Aquest any se celebra el 500 aniversari de les ferides rebudes per Ignasi López de Recalde el 20 de maig de 1521 en la defensa del setge de Pamplona davant l’exèrcit francès. Les ferides van ocasionar una reorientació total del seu projecte de vida. En el camí de peregrinació a Terra Santa, el 25 de març de 1522 va iniciar una estada d’onze mesos a Manresa, on es va instal·lar en una cova a la vora del riu Cardener. Allà va renàixer, experimentant els fonaments del projecte que el portaria a la santedat. L’any 1540, amb 49 anys, funda la Companyia de Jesús. Va ser part de la resposta catòlica-romana al cisma luterà. Fou canonitzat com Ignasi de Loiola el 12 de març de 1622. Els jesuïtes van començar sent 10 i ara són 19.126, entre els quals suposo que no hi compten l’actual Papa Francesc, que va agafar el seu nom, no en honor del segon de la Companyia (sant Francesc Xavier), sinó del germà dels ocells (sant Francesc d’Assis).
Que té a veure Sant Ignasi amb les empreses familiars? Les empreses i les famílies estan formades per persones i Sant Ignasi ens ofereix un projecte de vida personal que, per tant, té influència en l’orientació de les empreses i de les famílies empresàries, ja que la seva missió, visió i valors són elements claus per superar els reptes als quals hauran de fer front en la seva continuïtat.
L’any 1983, després de set anys com a seminarista i jesuïta, Chris Lowney va penjar els hàbits per entrar a la banca d’inversió a JP Morgan, on va treballar disset anys. L’any 2003 va editar el seu primer llibre, titulat “El lideratge a l’estil dels jesuïtes” (Ed.Garnica), en el que es basa molt del següent que comentarem en aquest article, perquè si bé jo vaig estudiar tot el batxillerat als jesuïtes, és de justícia reconèixer que, aparentment, ben poc me’n va quedar.
Un dels fonaments ignasians és que tots som líders en tot moment: liderem amb “la nostra manera de procedir”. Recomanen “treballar com si l’èxit depengués del propi esforç”. Els líders són flexibles per adaptar-se al terreny sense perdre el nord i dirigeixen amb l’exemple. Just això va ajudar la Companyia de Jesús a penetrar amb profunditat al món asiàtic. I això ho aconsegueixen amb quatre pilars:
I.- Autoconeixement: “ordenar la pròpia vida”, objectiu per al qual el Sant va desenvolupar un manual conegut com “Exercicis espirituals”. Cal fer examen “en aixecar-se, després de dinar i després de sopar”.
II.- Ingeni: “tot el món és la nostra llar”. S’ha de “viure amb un peu aixecat” per poder aprofitar les oportunitats. “Si jo construeixo, altres em seguiran”, va dir sant Francesc Xavier.
III.- Amor: governar amb “tot l’amor, modèstia i caritat possibles” per tal que l’ambient sigui “més d’amor que de temor”. “L’amor s’ha de manifestar en fets més que en paraules”. “Perquè el comentari tingui efecte ajudarà molt que el corrector actuï amb gran afecte, un afecte que es pugui reconèixer”.
IV.- Heroisme: concebre “grans desitjos”. Sempre es pot aspirar a més: “els que desitgin distingir-se aniran més enllà”.
Va fundar una organització àgil i amb visió global. Anava per feina: “un home realment mortificat necessita només un quart d’hora per unir-se amb Déu en oració”, afirmava. A la Companyia de Jesús, l’empoderament és essencial. “L’experiència ensenya que l’home acull amb més gust i entusiasme el que ell mateix descobreix; per tant bastarà amb assenyalar amb el dit la veta de la mina i deixar que cada un excavi per ell mateix”, defensava. Va dir a un dels seus seguidors “desitjo que en el futur faci vostè, sense escrúpols, el que el seu bon judici li digui que ha de fer d’acord amb les circumstàncies, sense tenir en compte el que diguin regles i ordenances”. Era partidari de “no rebutjar el talent ni l’home de qualitat” amb independència del seu origen, de prendre les decisions “considerant, com si estigués a punt de morir, quin procediment i norma voldria haver seguit”.
Tot això, i molt més, determina el que els jesuïtes anomenen “la nostra manera de procedir” i també és el que els va fer blanc fàcil de les lluites de poder, el que va portar a la seva dissolució papal des de l’any 1773 fins al 1814 i, entre d’altres, a la seva expulsió de les nostres terres per Carles III i després per la II República.
Una frase de Sant Ignasi molt coneguda és la que diu: “en temps de desolació, no fer mudança”, que vol dir que en situacions de crisi millor no prendre decisions dràstiques, però potser és quan s’han de prendre, amb consciència i seny.
Per finalitzar, una recomanació i una reflexió del sant: “assoleix l’excel·lència i comparteix-la” i “de què serveix guanyar el món, si al final perds l’ànima?”
Jordi Tarragona Coromina, Professor Col·laborador dels Estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.