Participacions Preferents: engany o estafa?

A Catalunya hi han 300.000 persones afectades per les anomenades participacions preferents, producte bancari que és un híbrid entre la renda fixa i la renda variable.
El nom de “preferents”  vol dir que en cas de fallida de l´entitat emissora, els clients tenen, en el millor dels casos, el consol de poder cobrar part dels seus diners abans que els accionistes, però després de tots els creditors i d´altres a qui  es degui.
Sí, és cert que  fa uns anys, molts estalviadors,  amb la caiguda brusca dels tipus d´interès que oferien els productes bancaris tradicionals buscaven alternatives per fer més rentables els seus estalvis . Però d’aquí a l´engany  hi ha un abisme……
Bancs i caixes van col·locar productes borsaris d’alt risc a la gent gran sota l’aparença d’un dipòsit corrent. Amb la crisi, les participacions preferents han perdut fins a un 50% del seu valor.
Desenes de milers de persones no poden accedir als seus estalvis. Des de l’any 2009, les entitats bancàries de l’Estat espanyol van emetre en massa les anomenades participacions preferents, valors borsaris molt inestables i sense garantia, amb l’objectiu d’incrementar el capital propi. Per col·locar el producte, que oferia avantatges escassos, van recórrer a les xarxes de confiança teixides entre el personal de les sucursals i la clientela de tota la vida.
Quan les persones afectades volen retirar els seus estalvis, s’adonen que els tenen bloquejats i que els seus diners s’han perdut dins la metafísica incerta i incomprensible dels mercats de valors. Allò que els van vendre com un dipòsit, resulta ser un producte borsari de caràcter perpetu ,si té beneficis, el banc et va donant interessos, però no et retorna la quantitat inicial, subjecte a les oscil•lacions dels mercats, no garantit en cas que l’entitat faci fallida i sense cap mena de liquiditat, és a dir, que no és possible transformar-lo en efectiu.
Casualment  la venda generalitzada d´aquest producte va ser a partir de   l´any 2009, després d´explotar la bombolla immobiliària, la banca ha emès 12.000 milions d´euros . Bancs i caixes havien d´ampliar el seu capital per arreglar els seus balanços molt deteriorats amb la crisi,  i tot apunta que van decidir fer-ho amb el  rèdit de la confiança dels seus clients, la majoria gent gran , molts de més de 60  anys. Es fa difícil no creure que tot ha estat una estratègia malversa i planificada .
Les preferents són per a inversors amb vista a 10-15 anys mínims que no necessitin desfer la seva inversió amb anterioritat i sobretot que estiguin preparats a afrontar fortes variacions en el preu. Com es pot ser tan cínic i col·locar-ho a persones de més de 80 i 90 anys ? Com qualificaríem aquesta pràctica?
Una altre característica d´aquest producte és que són perpètues, sí, com una condemna, és a dir no tenen venciment, a no ser que l´entitat emissora decideixi amortitzar-les anticipadament, o donar al client la opció de canviar-ho per accions de la pròpia entitat, que és el que estan fent ara totes les entitats per poder complir les condicions de capital exigides per les normes de Basilea. Per descomptat no cal dir que aquesta perpetuïtat ,que portava implícita la poca liquiditat, tampoc s´explicava als afectats.
Amb la crisi econòmica, les participacions preferents, indirectament lligades a l’economia del totxo, han perdut fins a un 50% del seu valor. Els dictàmens de la Unió Europea han obligat la banca a desfer-se d’aquest producte, qualificat com a “actiu tòxic”, i després de la prohibició de comercialitzar-lo entre petits estalviadors, les entitats financeres han lliurat una cursa per desempallegar-se’n. La Caixa, que ostenta el rècord estatal amb 4.898 milions d’euros invertits en preferents, va anunciar, el mes de desembre, la seva reconversió en altres productes financers, no gaire diferenciats dels originals.
Algunes entitats  quan un  client amb  preferents necessitava liquiditat  se les col·locaven a un altre pel seu nominal, i així  el client quedava satisfet.  L´últim client d´aquestes entitats en contractar el producte ha sigut  l´afectat. El problema era que el preu de mercat d´un deute perpetu, d´una entitat financera sotmesa constantment a rebaixes de rating, i amb pèrdues en els seus comptes de resultats, no podia ser el nominal, sinó molt inferior.
Tots tenim amics, familiars o coneguts que estan “pillats”…..
Ni la CNMV, ni el Banc d´Espanya han destacat per la defensa dels clients estafats per uns bancs que sembla que estan  per sobre del bé i del mal i que se´ls hi permet tot.  I no van posar cap pega per a la comercialització massiva d´un producte financer tòxic i que no encaixa amb el perfil de la majoria d´afectats que l´únic pecat que han comès ha estat confiar en els empleats de les sucursals, de tota la vida, que els hi van col·locar.
Tots recordem l´any 2008 quan es va fer ressò d´una estafa a EEUU amb nom propi, MADOFF, la única diferència que hi veig, és que aquest  personatge va estafar a rics i a grans de la banca , entre d´altres , d´arreu del món, Santander i BBVA , i per això la sentència judicial va ser 150 anys de presó.

Carme Macià – Alumna dels Estudis d’Empresa de la FUB

2 Replies to “Participacions Preferents: engany o estafa?

  1. Actiu toxic? Hibrid entre renta fixa i renta variable? valors borsaris? comparar una estafa piramidal (Madoff) amb les preferents?

    Estic d’acord amb el missatge que dones. És una bona exposició de la problemàtica i de la situació de vàries persones (familiars i amics com bé dius). Però has fet ús incorrecte en algun punt del vocabulari i algun comparatiu que al meu entendre està rosant al sensasionalisme de la premsa barata.

    Tot i aixó, bona aportació al blog.

  2. Menuda estafa han resultado ser estos productos, solo hay que ver la sentencia de unos días de Galicia obligando a devolver el dinero a un cliente al que no le habían explicado bien los riesgos del producto.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.