Mitja humanitat ha quedat sorpresa per la victòria, contra tot pronòstic, de Donald Trump a les eleccions presidencials dels EUA. La victòria del potentat immobiliari és, per suposat, la derrota de Hillary Clinton, però també la de Barack Obama i el seu llegat. Vuit anys més tard del seu “Yes, we can” el somni nord-americà s’ha esvaït i l’ascensor social de la primera potència mundial ha deixat de funcionar. Les dades macroeconòmiques són francament bones, però només les elits acaparen els rèdits de la recuperació econòmica, mentre que la majoria de la població n’és exclosa.
L’atur està per sota del 5%, però el creixement és feble i la taxa d’ocupació ha disminuït del 70% al 65%, el qual vol dir que una part de la població en edat de treballar ha deixat de buscar feina. Els sous s’han estancat i el salari mínim, després de descomptar la inflació, se situa als nivells de 1960. Milions de persones que treballen més de 40 hores setmanals malviuen en un país que ha vist com l’habitatge, la font de riquesa de Trump, s’ha fet cada cop més car. Durant la presidència d’Obama s’han creat 15 milions de llocs de treball, però molts són precaris i el ciutadà comú no ha notat una gran millora. La recuperació econòmica, per tant, només ha arribat a les classes més adinerades. Barack Obama va prometre tancar Guantánamo i derrotar Al-Qaida, però vuit anys més tard la presó continua oberta i el terrorisme islàmic ha empitjorat amb el sorgiment del despiatat Estat Islàmic. Barack Obama va prometre tancar les ferides racials, però vuit anys més tard la depauperada població negra dels EUA s’alça indignada contra la repressió policial injustificada. Barack Obama va prometre estendre l’assistència mèdica i l’Obamacare ha proporcionat assegurança mèdica a milions de nord-americans, però continua sent un programa polèmic i que necessita una reforma profunda.
La democràcia ha escollit Trump i les seves polítiques populistes, contràries a la dinàmica del lliure mercat, la societat oberta i la difusió dels valors ètics universals. S’intensifica la perillosa tendència cap el proteccionisme econòmic i l’aïllacionisme polític, la xenofòbia i l’autoritarisme. Els obstacles al lliure comerç i les repressàlies contra la potència xinesa emergent poden provocar una escalada d’hostilitats amb l’extrem orient que, com en els anys posteriors al crac del 1929, preludiaven un conflicte imminent. El triomf de Trump inaugura el declivi econòmic i moral dels EUA i certifica el crepuscle de la civilització occidental. I tot això, en el país de la modèlica democràcia dels checks and balances.
I una obligada reflexió social. Donald Trump és una persona obertament masclista i racista. Les seves declaracions xenòfobes destil·len odi contra els immigrants i, particularment, els mexicans. Com un xulo de pati d’escola, adverteix que construirà un mur de separació amb els seus veïns del sud (i que el pagaran els propis mexicans). Sobre les dones, declaracions vomitives com “you can grab women by the pussy” repugnen. Aquestes paraules són una ofensa moral, i totalment inacceptables. L’electorat femení dels EUA supera el 50%. Les dones nord-americanes podien donar el vot a Trump o a Hillary, contribuint per primera vegada a que una dona (sobradament preparada) ocupés la presidència del país més poderós del planeta. I, malgrat tot, moltes dones, el 42% del total, han acabat votant Donald Trump. Algú ho hauria d’explicar. I de moment, cap feminista ho ha fet.
Thomas Jefferson, el tercer president dels EUA, va deixar escrit que “el sagrat principi que ha de prevaldre en tots els casos és la voluntat de la majoria, però aquesta voluntat ha de ser raonable per ser legítima. La minoria té els seus drets iguals, que lleis iguals han de protegir, i que violar això seria opressió. Tornem a la relació social aquella harmonia sense els quals la llibertat i la vida són coses tristes, i no oblidem que després d’abolir de la nostra terra aquella intolerància sota la qual ha sagnat i patit la humanitat tant de temps, poc haurem guanyat si se sosté una intolerància política tan despòtica, tan perversa i tan capaç de persecucions amargues i sagnants”. El 45è president dels EUA és Donald Trump, que ha guanyat les eleccions a Hillary Clinton. A partir d’ara, s’obren molts interrogants en els drets de les minories, la preservació dels drets fonamentals i la intolerància política. Una intolerància, que el propi Trump ha contribuït a alimentar.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.