Els límits de la transparència

Recentment s’han aprovat dues lleis, una estatal i l’altra del Parlament de Catalunya, de regulació de la transparència a les administracions publiques, accés a la informació pública i bon govern, amb l’objectiu de reforçar la transparència en l’activitat pública, garantir l’accés a la informació i establir les anomenades ”obligacions de bon govern” que han de complir els responsables públics, així com les conseqüències jurídiques derivades del seu incompliment. Amb les limitacions pròpies que té tota normativa per a provocar un autèntic canvi de rumb, constitueixen un important pas endavant en matèria de regeneració democràtica.

En aquests temps de precampanya electoral, alguns candidats volen superar el nivell legal d’exigència de transparència, i fan públiques voluntàriament les seves declaracions de renda, desafiant als seus contrincants a fer el mateix, en una mena de cursa frenètica per a demostrar que “ells més”, més del que la llei exigeix, i més del que és raonable en la preservació de la pròpia intimitat.

transparenciaLa llei ja obliga als alts càrrecs dels organismes públics a que realitzin declaracions d’activitats, patrimonials i d’interessos, i a publicar les retribucions públiques que tenen assignades, una fórmula que hauria de permetre detectar qualsevol increment sobtat dels ingressos dels càrrecs públics.

Fer pública la declaració de renda compromet la intimitat no només d’un mateix (estat civil, domicili, hipoteques, etc.) sinó també la familiar (poden aparèixer dades de cònjuges, descendents i ascendents), un preu excessiu i innecessari per a qui vulgui dedicar-se una temporada a gestionar els interessos generals sense vocació d’heroi. A més, tinc la impressió que els ingressos irregulars no solen aparèixer precisament reflectits en detall en la declaració de renda… A Dinamarca, el país número 1 del món en transparència per tercer any consecutiu en l’índex que elabora Transparency International, els polítics no publiquen la seves declaracions de renda, es considera que aquest és un aspecte que forma part de la seva intimitat personal.

Per a què serveix, doncs, publicar la declaració de renda? Per a que puguem fer el xafarder. Jo mateix, acabo de comprovar –amb una certa estranyesa- com els 239.000 Euros en concepte de retribucions del treball l’any 2011 que apareixen en la declaració de renda del Sr. Mariano Rajoy es converteixen el 2012 –quan fa de President del govern central- en 72.900 Euros, 166.000 menys!! El que deia, només els herois acabaran dedicant-se a la política.

David Sanclimens Solervicens Professor dels Estudis d’Empresa. Fundació Universitària del Bages – UManresa

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.