Jordi Franch, professor dels estudis d’Empresa de la FUB, publica, diàriament, a Regió 7, una clau interpretativa per comprendre el comportament de l’economia mundial. Cada setmana, compartim al bloc d’Empresa de la FUB, un extracte d’aquestes notes.
Sobre el Banc Central Europeu, el mercat secundari, el deute i el dèficit i el preu del diner.
(setmana del 3 al 7 de juliol de 2012)
Què fa el Banc Central Europeu amb el deute? El Banc Central Europeu té el privilegi legal de l’emissió de diners: quan compra deute públic ho paga fabricant diners. I al revés. Si el Banc Central ven deute públic, retira diners en circulació de la societat. Així intenta controlar la quantitat de diners en circulació i també fixar els tipus d’interès. La compra massiva de deute públic pel Banc Central promou una expansió de diner i crèdit, que manté els interessos artificialment baixos, i acaba desencadenant greus crisis econòmiques com l’actual.
Què és el mercat secundari? Quan l’estat demana diners als inversors, col•loca valors (lletres del tresor, bons o obligacions de l’estat) en el mercat primari i es compromet a tornar-los amb uns interessos i uns terminis establerts. Si un inversor no pot esperar al venciment del termini per recuperar els diners, pot vendre els valors en el mercat secundari. En aquest cas, però, no està assegurada la rendibilitat pactada. L’elevada prima de risc que suporta el deute sobirà espanyol disminueix el preu de mercat de les lletres del tresor en el mercat secundari del deute i pot ocasionar pèrdues considerables a qui no esperi fins al venciment per recuperar els diners invertits.
Què són el dèficit i el deute públics? El dèficit és la diferència entre despeses i ingressos públics, mentre que el deute públic és la suma acumulada de dèficits anuals. El dèficit s’ha de finançar amb uns interessos a l’alça, interessos que augmenten les despeses públiques del pressupost i generen encara més dèficit. Deute, dèficit i interessos a pagar generen un cercle viciós que es retroalimenta.
Qui fixa el preu del diner? El Banc Central Europeu és qui fixa el tipus d’interès oficial per a la compra de diner per part dels bancs comercials de l’eurozona. En principi, en una economia de mercat, és la interacció entre l’oferta i la demanda la que origina els preus. Aquesta llei econòmica, però, no es compleix en el cas del diner i països que es caracteritzen per estalviar poc com Espanya tenen tipus d’interès baixos. L’abaratiment artificial del tipus d’interès ha causat un greu problema de sobreendeutament generalitzat a tots els agents econòmics, públics i privats. Ara, ni les empreses estan en condicions d’invertir, ni les famílies de consumir. Abans de fer qualsevol pas, cal sanejar el deute.
Jordi Franch, professor dels estudis d’Empresa de la FUB