els successos en la nostra psique en forma de símbols.
La Pedagogia Sistemàtica ens permet apropar-nos al món dels símbols, en la conferència, la Maita ens va explicar el conte “ Mi osito y yo” que serveix per explicar a un nen que les coses no són com semblen. També ens va mostrar la importància de treballar els símbols animals en l’educació infantil, per conèixer els nens i nenes i els seus sentiments.
Seguidament va parlar de la necessitat de passar d’un sistema patriarcal, de dominació masculina , a un sistema matriarcal en el què es reconegui la figura femenina com la integració dels quatre elements bàsics:
- Terra: context, el que ens subjecta, és físic i emocional, ens situa en el lloc.
- Aire: ubicació, on ets en aquest moment de la teva vida.
- Aigua: la mirada del cor, les emocions, el nens i nenes miren allò que els preocupa.
- Foc: l’energia, la força de veure la vida com un èxit constant.
I hem de mirar d’entendre la Pedagogia Sistèmica des de les seves tres lleis:
- Jerarquia: qui dirigeix.
- Pertinença: unitat, incloure i no excloure.
- Equilibri: entre donar i rebre.
Per acabar la conferència vam fer una xarxa amb fills de llana de colors que els llençaven d’un costat a l’altre, simbolitzant la xarxa de relacions que es creen entre les persones.
Com a conclusió, creiem que el més important de la Pedagogia Sistèmica és la mirada global que dóna a l’ésser humà en general i a l’infant en particular, com hem de tenir en compte que els infants que tenim tenen un context, una història i una”motxilla” al darrera que hem de respectar i intentar conèixer.
Relatores: Carolina Barquero, Fàtima Benhamman i Judith Pozo (alumnes de 1r d’Educació Infantil de la FUB)