L’ensenyament a distància mai no ha estat fàcil. Per això, l’ensenyament presencial encara és vigent i no sembla senzill de substituir.
Aquests dies de confinament obligat, la major part de les nostres Universitats estan fent un esforç excepcional per tal de no deixar sense “classes” als nostres estudiants. Cadascuna ha cercat la solució més adient a través del seu campus virtual i de les eines informàtiques existents. Tot un repte per comprovar si les infraestructures del país són suficients, però també per palesar si alumnes i professors estem a l’alçada de les circumstàncies.
Queden molt lluny en la memòria les Carreres cursades a l’UNED, a través d’uns manuals infumables, un mínim de suport telefònic i sessions radiofòniques. Igualment, pocs es recorden dels inicis de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), abans de l’era d’Internet, que sobretot per diferenciar-se de l’UNED, emprava, a més de llibres, disquets.
Un repte per als docents
Tanmateix, a hores d’ara les videoconferències, mitjançant skype, zoom, etc, ens permeten introduir-nos a les llars dels nostres estudiants i a ells endinsar-se en els nostres despatxos, tot i així no és el mateix que el contacte que es dóna en un aula.
Cal que els docents tinguem molt en compte que als alumnes els serà força més difícil seguir les nostres classes, sobretot tenint en compte que a la Universitat les sessions solen durar un mínim de dues hores, i de vegades quatre. Tanta estona seguida davant la pantalla de l’ordinador representa un tour de force per a l’atenció, que no tothom està preparat per suportar.
En aquest sentit, s’acaba de publicar un llibre excepcional, ¿Cómo aprendemos?: una aproximación científica al aprendizaje y la enseñanza (Graó, gener, 2020), del professor Héctor Ruiz Martín, que tos els protagonistes del món de l’educació (docents, estudiants i, fins i tot, pares i mares) haurien de llegir.
El llibre palesa que el coll d’ampolla de l’aprenentatge és l’anomenada memòria operativa, que està correlacionada amb la capacitat d’atenció, que augmenta amb l’edat, i que és significativament diferent entre uns individus i uns altres. Els professors hem d’aprendre a gestionar la memòria operativa dels nostres alumnes, tot considerant que allò que ensenyem, en la mesura que ho hem explicat manta vegades, nosaltres ho tenim interioritzat (ho fem sense pensar i sense, per tant, malgastar memòria operativa), però que ells no.
Un repte per als estudiants
Segons Ruiz Martín, per la seva banda, els alumnes han de tenir present l’anomenada càrrega cognitiva que depèn, sobre tot de dos factors: l’intrínsec i l’aliè. Si bé el primer està relacionat amb la dificultat específica de cada matèria, el segon està associat a les distraccions.
En aquest període de classes virtuals, durant les sessions els alumnes, sovint sols a la seva habitació de treball, han d’evitar distreure’s amb el mòbil i les diferents pantalles a les que l’ordinador els dóna accés. La disciplina d’aprenentatge esdevindrà cabdal.
Per altre banda, el llibre ¿Cómo aprendemos?, proposa que no s’estudiï de memòria sinó emprant la memòria. Demostra científicament com el mètode tradicional d’estudi i reestudi, és molt poc eficaç, si més no a llarg termini, tot i que és el més còmode per als estudiants, ja que els proporciona la il·lusió de què estan aprenent.
Com a alternativa molt més eficient proposa, aprendre per “evocació”. Això és estudiar, per exemple, avui, i demà, en lloc, de reestudiar, intentar recordar allò que ahir vàrem estudiar, i tot seguit, tornar-s’ho a mirar per comprovar les errades i omissions comeses.
Recordem que quan érem petits tothom fèiem servir intuïtivament aquest mètode d’estudi en demanar-los als pares que ens preguntessin la lliçó. Doncs bé, d’adults, ens l’hem d’autopreguntar.
Espaiar les sessions d’estudi, és, segons les recerques científiques que inventaria el professor Ruiz Martín al seu darrer llibre, el més adient. De manera, que les noves evocacions, s’han de fer periodificades en el temps. Per exemple, transcorreguda una setmana i transcorregut un mes respectivament.
Qui subscriu aquestes línies, fa anys que ho aplica a les seves classes, i pot donar fer que els alumnes que estudien per evocació bo i espaiant les sessions d’aprenetatge de la manera descrita més amunt, obtenen a curt molt bones notes, i a llarg, interioritzen el coneixement per sempre, que és del que es tracta, si més no a la Universitat.
Dr. Joaquim Valls, professor col·laborador dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC i autor del llibre Genial ment: les claus de la intel.ligència, el talent i la creativitat.