Foc viu, foc nou: empresaris i emprenedors

El President de Pimec Catalunya Central i Director General del grup Aquacenter Esteve Pintó va cloure una conferencia abans d’iniciar l’estiu amb aquestes paraules:  “llencem a la foguera tots les coses que hem fet malament, fem net, i preparem-nos per afrontar i liderar un futur millor”
.
La frase d’Esteve Pintó és una invitació a tot l’empresariat a repensar la seva contribució a la societat al mateix temps que una proclama al paper protagonista que ha de tenir l’empresa i l’empresari en el desenvolupament socioeconòmic del nostre país.  D’alguna forma demanava que les empreses facin un pas endavant i que acceptin la responsabilitat no només de propulsar el progrés econòmic, sinó també de fer-ho amb sintonia amb un entorn i un projecte comú sostenible en temps i recursos.

En els anys de vaques grasses alguns van oblidar que l’engranatge econòmic d’un societat el mou la força motriu anomenada empresa. Si, empresa, és a dir una iniciativa de propietaris i treballadors que per pròpia definició és dinàmica, i per tant generadora de riquesa.

És cert que sobretot durant el període 2001-2007 es cometeren excessos que ara mateix estem purgant, i moltes d’aquelles empreses o han tancat o ho estan passant realment malament. El mercat ha dictat les seves normes i està sent implacable. Ara també passa factura a un sector públic, que n’ha fet de l’alçada d’un campanar, creixent per on no havia de créixer i fent-se insostenible de totes totes.  Davant aquest panorama cal preguntar-se si després de la segada encara queda brasa. Jo crec que si.   

Resulta evident que serà més fàcil reteixir un entramat empresarial a partir d’estructures organitzades, per bé que desorientades i qui sap si perplexes, que des de bell nou. En aquest sentit, la rasa de la crisi ha destruït o malmès empreses, però han quedat estructures de persones, coneixements i equipaments que poden ser la base per generar riquesa de forma immediata. Segurament que una reflexió acurada sobre l’activitat que desenvolupaven fins ara, una prospecció d’oportunitats, i una estratègia basada en la teoria de les 4 R (Reduïr, Reutilitzar, Reciclar i Reorientar) pot ser suficient per recomençar de nou, en un sector més o menys allunyat de l’originari. Fer això també és innovar. És a dir, la innovació com sabem pot ser en producte i servei, però també en processos comercials, industrials i organitzatius. No convé oblidar que cal donar suport des d’on calgui i de forma superlativa a aquells empresaris que estan fent tota aquesta mena d’ajustos.

Sembla però, que les polítiques de l’administració estan sent més intenses en l’àmbit de l’emprenedoria que tenen resultats més a llarg termini. Resulta evident que cal facilitar que persones amb esperit emprenedor puguin crear la seva empresa i tirar endavant, però els resultats tardaran no menys de 5 anys a consolidar-se. D’alguna forma, una empresa creada del no res és un empelt en el teixit empresarial, que si rutlla arrelarà i farà créixer altres empreses als seu voltant. Tenir-ne és absolutament necessari per la regeneració econòmica i l’avenç empresarial. Per altra banda, revitalitzar el teixit ara afeblit , aprofitant estructures pretèrites té un impacte molt més ràpid, i en el fons és molt més eficient a curt termini.

La combinació de innovació i emprenedoria, d’empresaris neòfits i d’empresaris bregats, de projectes plens d’il·lusió i de projectes carregats d’experiència, és l’autèntic ajust. Aquesta dinàmica de jugar a curt i a llarg simultàniament és la que fa passar una regió en risc de defalliment econòmic a l’esperança i la il·lusió. De la frustració a  l’autoestima. Perquè aquesta situació la superarem com hem fet sempre, de forma endògena, i per això cal treure pit del què hem sigut, som i serem.

Val a dir que aquesta transició cal fer-la si o si, no hi ha altra opció, i que cal fer-la des de una valors que ara, després del que estem vivint, prenen més força que mai. Valors que acaben sent un compromís, amb els clients, treballadors i l’entorn. Podríem definir-ne molts, però tots acaben portant a la responsabilitat, que de fet és el missatge d’Esteve Pintó. La responsabilitat de tots en deixar de banda diagnosis i laments, i la d’afrontar sense complexes ni pors el que sabem que cal fer: innovar i emprendre. 

Marc Bernadich – Responsable de FUB e+i

2 Replies to “Foc viu, foc nou: empresaris i emprenedors

  1. Sovint en aquests tipus de discurs la gent cau en el parany de parlar de recerca i desenvolupament com a impulsors per resorgir de les cendres. En el teu cas, estic en acord en les 4R, cal re-encaminar aquelles idees o serveis (empreses) cap al context actual i aconseguir quelcom molt valuós: “teixit empresarial consolidat”.

    La innovació i l’emprenedoria són els camins a seguir. L’investigació i el desenvolupament és quelcom que cal començar per obtenir-ne fruit a mig i llarg termini.

  2. Merci Marc. Els camins de la innovació no comencen ni acaben en l’R+D, com dius. És un procés molt més cultual del que sembla, i sovint amb molts menys recursos es poden fer innovacions radicals. Pel que fa l’emprenedoria, cal seguir potenciant-la, i veure’n resultats a 5 anys vista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.